"Qui no ha robat alguna vegada?"

No sabem qui va ser la llumenera periodística que els va posar "Indignats" per anomenar-los d'alguna manera sense pensar gaire i que tothom més o menys ho entengués. Aquell moviment que va començar fa quinze dies ha anat degenerant fins el ridícul més vergonyós. Tenia raó de ser, va sorprendre i era oportú perquè esclatava just abans d'unes noves eleccions viciades per la rutina i la mediocritat de la nostra classe política, per la corrupció, el menyspreu a la ciutadania, una crisi desesperant i la impunitat més descarada dels responsables de tant desgavell. Vam poder veure cartells amb alguna frase brillant i ens va impressionar escoltar milers de joves cridant eslògans que contenien veritat i força. Però allò va acabar l'endemà mateix de les eleccions. Pot repetir-se, pot ser molt més seriós, però el que ha quedat és una caricatura sense gràcia, una rebequeria de nens que volen que la resta continuem subvencionant-los la universitat mentre repeteixen curs i que han pres els espais públics transformant-los en una mena de plató del seu 'Sálvame de luxe' pijo-progre. Això és la revolució?

¿Què tenen d'"Indignats" la majoria de la fauna okupa de les places de mitja Catalunya? Estem veient com a molts pobles el millor de cada casa, generalment quatre gats, es deixen caure en un carrer o una plaça i no fan absolutament res, a part de tocar el timbal i els nassos de veïns i botiguers. I l'acampada de la Plaça Catalunya de Barcelona ha degenerat en una barreja de dropos, perroflautes i cumbaiàs reunits en assemblea permanent per decidir tota mena de lleis virtuals. Això és democràcia real?

Aquesta setmana hem vist autèntics prodigis, com ara que tota l'oposició votés al Parlament que es construeixin hospitals que fa anys que figura que els haurien d'haver inaugurat ells quan no hi ha diners ni per autòpsies. Hem vist el Síndic de Greuges i Amnistia Internacional amenaçant d'acusar el govern de brutalitat policial per quatre cops de porra dels Antiavalots quan els acampats no es van voler moure, tal com se'ls demanava, per deixar que la brigada de la neteja tregués la quantitat de porqueria acumulada a la plaça. Resulta que els acampats han decidit que poden prendre un espai públic, plantar hortets orgànics on hi havia gespa i flors, tenir bombones de butà i barraques i les autoritats no poden exigir que deixin netejar i si ho fan imposant-se per mitjà de la policia això és una dictadura terrible! Afegim la gesta èpica dels estudiants de Pedralbes tallant la circulació de la Diagonal durant dues hores fins que van tenir enllestides quatre pancartes després de discutir en assemblea els eslògans mentre mitja ciutat esperava que parissin alguna idea d'una vegada i baixessin a plaça Catalunya a salvar els seus camarades víctimes d'una repressió que ja voldrien els siris per a ells. Això és una vergonya! ¿Com es pot banalitzar la repressió d'aquesta manera, per quatre barbamecs plorant perquè se'ls havia caigut alguna rasta o perquè se'ls emportaven el càmping gas i no podien escalfar-se el te verd de l'Himàlaia mentre redactaven una nova constitució universal? En quin món viuen?

¿Com pot ser que hi hagi gent amb més de vint anys que declari públicament "que els parlaments ja no són necessaris perquè amb el faceboock i el twitter ja en tenen prou"? Què faran si aquesta nit hi ha aldarulls a Canaletes, no voldran que la policia garanteixi la seva seguretat? Bé, potser no, potser es veuran amb cor de convèncer els salvatges que a cada celebració del Barça es dedica a trencar tot el que es troba pel davant. Perquè els acampats són pacifistes, un dels seus espais es diu Palestina i saben resoldre els conflictes amb una traça que ni els adults ni les autoritats no poden ni imaginar. Vegi's si no el meravellós exemple que va explicar Pilar Rahola sobre aquests fenòmens... Fa uns dies, un delinqüent, aprofitant-se del desordre dels acampats, va robar la seva "caixa de resistència". Una parella de la policia municipal se'n va adonar i el van detenir -fet tan excepcional que tota la població de Barcelona hauria de llençar-se al carrer per fer-los "la ola". El cas és que un cop retingut el xorisso, la canalla es revolta contra les forces repressives i els comminen a alliberar-lo a la veu de "i qui no ha robat alguna vegada?" L'estupor ens depassa! A què es refereixen, ¿al dia que van mangar dos sugus al Bazar de la senyora Angeleta?, a aquella nit que van agafar un euro de la guantera del cotxe dels papes per comprar un Danonino o parlen de robar de debò? Perquè si ens han de legislar a cop de twitter sense que els haguem votat, si són tan mediocres com la majoria dels nostres representants i a més roben, preferim quedar-nos amb el que tenim. Que pleguin, que vagin a casa dels papes a donar-se una dutxa calenta i que es posin a estudiar d'una punyetera vegada.

Tal com està el pati, la revolució pot esperar.