dilluns, 26 de març del 2012

"Generació Al Durah"


Mohamed Merah, l'assassí de Tolosa, va créixer amb el verí del muntatge del cas Al Durah escampat a tot el món per France 2, una televisió pública francesa. Altres cadenes televisives havien refusat emetre'l perquè havien detectat que es tractava d'una manipulació. Amb aquell libel de sang una generació s'ha nodrit amb l'odi a Israel i als jueus.

Aquelles imatges van ser l'excusa perquè a París sortissin centenars d'antisemites cridant "mort als jueus" impunement i com a suport per reivindicar tota mena d'atemptats i crims horribles: l'assassinat d'un nadó a Israel l'endemà mateix, el linxament brutal de dos reservistes israelians, el segrest i degollament de Daniel Pearl, els atemptats de l'11 de setembre de 2001, els de Madrid, els de Londres, els d'Israel,... 

Philippe Karsenty va posar en dubte aquell fragment inserit en un vídeo sobre aldarulls a Gaza i France 2 el va demandar. Charles Enderlin, el periodista responsable d'avalar la manipulació i de gravar un off que culpabilitzava l'exèrcit israelià de l'afusellament d'un nen, va presentar-se al Palau de Justícia amb un fax laudatori de l'aleshores president de França, Jaques Chirac. El Tribunal -del tot independent, naturalment!- no va poder resistir-se als encants de l'Elisi. Karsenty va perdre...




Philippe Karsenty va recórrer la sentència i va aconseguir que el Tribunal exigís a France2 totes les imatges. La cadena pública no va obeir però va aportar fragments ocults fins aleshores on es veia, entre d'altres coses, que el nen no estava mort tal com indicava la veu en off d'Enderlin. El Tribunal va absoldre Karsenty apel·lant a la seva llibertat d'expressió.

Els plets no han acabat. I les conseqüències d'aquest libel, tampoc. El terrorista de Tolosa va anar a "matar jueus", tal com clamaven aquells manifestants que no van ser importunats. Ho va fer amb un odi i un acarnissament brutals. I va assassinar soldats magribins per "col·laborar amb l'enemic". Merah va afirmar que havia assassinat "pels nens palestins" i que se sentia orgullós i si pogués ho tornaria a fer. Quanta gent torpedinada amb mentides fins i tot per les televisions públiques pensa el mateix?

Ara el president Sarkozy proclama que la incitació a l'odi serà perseguida, quan l'Estat que ell presideix va condecorar amb la Legió d'Honor a Charles Enderlin, l'artífex d'aquell libel indecent.

Fins que un president de França no admeti la veritat molts innocents continuaran pagant amb la seva vida.

Philippe Karsenty lliura una carta del pare de Daniel Pearl al president Sarkozy...



Sr. President,

No passa un dia que no s'escolti la veu del meu fill, Danny, clamant :

"¿El president Sarkozy ja denuncia el libel de sang que es va endur la meva vida? ¿Escoltarà la crida de la història i s'unirà a les files d'Emile Zola, o deixarà que l'afer Al Durah es converteixi en una taca permanent dels mitjans de comunicació francesos."

Respectuosament,
Dr. Judea Pearl,
president de la Fundació Daniel Pearl

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord.

Penso però que no n'hi ha prou amb un reportatge; aquest ha de caure en terreny ben abonat de judeofòbia, i combinar-se amb l'aparició d'assassins: els vietnamites no surten a matar els nens dels turistes d'USA.

A.

Hasbarats ha dit...

Totalment d'acord. El que passa és que el terreny l'abonen els mitjans, sovint públics o subvencionats per l'estat.

Jordi Ros ha dit...

Totalment d'acord, pero jo faría una petita precissió: Merah no va dir que anava a matar jueus, sino que "anava a venjar els nens palestins". Perqué aquest matiç tant curiós: Crec que una explicació podría ser (i no desmereix l'article sino tot el contrari), que Merah tingués present quan va executar l'atac a l'escola la fotografía de la nena palestina suposadament morta pels israelians la setmana anterior, durant la escalada de violéncia a Gaza, una foto divulgada per una funcionaria de l'ONU de Jerusalem que va divulgarla pel twitter i que va ser redifosa per centenars de simpatitzants de la causa antisemita, entre els que hi devia haver Merah (i que obviaba que la nena havia mort el 2006 d'accident de trànsit i no per cap bombardeig). Potser per aixó es va encarnissar amb Miriam, de 8 anys, i no va procedir a disparar a tort i a dret que es el que hauria passat si la seva intenció hagues estat genéricament la de "matar jueus" en abstracte. En tot cas, sería una mostra del mal que poden fer les mentides antisemites divulgades pels sonats del mon a través d'Internet en ments predisposades com les de Merah i molts com ell que hi ha pel mon.
Crec que si mes nó es una hipótesi...