LA NAU DELS BOJOS

Hieronyimus Bosch va pintar aquest retaule cap a l'any 1500. El seu simbolisme és apassionant però no ens podem permetre entrar en detalls històrics, en referents religiosos o en metàfores infinites. El cas és que una colla d'usurpadors que es fan dir "progressistes" però que són, invariablement, els hereus dels col·lectius que més salvatgement han provat d'exterminar els jueus (nazis, comunistes, ultracatòlics i islamistes), han muntat un nou espectacle col·lectiu que centrarà l'atenció dels mitjans de comunicació antisemites -especialment els sufragats amb els nostres impostos- i els moviments que només viuen per demonitzar Israel i per callar les massacres i els genocidis normalment perpetrats per musulmans que afecten milions de persones que per a ells no valen ni un miserable titular. El lloc de trobada per iniciar el periple és significatiu : Turquia, un país fabulós certament, però actualment a mans d'islamistes radicals que no imposen la sharia perquè el seu exèrcit no els ho permet; un país que tipifica com a delicte la simple denúncia d'un fet comprovat : el genocidi del poble armeni a mans de les autoritats turques i amb l'entusiasta col·laboració dels avui perseguits kurds (quantes voltes dóna la història!). El cas és que tres vaixells pretenen arribar a Gaza carregats amb uns 700 "progres" i amb 10.000 tones de material que figura que hem de creure útil i imprescindible per a la supervivència dels seus habitants. En realitat, a Gaza cada dia entren tones de menjar, no és cap gueto, però als progres de manual els interessa escampar que la població civil s'ho està passant fatal. I en això tenen raó, el comú de la gent de Gaza pateix, i molt; la corrupció i el fanatisme imposats per Hamàs en són l causa. Si els barcos hi atraquen seran uns herois que han burlat un setge monstruós; si no ho aconsegueixen seran uns lluitadors de la solidaritat que han provat d'ajudar un poble oprimit pel Israel. I sigui com sigui, ¿qui dirà que la setmana passada a Gaza a través de les fronteres israelianes van entrar prop de 15.000 tones de menjar i de material infinitament més útil? ¿I qui dirà que sovint aquest material no arriba als seus destinataris perquè la màfia de Hamàs se'l queda per traficar o premiar els seus sequaços? ¿Saben què passa?, que estan provant de copiar l'epopeia jueva punt per punt i no se'n surten. Perquè aquests barcos no són ni seran mai l'Exodus, perquè per més que s'hi esforcin, no saben què és la diàspora, un pogrom ni, per descomptat, la shoà. Tot fa pensar que Israel desviarà aquests vaixells a un port israelià per raons de sobirania, de seguretat (qualsevol deixa entrar 10.000 tones de material sense mirar de què es tracta) i d'assistència. Perquè els israelians -a diferència de la plaga dels euro-eco-verd-comunistes que actualment governen la seguretat a Catalunya-, tenen el costum d'atendre les necessitats d'un col·lectiu en un cas d'emergència i són incapaços de permetre que 700 individus -per més que es tracti d'una colla d'indocumentats- quedin a intempèrie, sense menjar ni aigua ni cap servei, a diferència del que va fer la Generalitat de Catalunya i el conseller Saura amb prop de 300.000 ciutadans catalans amb motiu de la nevada del 8 de març. Però hem de dir que les autoritats israelianes perdran una oportunitat d'or si no deixen entrar cap d'aquests vaixells. ¿Per què no fan com que s'han distret i en deixen passar un? Una de les Naus dels Bojos hauria d'entrar a Gaza, lliurar el seu material, cantar victòria i... no poder sortir FINS QUE ES SIGNI LA PAU. Has entrat sense permís?, no tens autorització ni cap document d'entada? : no surts. Que s'hi quedin una bona temporada. Que s'hi quedin mesos i mesos. Primer enviaran cròniques de propaganda barata, però quants suportaran la sharia i la màfia tancats allà? Què vegin què fan amb els ajuts quan el menjar no els arribi i sàpiguen que les seves racions van a parar a l'estraperlo i als dirigents de Hamàs. Què sàpiguen què passa si beus alcohol i et pesquen, que sàpigen què passa amb les seves progres quan van a la platja, quan s'encenen una cigarreta, quan lliurement decideixen fer l'amor amb un desconegut que els agrada. Que sàpiguen què els passa als pobladors de Gaza. Llarga vida tinguin i llarga estada!