GERMANS DE FANG

Si Catalunya patís una catàstrofe, Joan Saura seria el responsable de dirigir els serveis d'emergència... Aquest article podria acabar aquí. Hi han pensat, alguna vegada? : un terratrèmol, un accident nuclear, el trencament d'una presa, una cadena d'atemptats, una nevada general durant deu dies, l'explosió d'una petroquímica, l'incendi d'uns dipòsits de gas, una bomba bruta,... : Joan Saura. Actuar amb celeritat, garantir la màxima eficàcia, prioritzar objectius, aplicar protocols d'emergència, evitar aldarulls, designar comandaments, coordinar departaments, mobilitzar efectius, garantir la seguretat de la població, evitar el pànic, facilitar l'evacuació, evaluar danys, restablir serveis, administrar la informació : Joan Saura. Sí, el mateix individu que l'única responsabilitat que ha assumit fins ara pel que fa a l'incendi d'Horta de Sant Joan ha estat que al juliol ell va cobrar el seu sou. Les nostres vides i les de les nostres famílies són a les seves mans. A les mans d'algú que va afirmar que la gestió de l'incendi dels Ports va ser "impecable". A mans d'un delirant que desvia part del pressupost del seu departament a ONGs tèrboles i que fa un any es va permetre el luxe de suspendre els actes en record de les víctimes de l'Holocaust perquè va considerar que els sis milions de jueus assassinats pels nazis havien de pagar per unes decisions del govern d'Israel que ell desaprovava. Lògicament, algú tan mesquí no només no ha dimitit sinó que ha pressionat per tal que s'acusi d'imprudents els bombers morts a causa d'un seguit incomptable de negligències comeses pels seus superiors. És difícil suportar tanta vilesa. No entrarem en detalls perquè la llista de mentides i contradiccions que hem sentit des del mes de juliol seria inacabable. Però en memòria dels bombers que hi van deixar la vida i com a mostra de la nostra gratitud a tots i cadascun d'ells i al bomber greument ferit, volem dir que per més pressions polítiques que hi hagi no es pot enviar ningú a una mort probable i gratuïta : si fa massa vent per permetre que els mitjans aèris sobrevolin una zona, també fa massa vent per mantenir-hi bombers envoltats pel foc. És inadmissible l'enèsima versió de la conselleria d'Interior per provar de justificar la misteriosa desaparició del cap operatiu de guàrdia -encara ara en actiu en el seu càrrec-, en els moments més dramàtics de l'incendi, segons la qual va deixar la coordinació per fer tasques de desallotjament d'una masia, encara que, curiosament, quan "reapareix" i per fi es comunica amb algú afirma que des de la carretera on es troba no veu el foc. Doncs si no veu el foc, a quina "masia en perill" ha anat? Com pot ser que el responsable de coordinar les tasques i, per tant, de tenir una visió global i comunicar-la als seus homes deixi el comandament per realitzar tasques puntuals que pot realitzar qualsevol altra unitat i que, en tot cas, és preferible no cobrir a deixar sense cap protecció TOTS els efectius? ¿Algú s'imagina un director d'orquestra deixant la batuta a mitja òpera per reforçar els barítons del cor!? Però Olga Lanau, la prepotent responsable dels bombers no se sap ben bé per quins mèrits professionals, s'ha despenjat ara afirmant que el dia 21 de juliol es va prendre la decisió de subdividir els fronts i que ella -que no en té ni idea- va participar en la decisió. Pregunta : el front dels 5 bombers morts i els 90 que no van morir de miracle, qui el comandava? No serà que després d'aquesta brillant decisió a ningú no se li va acudir cobrir aquest flanc amb un nou Centre de Control Avançat i un altre cap operatiu? Van decidir "prioritzar" vés a saber què posant en perill gairebé 100 homes o és que ja no saben què inventar-se i s'estan ficant en un fangar a cada paraula que pronuncien? Els bombers de fora de Catalunya van salvar la vida perquè quan van adonar-se del caos dels responsables de la Generalitat i que si no espavilaven es rostien, van passar de comandaments i d'històries i van fer el que els va dictar l'instint i la raó : sortir d'aquell infern i no immolar-se per salvar-li el cul a ningú. Els bombers de la Generalitat, en canvi, estaven obligats a obeir uns ineptes que ignoren que l'objectiu dels bombers no és morir, és salvar. Que diguin la veritat d'una vegada. Que assumeixin que es van saltar els protocols marcats per l'Infocat . Volem saber qui era el responsable del Comitè de Direcció de l’Emergència, si l'inútil de Saura -com marca l'Infocat- o bé algú delegat per ell. Qui era, on era, a què es va dedicar? Per què no va rellevar el cap operatiu desaparegut mentre al Centre de Comandament Avançat hi havia una operadora sola i absolutament superada buscant-lo per dir-li que cent bombers en perill imminent de mort estaven prement el botó d'emergència?, per què no va ordenar el replegament dels seus homes ni cap reforç aèri? Tard o d'hora se sabrà : comandaments incomunicats dinant tranquil·lament, caos, decisions precipitades, sistemes de transmissió inservibles,... Per sort hi ha una jutgessa rigorosa i discreta que per comptes de sobreseure el cas quan les nostres autoritats van afirmar "rotundament" que la causa de l'incendi va ser un llamp i que les morts dels bombers van ser fruit de la mala sort, va iniciar un sumari ben instruït i va declarar-lo secret per tal d'evitar intromissions i pressions. Qui ha permès que els aparatxics més retardats de la història de Catalunya juguin a veure qui te més mando en el seu politburó de pa sucat amb oli mentre cinc homes moren i prop de cent són a punt de morir? : un president impresentable que va nomenar Saura conseller de l'Interior per "cremar-lo". Gràcies, geni de l'estratègia! Qui va propiciar que José Montilla fos el president de la Generalitat de Catalunya? : Josep Lluís Carod-Rovira, aleshores secretari general d'ERC i ara VicePRESCINDENT d'una institució que agonitza i que per comptes de solucionar els problemes de Catalunya ens avergonyeix cada dia. Que convoquin eleccions d'una vegada i fotin el camp. Són els ocupes de la nostra història present i una hipoteca insuportable per al nostre futur. Els Bombers són un cos que sovint es juga la vida per nosaltres, que lluita contra el perill compartint trinxera, són gent que compten amb els seus companys i els seus comandaments per anar fins on calgui, amb un sentit de pertinença de Cos que cal conèixer, comprendre i admirar. Són els nostres soldats i han de ser tractats amb honor i amb respecte. Escampar que cinc homes atrapats pel foc a causa de la desinformació i l'abandó són els responsables de la seva pròpia mort és una ignomínia. La gestió del foc dels Ports és el paradigma que exemplifica en tota la seva cruesa la misèria humana i la perillosa dissociació de la realitat que pateix l'actual govern de la Generalitat, venedors de fum d'una Catalunya virtual que s'alimenta de muntatges, propaganda del bon rotllet i webs que prometen solucions inexistents, que ignora l'abast de la crisi que pateix la seva població i que duu a una frustració profundíssima i a un missatge desesperat que ens trasbalsa i que els catalans no podem oblidar mai : "Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar!".