POCA CONYA AMB ELS SEGRESTATS !

Fa un mes l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va demanar a tothom silenci i discreció pel que fa al segrest dels tres cooperants de la Caravana Solidària apel·lant a la preservació de la seguretat i les vides dels segrestats. La seva petició va ser atesa. Els blogs, el tertulians, els partits polítics i la premsa estem mantenint un escrupulós silenci amb el desig de no entorpir els contactes i que els cooperants siguin alliberats per dir aleshores el que considerem oportú. Fins i tot el diari Público, després d'un al·lucinant reportatge desvetllant informació reservada s'ha encastat la sordina. Molt bé, estem complint un tracte que hem acceptat per raons ètiques i humanitàries per més que ens repategi qui d'una manera indirecta ens el va demanar, però el que no pensem tolerar és que el mateix personatge que va fer aquesta crida es passi per l'engonal la dignitat, el respecte i la discreció que NO PAS ELL sinó els segrestats mereixen en aquests difícils moments. Qui més hauria de callar -per les parts que li toquen i li tocaran-, el dia 5 de gener, amb motiu de la Cavalcada de Reis, va permetre's un numeret d'una baixesa moral mai vista fins ara : aprofitar la mise en scène de l'arribada dels Reis de l'Orient al port de Barcelona per demanar a "ses majestats" davant de centenars de milers de persones i, especialment, de desenes de milers de nens innocents, que els reis tornessin els cooperants segrestats. A tan indigne discurs de benvinguda va respondre el rei Melcior, que per comptes de dir-li "¡por qué no te callas!", va afirmar que els segrestats estan bé i que tornaran aviat. El cretí que anava disfressat de rei Melcior era Ignasi Cardelús, cap del gabinet del Consistori i espòs d'una de les progres cosmopolites que, juntament amb la dona de l'alcalde, van apuntar-se a l'últim tram de la Caravana xupi-guai que ha batut més rècords d'irresponsabilitat i les conseqüències de la qual, de moment, són un triple segrest d'uns cooperants que EN AQUESTS MOMENTS considerem a tots els efectes víctimes d'un moviment feixista, compatriotes i germans nostres. Advertim als responsables de l'Ajuntament que si tornen a mostrar una actitud tan vomitiva i irresponsable es trobaran amb una querella als tribunals penals i que els seus noms i les seves responsabilitats en aquest afer seran ventilats en els àmbits polítics i periodístics d'Europa, que no hi haurà premsa emmodaçada que valgui i que ni la Lloyds podrà assegurar els seus culs. Algú s'imagina l'alcalde de Tel Aviv fent brometes amb Gilad Shalit davant de 400.000 persones? No, és clar. Però és que aquí les nostres autoritats estan tocant fons i potser es pensen que després podran començar a cavar com si tal cosa. Si van voler transmetre algun missatge no era ni el lloc ni el moment. I si van apofitar un aconteixement públic que es nodreix dels somnis dels nens per marcar-se un tanto utilitzant la mentida i la desvergonya, no ho oblidarem. Fem extensius aquests advertiments als directius de Barcelona Acció Solidària, irresponsables superlatius que més valdria que deixessin les rodes de premsa i les declaracions a mans de gent responsable i seriosa. Francesc Osán, director de la Caravana Solidària, que cada dia s'assembla més a un comissari polític del PCUS de Transilvània, s'indigna amb Moratinos perquè aquest en una roda de premsa al costat del ministre d'AAEE d'Argèlia, Mourad Medelci, diu que el govern d'Espanya no pagarà cap rescat. Què es pensa que pot admetre un ministre d'afers exteriors, que pagarà el que li demanin?, ¿o potser es pensava que Moratinos diria que no podia respondre aquella pregunta sent com era al costat d'un representant d'Argèlia? ¿El senyor Osán sap quants centenars de milers de morts ha sofert la poblacó civil argelina a mans de terroristes islamistes? No, no en deu tenir ni punyetera idea algú que dirigeix una ONG els membres de la qual van manifestar "quedar tranquils" quan en una mena de comunicat Al-Qaida del Magrib va afirmar que tenia segrestats els seus companys i que serien respectats "d'acord amb la xària". El senyor Osán i la seva tropa saben quina interpretació de la xària fan els salafistes? Saben com són els salafistes? Saben què poden fer amb 5 o 7 milions d'euros els salafistes? A Argèlia ho saben. A Madrid, també. Volem donar el nostre suport a les famílies dels segrestats. Suposem que aquest blog és del tot aliè a les seves preferències, però tant se val, potser algú els ho farà arribar. La seva situació és molt diferent a la que van haver d'afrontar les famílies dels pescadors segrestats de l'Alakrana. I la seva actitud, sortosament, també. Potser, però, haurien de cercar algú que els representés directament, que controlés al mil·límetre les declaracions dels un i dels altres. Algú responsable i discret, algú amb autoritat, amb contactes i amb possibilitat d'actuar i pressionar. I una forma efectiva de pressionar és tenir prou informació per deixar clar, on calgui, que els seus familiars han de tornar sans i estalvis, que la irresponsabilitat passada o futura no serà considerada com un accident i que l'opció de la impunitat no es contempla. Coratge i sort!