GOLDSTONE I LA NÚVIA DE BEIRUT

El jutge Goldstone, autor de l'Informe sobre l'operació Plom Fos que criminalitzava Israel, s'ha despenjat amb un article al Washington Post on prova de justificar-se, no pas de retractar-se. Es "retrata", això sí, i ho fa obligat per un contrainforme signat per la jutge Mary McGowan Davis encarregat també per l'ONU atenent les acusacions de l'estat d'Israel sobre la parcialitat i la falsedat de l'Informe Goldstone.

El jutge Goldstone afirma que "si aleshores hagués sabut el que sé ara, l'Informe Goldstone hauria estat diferent". S'ha de ser cínic per cobrir-se les vergonyes amb una justificació tan barroera. Un jutge designat per un organisme internacional i amb tots els mitjans de què va disposar no pot sortir amb una excusa de pati de col·legi. Va acusar Israel de bombardejar directament i intencionadament la població civil de Gaza -avalant la teoria d'un Israel sàdic i assassí- i va donar crèdit a tots els testimonis aportats per Hamas. Tots?  Pel que es veu no va tenir en compte una de les dades facilitades pel clan que governa Gaza i que per ella mateixa desmentia la mort indiscriminada de població civil i, en conseqüència, cap intencionalitat criminal per part d'Israel : del total de morts civils les dones representaven l'11% segons Hamas (segons Israel el 4,5%), demostrant aquest sol fet que els bombardejos no van ser indiscriminats ja que les dones suposen el 49,3 % de la població de Gaza. Però les matemàtiques tampoc deuen ser el fort del jutge Goldstone, el típic "jueu bo"  que fa les delícies dels antisemites; ni les matemàtiques ni la vergonya.

En realitat, el que el jutge Goldstone "sap ara que no sabia abans" és que un comitè format per tres juristes de reconegut prestigi internacional qüestionaria públicament la veracitat i la imparcialitat del seu Informe infamant. Ara li tocava justificar-se, un vell costum seu. També va provar de fer-ho quan es va fer públic el seu passat sinistre com a jutge a la Sudàfrica de l'aparthaid, quan va afirmar que feia assotar i executar gent (només negres, naturalment) o que va condemnar a la presó un nen de 13 anys pel delicte d'haver dut al col·legi una cassette amb una entrevista clandestina a Nelson Mandela perquè "era la seva manera de lluitar des de dins contra el sistema". Ho vam explicar en aquest post on, de passada, donàvem notícia de com la pantomima anomenada Tribunal Russell contra Israel havia tret suc de l'Informe Goldstone.

I els nostres mitjans públics de comunicació, què n'han dit de tot això? Res, muts. Ni en Pepe Garriga va fer cap crònica sobre l'Informe de la jutge McGowan Davis ni Joan Roure ens ha explicat que Israel ha demanat novament que l'ONU revoqui l'Informe Goldstone basant-se en aquesta ocasió en l'article-justificació del jutge, ni cap periodista de la casa ha tingut el detall de fer públic el passat de Goldstone. O no s'han assabentat o ens ho censuren, dues raons de pes igualment vàlides per cessar fulminantment la directiva en ple dels serveis informatius de TV3, els mateixos serveis que s'han fet tips d'esgrimir l'Informe Goldstone com a prova irrefutable per demonitzar Israel, la mateixa camarilla que abusant del poder que els confereix dirigir els serveis informatius d'una televisió pública manipula, tergiversa, censura i menteix per insultar i perjudicar Israel i per excitar l'antisemitisme a Catalunya. Els mateixos que van exhibir en un informatiu la imatge del vestit de núvia amb què il·lustrem aquesta entrada, una imatge manipulada fins a la nàusea del juliol de 2006 per deslegitimar el dret d'Israel a defensar-se contra el bombardeig al que era sotmès des del Líban i per acabar amb el segrest dels seus soldats a mans d'escamots terroristes que entraven clandestinament a Israel; una posada en escena de primer de parvulari de l'agitprop antijueva. El proper muntatge podria ser un osset de peluix sanguinolent travessat per un punyal amb una estrella de David gravada al mànec. De res, camarades!