El govern espanyol està preocupat pel seu descrèdit internacional en general i, concretament, per l’antisemitisme descordat que transmet part de la societat espanyola, especialment el propi partit que ocupa el poder a Espanya. La llista de greuges és interminable: des de la proliferació impune de signes nazis i pintades enaltint el nazisme en camps de futbol i altres llocs públics fins a infinitat de declaracions i imatges on dirigents de diverses administracions o membres de les joventuts del Partit Popular mostren la seva connivència, banalització i ignorància pel que fa al nazisme, passant pels homenatges a la División Azul o l’exhibició en públic de la Delegada del govern espanyol a Catalunya en companyia de neonazis que publiquen libels sobre fosques maniobres judeomaçòniques i rebrots dels Savis de Sión.
Per més que sembli increïble, els actuals dirigents del PP encara tenen encastat en els seus cervells tardofranquistes el xip de l’aïllament d’Espanya, aquella vella i còmoda idea de que passi el que passi poden fer i desfer sense que ningú de l’estranger se n’assabenti. I no... Som al segle XXI i tant la població espanyola com la resta del món es relacionen superant la manipulació, les subvencions condicionades, la misteriosa destitució de directors de mitjans de comunicació, etc.
I així resulta que les criatures que habiten més enllà de les enyorades fronteres imperials s’escandalitzen, protesten i denuncien els hilillos d’antisemitisme que empudeguen Espanya.
I així resulta que les criatures que habiten més enllà de les enyorades fronteres imperials s’escandalitzen, protesten i denuncien els hilillos d’antisemitisme que empudeguen Espanya.
La darrera sotragada, per no fer aquest post interminable, ha estat la denúncia d’un article obertament antisemita del diari ABC, un libel de sang clàssic on es dóna per cert que els jueus fan sàdics sacrificis rituals amb nens cristians desvalguts. Es tracta de la repugnant llegenda de san Dominguito de Val, que per més senyes té sant oficial i imatge venerada.
La data de publicació va ser el 18 d’abril; és a dir, divendres sant, el dia en què tradicionalment s’esbombaven aquesta mena de libels per excitar les masses i provocar matances de jueus. La mala fe i l’inquietant enyorança de temps passats queden clars.
La data de publicació va ser el 18 d’abril; és a dir, divendres sant, el dia en què tradicionalment s’esbombaven aquesta mena de libels per excitar les masses i provocar matances de jueus. La mala fe i l’inquietant enyorança de temps passats queden clars.
Les protestes no van trigar a arribar. Per exemple, Gustavo Perednik va pujar a la xarxa aquesta denúncia :
El to de la carta era tan demolidor que no es recorda res ni remotament comparable adreçat a cap autoritat d'un país democràtic
Entre d’altres extrems, la carta del Centre Wiesenthal,
- Definia l’article com una clara manifestació d’antisemitisme amb un llenguatge propi del diari nazi Der Stürmer.
- Acusava el diari de servir de plataforma de difamació per escampar odi contra els jueus.
-Afirmava que l’ABC s’ha unit a la sòrdida tradició que en altres temps acabava en matances de jueus, citant-ne exemples.
- Assenyalava les greus responsabilitats i les coneqüències potencials, recordant l’estreta línia que separa la incitació a l’odi dels actes de violència.
-Destacava que el diari ABC no només posa en perill la comunitat jueva, amb la qual el govern espanyol prova d’esmenar la Inquisició i l’expulsió, sinó que a més viola les obligacions d’Espanya pel que fa a tractats contra la discriminació i el racisme com a membre de la Unió Europea i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE).
- Finalment, el Centre Wiesenthal instava el president Rajoy a condemnar públicament les manifestacions antisemites de l’ABC i a prendre mesures per impedir més incitacions d’aquesta naturalesa. I sentenciava que el silenci davant d’aquesta provocació podria interpretar-se com a una manifestació d’indiferència.
La resposta ha estat l’eliminació de l’article de la web del diari ABC, però el Centre Wiesenthal considera que és insuficient i reclama “una disculpa pública per aquesta ofensa al poble jueu” en l’edició impresa i en la digital, així com el compromís que mai no tornaran a publicar expressions antisemites al diari.
No ens consta que l’ABC s’hagi disculpat ni que hagi assumit cap compromís. Pel que fa al president Rajoy, no ha manifestat públicament la seva repulsa per l’article. I és en aquest context que Alícia Sánchez Camacho va rebre el passat dimecres dia 30 d’abril la "Medalla commemorativa de les Quatre Sinagogues Centrals de la Comunitat Sefardita de Jerusalem".
No ens consta que l’ABC s’hagi disculpat ni que hagi assumit cap compromís. Pel que fa al president Rajoy, no ha manifestat públicament la seva repulsa per l’article. I és en aquest context que Alícia Sánchez Camacho va rebre el passat dimecres dia 30 d’abril la "Medalla commemorativa de les Quatre Sinagogues Centrals de la Comunitat Sefardita de Jerusalem".
El guardó, en principi, sobta perquè no consta que aquesta senyora s’hagi destacat per res que tingui relació amb la Comunitat Sefardita ni amb les Quatre Sinagogues Centrals de la Comunitat Sefardita de Jerusalem, però qualsevol associació és lliure de premiar a qui ho consideri oportú.El que va encendre totes les alarmes i va dur els lectors de l’estranyesa a l’estupor va ser l’explicació del president de l’entitat, el senyor Abraham Haim : premiaven Alícia Sánchez Camacho per la seva “tasca incansable contra la ruptura i el separatisme” i a favor de la unitat. Es donava a entendre que eren els sefardites, no pas una associació, i el lliurament es feia a la seu barcelonina del PP en presència de la Delegada Llanos de Luna que mesos enrera lliurava un diploma d’honor a l’Hermandad de la División Azul que, com tothom sap, vesteixen uniformes feixistes, tal com podem veure en la fotografia d’aquella cerimònia de lliurament.
Aquestes són les boniques insígnies que exhibeix l’esmentada “Hermandad”.
Aquesta esgarrifosa realitat la coneix perfectament tota la comunitat jueva de Catalunya, que no hauria atorgat mai un guardó per raons ideològiques i menys en aquest context.
La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) ha fet pública una nota que transmet incomoditat on comunica que no ha estat “ni consultada ni informada sobre un premi lliurat pel Senyor Abraham Haim a la Senyora Sánchez Camacho.”
Per la seva banda, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) ha fet un comunicat on s’afirma el següent :
Per la seva banda, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) ha fet un comunicat on s’afirma el següent :
“Les comunitats jueves neguen que Abraham Haim parli en nom seu i molt menys en nom d’Israel, i destaquen que aquest particular, que es dedica a impartir conferències, es representa només a sí mateix.
Els jueus catalans pertanyen a totes les adscripcions polítiques del país i l’estat d’Israel sempre s’ha mostrat comprensiu i respectuós amb Catalunya i les seves autoritats polítiques, rebent al President Mas amb els màxims honors a Jerusalem.
Qui vulgui manipular i traslladar a l’opinió pública una imatge diferent, només pot causar un perjudici a la pròpia comunitat jueva.
Les actuacions particulars només afecten, com és natural, a les persones directament implicades, i responsablement així s’hauria d’interpretar sempre.”
Aleshores, quines són les raons i l’oportunitat d’aquest premi? :
-apaivagar les acusacions d’antisemitisme, especialment després de la carta del Centre Wiesenthal, amb la vista posada en la candidatura espanyola al Consell de Seguretat de l’ONU.
-provar de compensar el tracte exquisit dispensat per les autoritats israelianes al president Mas en el seu viatge a Israel en el qual, i malgrat tota mena de pressions, va ser rebut pel president Shimon Peres.
- donar aparença de visibilitat internacional a Alícia Sánchez Camacho.
- simular amb mala fe un decantament de la comunitat jueva i d’Israel cap a posicions unionistes per desautoritzar la posició neutral i dialogant de la diplomàcia israeliana. Recordem que el Delegat palestí a Espanya -amb tractament d’Ambaixador i amb les despeses de la delegació sufragades pel govern espanyol- va manifestar-se clarament contrari a la independència de Catalunya.
A continuació examinem el discurs d’agraïment d’Alícia Sánchez Camacho reproduint la nota d’Europa Press:
-apaivagar les acusacions d’antisemitisme, especialment després de la carta del Centre Wiesenthal, amb la vista posada en la candidatura espanyola al Consell de Seguretat de l’ONU.
-provar de compensar el tracte exquisit dispensat per les autoritats israelianes al president Mas en el seu viatge a Israel en el qual, i malgrat tota mena de pressions, va ser rebut pel president Shimon Peres.
- donar aparença de visibilitat internacional a Alícia Sánchez Camacho.
- simular amb mala fe un decantament de la comunitat jueva i d’Israel cap a posicions unionistes per desautoritzar la posició neutral i dialogant de la diplomàcia israeliana. Recordem que el Delegat palestí a Espanya -amb tractament d’Ambaixador i amb les despeses de la delegació sufragades pel govern espanyol- va manifestar-se clarament contrari a la independència de Catalunya.
A continuació examinem el discurs d’agraïment d’Alícia Sánchez Camacho reproduint la nota d’Europa Press:
"La líder del PP català ha agraït el guardó, i l'ha compartit amb tots els membres del seu partit perquè assegura que es tracta d'un reconeixement per al conjunt del PP de Catalunya, que treballa per la "unitat i la convivència".
Camacho ha assegurat que el premi li retorna l'afany de seguir treballant i lluitarà fins al final per evitar la independència de Catalunya. Ha reivindicat els valors sefardites de diàleg i responsabilitat personal, i ha assegurat que encara queda temps perquè CiU "s'ho repensi i abandoni el procés cap a la ruptura".
És difícil superar una instrumentalització tan barroera de la comunitat sefardita."
Però qui és Abraham Haim?
Haim va néixer l’any 1941 a Jerusalem. És llicenciat en Història de l’Orient Mitjà i en Llengua i Literatura àrab per la Universitat d’Hebron. Doctor en Història per la Universitat de Tel Aviv i ex catedràtic d’Història de l’Orient mitjà.
Haim va néixer l’any 1941 a Jerusalem. És llicenciat en Història de l’Orient Mitjà i en Llengua i Literatura àrab per la Universitat d’Hebron. Doctor en Història per la Universitat de Tel Aviv i ex catedràtic d’Història de l’Orient mitjà.
Va ocupar el càrrec de Director General del patrimòni Sefardí en el ministeri d’Educació i Cultura d’Israel.
Entre 1986 i 1996 va ser vicepresident de l’Asociación de Amistad Israel-España.
Actualment imparteix conferències i seminaris sobre llengua, història i cultura sefardí, col·labora amb l’Instituto Cervantes i la Casa-Sefarad i des de 1983 és professor de “Lengua y Civilización española” (?) en els cursos d’estiu del Colegio de España de Salamanca.
Entre 1986 i 1996 va ser vicepresident de l’Asociación de Amistad Israel-España.
Actualment imparteix conferències i seminaris sobre llengua, història i cultura sefardí, col·labora amb l’Instituto Cervantes i la Casa-Sefarad i des de 1983 és professor de “Lengua y Civilización española” (?) en els cursos d’estiu del Colegio de España de Salamanca.
Abraham Haim des de 1993 exerceix de cicerone d’altes personalitats espanyoles de visita a Jerusalem. Des de l’any 1999 és “Comendador de la Órden del Mérito Civil, en nombre de Su Majestad el Rey de España Juan Carlos I” (així és com el Sr. Haim anuncia aquesta distinció).
Més enllà de la seva justificada passió per la llengua castellana, Abraham Haim ha anat adquirint una mescla d’interessos i compromisos professionals i polítics i un fort lligam amb el rei Joan Carles. El seu conservadurisme i les ànsies de quedar bé amb la classe dominant espanyola el duen sovint a fer i dir coses fins i tot intolerables. Per exemple, aprofitar un càrrec de caire honorífic d’una organització cultural sefardita per fer política de confrontació que pot agradar tant als seus benefactors com perjudicar la seva comunitat, que és molt diversa en els seus posicionaments polítics i se sol guiar pel principi de la prudència per raons històriques ben comprensibles.
El senyor Haim, per fer-se estimar sovint declara que no cal que Espanya demani perdó per l’expulsió dels jueus, que en tot cas podia revocar-se el Decret d’expulsió. Pel que es veu ignora que el Parlament de Catalunya és l’únic organisme polític d’alt nivell que l’ha condemnat i no entra en detalls a l’hora de demanar-se per què el rei d’Espanya no n'ha demanat la seva revocació. Tampoc no sabem què opina sobre el fet que l’hereu institucional dels monarques que van expulsar els jueus reblant el Decret amb un terminant “y que no sea permitido nunca regresar” usi el títol de rei de Jerusalem. No entenem com pot ser que un sefardita més o menys il·lustre que s’enorgulleix de conservar treballosament una llengua ultra-minoritària s’arrengleri amb els qui voldrien acabar amb totes les llengües de l’estat que no siguin “l’oficial”. Ahir imposaven la religió oficial, avui la llengua.
Més enllà de la seva justificada passió per la llengua castellana, Abraham Haim ha anat adquirint una mescla d’interessos i compromisos professionals i polítics i un fort lligam amb el rei Joan Carles. El seu conservadurisme i les ànsies de quedar bé amb la classe dominant espanyola el duen sovint a fer i dir coses fins i tot intolerables. Per exemple, aprofitar un càrrec de caire honorífic d’una organització cultural sefardita per fer política de confrontació que pot agradar tant als seus benefactors com perjudicar la seva comunitat, que és molt diversa en els seus posicionaments polítics i se sol guiar pel principi de la prudència per raons històriques ben comprensibles.
El senyor Haim, per fer-se estimar sovint declara que no cal que Espanya demani perdó per l’expulsió dels jueus, que en tot cas podia revocar-se el Decret d’expulsió. Pel que es veu ignora que el Parlament de Catalunya és l’únic organisme polític d’alt nivell que l’ha condemnat i no entra en detalls a l’hora de demanar-se per què el rei d’Espanya no n'ha demanat la seva revocació. Tampoc no sabem què opina sobre el fet que l’hereu institucional dels monarques que van expulsar els jueus reblant el Decret amb un terminant “y que no sea permitido nunca regresar” usi el títol de rei de Jerusalem. No entenem com pot ser que un sefardita més o menys il·lustre que s’enorgulleix de conservar treballosament una llengua ultra-minoritària s’arrengleri amb els qui voldrien acabar amb totes les llengües de l’estat que no siguin “l’oficial”. Ahir imposaven la religió oficial, avui la llengua.
Afirma Abraham Haim que els gestos dels governs espanyols i d’altres institucions econòmiques i socials són suficients a l’hora de diluir el dolor de l’expulsió. Potser a ell li han fet gestos molt generosos i ell sabrà com va de dignitat i de consciència, però precisament per ser algú significat dins del món sefardita no té cap dret a relativitzar o a perdonar sense que l’Estat espanyol hagi fet el gest imprescindible de decència de demanar perdó, condemnar i revocar el decret d’Expulsió.
Haim lloa la nova Llei que permet la nacionalització dels sefardites que ho demanin i calla la complexitat i els entrebancs que suposarà aplicar-la. Sap que els ciutadans espanyols que aconsegueixen la nacionalitat israeliana perden la espanyola? Castigats! Si ets espanyol no pots ser israelià. Però si ets israelià sefardita pots ser espanyol? Quins malabarismes més estranys han de fer tant el govern espanyol com el senyor Haim.
Però quan veritablement Abraham Haim ha esclatat en tota la seva plenitud ha estat des que va ser nomenat president del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem. En realitat es tracta d'una associació cultural poc coneguda que no representa ni de bon tros la comunitat sefardita ni té cap funció religiosa i sobre la qual no hem trobat ni Estatuts ni pàgina web. La seva funció principal és gestionar les quatre antigues sinagogues sefardites de Jerusalem, aquestes sí, històriques i amb un passat apassionant, tal com ens expliquen en aquest interessant vídeo els companys de ‘Paseando por Israel’. (I, ja posats, aprofitem per demanar-los que col·laborin en alguna mesura per tal que puguin millorar les seves possibilitats tècniques. Val molt la pena).
Haim lloa la nova Llei que permet la nacionalització dels sefardites que ho demanin i calla la complexitat i els entrebancs que suposarà aplicar-la. Sap que els ciutadans espanyols que aconsegueixen la nacionalitat israeliana perden la espanyola? Castigats! Si ets espanyol no pots ser israelià. Però si ets israelià sefardita pots ser espanyol? Quins malabarismes més estranys han de fer tant el govern espanyol com el senyor Haim.
Però quan veritablement Abraham Haim ha esclatat en tota la seva plenitud ha estat des que va ser nomenat president del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem. En realitat es tracta d'una associació cultural poc coneguda que no representa ni de bon tros la comunitat sefardita ni té cap funció religiosa i sobre la qual no hem trobat ni Estatuts ni pàgina web. La seva funció principal és gestionar les quatre antigues sinagogues sefardites de Jerusalem, aquestes sí, històriques i amb un passat apassionant, tal com ens expliquen en aquest interessant vídeo els companys de ‘Paseando por Israel’. (I, ja posats, aprofitem per demanar-los que col·laborin en alguna mesura per tal que puguin millorar les seves possibilitats tècniques. Val molt la pena).
El cas és que, utilitzant una afortunada expressió castellana, Abraham Haim se ha venido arriba des que el passat juny va ser nomenat president d’aquest Consell i ha iniciat un festival de condecoracions a altes personalitats espanyoles, totes del PP, tret del rei, que és com si en fos.
Segons va afirmar en l’acte de lliurament de la medalla a Alícia Sánchez Camacho, aquesta és la primera autoritat catalana a rebre-la i a partir d'ara passa a formar part "d'un club molt noble". Abans els afortunats havien estat el rei, el ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, el president del Senat Pío García-Escudero i el president del Congrés Jesús Posada. Haim ha glossat la figura de Sánchez Camacho, definint-la com “una política lluitadora, valenta, que insisteix i resisteix", i fregant el deliri l’ha equiparat amb Golda Meir.
Però el senyor Haim pot anar més enllà quan es tracta de complaure la rància dreta espanyola. Molt més enllà.
Però el senyor Haim pot anar més enllà quan es tracta de complaure la rància dreta espanyola. Molt més enllà.
En el vídeo que poden veure a continuació, Abraham Haim imparteix una classe magistral d’història i ens instrueix sobre les intencions de Franco de fer retornar els sefardites perquè enriquissin Espanya, diu no tenir molt clar si els escassíssims diplomàtics espanyols que van arriscar-se salvant la vida de milers de jueus europeus ben entrada la guerra ho van fer per indicacions oficials o per iniciativa pròpia i que Franco no es va implicar enviant jueus o col·laborant en la política antisemita, com si els jueus haguessin pogut creuar la frontera tranquil·lament per instal·lar-se a Espanya, com si no els haguessin detingut, internat o retornat a l'altra banda de la frontera espanyola.I se salta l’espantós episodi de la no actuació davant els requeriments dels nazis perquè l’estat espanyol es fes càrrec dels sefarditas de Grècia que va costar milers de vides.
Si això fos poca cosa, Haim ens té reservada una gran traca final quan afirma que ell sempre diu que malgrat que Franco va ser un dictador “y no sé qué... Con respecto a los judíos fue buena persona”. Entenem que no s’ho puguin creure i els convidem a comprovar-ho. Dura dos minuts.
Si això fos poca cosa, Haim ens té reservada una gran traca final quan afirma que ell sempre diu que malgrat que Franco va ser un dictador “y no sé qué... Con respecto a los judíos fue buena persona”. Entenem que no s’ho puguin creure i els convidem a comprovar-ho. Dura dos minuts.
Després de veure això, se’ns acuden moltes coses, però només en direm dues; que mai no acceptaríem cap distinció atorgada per aquest senyor i que no entenem com pot representar un organisme que gestiona un conjunt amb tanta història per on ha passat tanta gent que va haver de lluitar i de patir tant.
