LA FOTO DE LA VANGUARDIA

'La Vanguardia', com ja deuen saber, és un diari català centenari escrit en llengua castellana. Fa temps que ens anuncien que ben aviat també serà publicat en versió catalana. Perfecte. 'La Vanguardia' és el diari de les classes mitjanes catalanes per antonomàsia, el rotatiu de la gent moderada, sensata, centrada, del votant de CiU, de la gent que ha superat velles convulsions revolucionàries o que no les ha experimentat mai. Propietat de la família Godó, un clan que sempre s'ha sentit còmode amb la idea d'Espanya, en prop de 120 anys ha passat de ser un diari d'Avisos a un modern periòdic amb una versió digital manifestament millorable i una hemeroteca sensacional. Tret de Gaziel no pot presumir d'haver tingut grans directors i sí, en canvi, d'haver comptat amb el director més repugnantment feixista i anticatalà que haguem sofert els catalans, un tal Galinsoga que va bramar públicament que "todos los catalanes son una mierda". També va ser dirigit per una bavosa anomenada Joan Tàpia, un ésser de modals tous i bilis llogada al millor postor que actualment es guanya la vida fent tournées televisives pretesament imparcials que atufen a nòmina del subsol plagat de rates d'aquell "alien" que es fa dir Partit dels Socialistes de Catalunya que ha vampiritzat el socialisme català nascut als anys seixanta format per joves catalanistes de l'esquerra no marxista admiradors de l'estat d'Israel, de l'epopeia dels sionistes del segle XIX i dels supervivents de la shoah. Els botxins d'aquells joves socialistes catalans que en ple franquisme van haver de lluitar per fer-se amb un passaport i burlar segells i fronteres per conviure amb els seus companys als kibbutz d'Israel ara governen Catalunya, insulten un estat que es va negar a reconèixer el govern de Franco (ISRAEL) i complauen amb la seva propaganda o el seu silenci els mateixos règims feudals que van alimentar la dictadura franquista, els mateixos que encara mantenen la pena de mort, la tortura o la persecució contra els dissidents, els homosexuals, les dones i els defensors de l'entesa amb Occident que lluiten a pèl, sense la cobertura hipòcrita de l'ONU ni la parafernàlia buida i tramposa de la "Alianza de civilizaciones". 'La Vanguardia', malgrat els odis indissimulats d'algun dels nostres lectors més preuats i de tota mena d'anades i tornades, és un diari seriós amb alguns articulistes solvents infinitament menys pedants i pagats de sí mateixos que la majoria d'aristòcrates de fireta de 'El País', tan contents d'haver-se conegut i de ser tan "intel·lectuals", ombres orteguianes passades per filtres jacobins o marxistes guapos de bona família. 'La Vanguardia' potser podria ser el gran diari català homologable a la premsa internacional més prestigiosa, però ranqueja, arrossega un rebuf borbònic i decadent, una indesitjable dependència econòmica "dels qui manen" en cada moment i aquesta fotografia impresentable que, invariablement, ens vomita la seva versió digital en cadascun dels articles dedicats a l'Orient Mitjà. Què hi veiem? Un pobre ancià palestí atemorit per un grup d'antiavalots israelians. Caram, senyor Conde de Godó, ¿aquesta imatge és el reflex del que passa a Israel i als territoris palestins? no hi ha variacions ni matisos? Per què no ens colpeixen amb aquesta? Aquest és el tracte que van dispensar a Ramallah a un jove palestí sospitós de mantenir tractes amb els israelians. Probablement desitjava que els seus fills i els fills dels seus néts visquessin en pau en un estat palestí, que fruïssin de prosperitat, de treball, de progrés. El van assassinar i van penjar el seu cadàver com si es tractés d'un animal en un escorxador. Era un home. Mereixia i continua mereixent ser escoltat. Com mereix ser llegit avui -i sempre- l'admirat i estimat company Jorge Marirrodriga de 'Sobre Israel opinamos todos', un web imprescindible, una joia, un monument que conjuga veritat i ironia amb la modèstia dels qui saben de debò de què parlen. (I amb unes ties estupendes!).