És la Democràcia, estúpida!

Les dones d'Europa haurien de llençar-se al carrer per denunciar amb fúria que la Unió Europea mantingui com a Alta representant de Política Exterior i Seguretat a la dona probablement més nècia i inepta del continent.

Catherine Ashton (baronessa per la gràcia de Blair, que va optar per envilir encara més la Cambra dels Lords forçant el nomenament de gent tan deplorable), va accedir a un dels càrrecs de més pes en la diplomàcia mundial carregada de prejudicis, sense cap mena d'experiència en la política internacional i amb un historial de corrupció inquietant.

Des de fa quatre dies Israel ha estat constantment bombardejat des de la Franja de Gaza. Una angoixada població civil de més d'un milió de persones ha hagut de suportar, fins ara, el llançament de prop de 170 coets i projectils, responent amb contraatacs selectius contra objectius terroristes, matant a 18 gihadistes -entre els quals, el principal responsable del segrest de Gilad Shalit- i, lamentablement, dos civils.

Si els projectils llençats des de Gaza encara no han mort ciutadans israelians ha estat perquè les classes s'han suspès i el sistema de protecció 'Cúpula de Ferro' de què disposa Israel ha neutralitzat la caiguda del 85% dels coets que sobrevolaven zones habitades. En aquest context, la majoria dels mitjans del nostre país silencien que els terroristes van iniciar l'escalada i que l'objectiu és forçar Israel a emprendre una operació militar de gran abast a Gaza per desestabilitzar encara més la zona, condicionar futures negociacions, desdibuixar la massacre de Síria i donar ales al programa nuclear iranià.

La diplomàcia nordamericana reclama el dret d'Israel a defensar-se i condemna la tempesta de projectils llençats des de Gaza.  La resposta europea, però, ha estat ben diferent, perquè Lady Ashton ha equiparat el dret a la defensa amb l'agressió terrosista i "ha instat totes les parts a restablir la calma". Veus que n'és de fàcil!

Seria un detall que especifiqués quines són "totes les parts", si compta amb la suposada divisió de la part palestina on Hamas figura que ara fa el paper de força moderada front la Gihad Islàmica i el Comité de Resistència Popular -com si Hamas no tingués el control de Gaza-, i si també considera com a parts Síria i l'Iran. Ens fa l'efecte que no, que l'Iran és intocable per a la senyora Ashton, que Ahmadineiad podria enfadar-se i sempre és més pràctic disparar tota mena de crítiques contra Israel.

La baronessa Ashton, cal no oblidar-ho, és la responsable de la Seguretat europea; és a dir, hauria de ser l'encarregada de plantar-li cara al programa nuclear iranià. Però aquesta sociòloga laborista designada com a cap de la diplomàcia i la seguretat d'Europa encara no se sap com ni per què, té una apassionant història d'amor-odi amb l'energia nuclear. En la seva joventut devia dur el cotxe folrat d'enganxines de 'Nuclears no, gràcies' perquè va arribar a ser dirigent de la Campanya per al Desarmament Nuclear (CND), un moviment, teòricament, ecologista i pacifista. Diem teòricament perquè amb el temps es va demostrar que CND rebia fons de la Unió Soviètica, que com tothom sap estava molt interessada en el desarmament i la pau mundial. Lady Ashton ha admès que aquestes coses passaven, que sempre hi havia una ànima caritativa donant suport a la causa, la que fos. Cert. I ara, també. I tots sabem que dins de vint o quaranta anys se sabrà qui cobrava de qui per relativitzar el perill atòmic de l'Iran, per no denunciar les dictadures àrabs, per ocultar la barbàrie constant contra les dones, les minories i els opositors en el món musulmà, per demonitzar Israel o per silenciar que des de 1948 fins a 2007 prop d'Onze milions de musulmans han estat assassinats per... musulmans. 

Catherine Ashton, exercint el seu càrrec d'Alta Representant europea, ha exigit repetidament a Israel que obri la frontera de Gaza perquè les mercaderies i la població circulin sense dificultat, com si Israel bloquegés la frontera arbitràriament, per pura maldat. ¿Com pot ser que algú que diu representar tots els europeus gosi insistir en una petició tan irresponsable? D'on ha tret aquesta senyora que l'estat d'Israel no té dret a protegir les seves fronteres per garantir la vida dels seus ciutadans i el seu dret a existir? Li sembla que els autobusos i els restaurants rebentats amb gent destrossada que va haver de patir Israel durant anys no són un argument a tenir en compte? Potser no ha volgut mirar les imatges, que són de mal pair per a una dama tan principal.

Si la Unió Europea fos realment una unitat política cohesionada i solvent no hauria d'haver nomenat mai Catherine Ashton i, per descomptat, l'hauria d'haver destituït fulminantment després de sentir-li frases com ara "el més important és el nostre compromís polític amb Gaza". Vagi-se'n, baronessa, vagi a presidir alguna ONG d'antisemites recauxutats, d'antisionistes de disseny.

La diplomàcia europea dels nostres dues cada vegada recorda més la covardia dels seus predecessors dels anys 30 davant Hitler. Ara és la por al terrorisme, a una crisi energètica, al perill nuclear, a la bèstia del fanatisme més atroç, a l'enfrontament civil a Europa. La temptació torna a ser l'autoengany miserable de creure que la tirania es detura després d'haver devorat la primera víctima, de pagar-li un peatge a l'horror perquè no es fixi en nosaltres mentre està distret amb ells, els de sempre, els jueus; per comptes d'afrontar que Israel és la nostra trinxera, que els seus morts són els nostres soldats, que la seva angoixa ens guarda la son a les nits i la rutina dels dies, que la seva victòria és la nostra supervivència.

La gent com Ashton, atrapats en els seus prejudicis de vells progres amb mala consciència, només ho entenen quan Hitler trepitja París i el terror deixa de ser un gènere de ficció i la bondat i la barbàrie s'atropellen. Què es pensaven si no? És la democràcia, estúpids.