Un nazi a la cort del Regne de València

(A la memòria de Violeta Friedman) No és una anècdota. Ahir vam saber que el nou secretari general del PP de València, César Augusto Asencio, nomenat pel càrrec a corre cuita i via digital tot coronant un vaudeville grotesc, és un nazi de manual. El que afirmem no és cap exageració. No és només un fatxa, no és només un negacionista assilvestrat com molts progres ho són; és nazi. ¿Qui pot escriure que la sèrie "Holocaust" és una maniobra "para desprestigiar el nazismo"? : un nazi. Asencio ha volgut treure-li importància a un article indecent que va perpetrar l'any '79 excusant-se amb llocs comuns com els típics "pecats de joventut" o al·legant que quan el va publicar encara no tenia "una personalitat definida". Ara la té tan definida que ha après a escórrer el bulto... o a provar-ho. Però ¿quan es va excusar d'aquell article?, ¿fa quinze anys, fa deu anys? No, es va excusar ahir, just quan va ser nomenat secretari general del PP valencià i algú va treure l'article del bagul de l'àvia; és a dir, per collons. Asencio, alcalde de Crevillent pel PP recolzat per Falange, és una prova vivent de la filigrana de complicitats, impostures i impunitat que va suposar la transició espanyola : primer col·loca't com a "demòcrata de tota la vida" i si t'enxampen digues que va ser un somni. Però no, no cola. L'article d'Asencio és un catàleg d'obsessions antisemites en estat pur : l'Holocaust és un invent dels jueus -que tenen tot el poder, les finances i els mitjans de propaganda per fer-lo passar per cert-, amb la finalitat d'extorsionar econòmicament als pobres alemanys, víctimes d'un xantatge històric. Els jueus han estat perseguits des d'èpoques mil·lenàries "y todos sabemos por què". Però, per si algú no ho sap, ho explica : són uns paràsits que es dediquen a viure a costa dels demés amb l'usura i les finances. Remata l'article afirmant que els jueus fan amb els palestins "lo mismo que dicen que les hicieron a ellos". Els sona? Eren les èpoques glorioses en què l'assassí Klaus Barbie representava la xarxa palestina a Bolívia, en què els governants espanyols rebien a Arafat com a un germà mentre la seva organització matava civils i no hi havia la més mínima intenció d'establir relacions diplomàtiques amb l'únic estat democràtic de l'orient mitjà : Israel. Aquell article de César Augusto Asencio té una gènesi, no va ser escrit perque sí ni és una casualitat que a la comunitat Valenciana hi hagi un índex insuportable de grups neonazis amb un grau de criminalitat i d'impunitat tan escandalós. Seria interminable abordar el tema de les xarxes de criminals nazis còmodament assentats a Alacant. El cas és que el diari alacantí 'Información', un matutí de Falange que va veure la llum el 18 de juliol de 1941 -i que encara belluga-, va publicar en la seva edició de l'1 de juliol de 1979 aquest article escrit per un feixista barbamec anomenat Asencio i que duia per títol "Explosión de pro-judaismo". Començava el libel amb un esclatant "Estamos asistiendo desde hace un tiempo relativamente corto a una explosión de anti-nacionalsocialismo y consecuentemente de pro-judaísmo y sionismo". (Una equació claríssima que actualment substitueix el nazisme per altres factors amb el mateix resultat implacable). La data de la seva publicació no és casual. El divendres 22 de juny de 1979 TVE va iniciar l'emissió de la sèrie 'Holocausto'. Aquell mateix dia el diari ABC avisava que seria polèmica, que TVE havia adquirit la sèrie feia un any però no havia gosat emetre-la perquè algunes ambaixades europees havien provat d'impedir-ho i que s'havien hagut de superar entrebancs per tal que "a Espanya es tingués una nova consciència del genocidi -milions de víctimes jueves- per la bogeria nazi". Televisió Espanyola va voler curar-se en salut oferint un col·loqui abans de l'emissió del primer capítol i un altre després de l'emissió del darrer, donant la paraula en igualtat de condicions a demòcrates i a nazis. I és que durant els 40 anys de dictadura la immensa majoria dels televidents no havien sentit a parlar dels camps d'extermini i els documentals emesos per la casa eren d'allò més amable amb el nazisme i els seus dirigents. La ultradreta -els qui tenien la paella pel mànec- van posar el crit a l'infern i la polèmica sobre la sèrie es va anar allargant. L'any 1985, però, la festa de la impunitat nazi va acabar en sec, ni que fos testimonialment. Léon Degrelle, fundador del moviment "Christus Rex" i del partit nazi belga, condemnat a mort per la justícia belga i còmodament aixoplugat a Espanya des de 1945 malgrat tota mena de peticions internacionals d'extradició, va fer unes declaracions brutals negant l'Holocaust i elogiant el nazisme. Ho va fer tranquil·lament en el decurs d'una entrevista en prime time a TVE, quan la cadena -sota el control del mateix govern socialista que volia empresonar el President de la Generalitat- encara no tenia cap inconvenient en convidar i tractar com a respectable ciutadà a un criminal de guerra. Ni aquell assassí ni els seus còmplices podien imaginar-se que una dona els pararia els peus... VIOLETA FRIEDMAN. Violeta va néixer l'any 1930 a una població hongaresa propera a Romania. L'any 1944 va ser deportada amb tota la seva familia a Auschwitz. Només es van salvar ella i la seva germana Eva. "Mai de la vida, per anys que visqui, oblidaré aquella primera nit". Calen més paraules?, algú no ho ha entès? Violeta Friedman va demandar Léon Degrelle i va perdre un darrere d'un altre tots els recursos fins que el Tribunal Constitucional li va atorgar la raó a títol moral i va imposar una multa a Degrelle. Era l'any 1991, poc abans que se celebressin unes olimpiades en territori espanyol i que convingués "quedar bé" de cara a la galeria. Poc després els legisladors van incloure en el Codi Penal un article, el 607, condemnant severament el genocidi. El seu segon apartat, però, era escandalosament suau : "2. La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados en el apartado anterior de este artículo, o pretendan la rehabilitación de regímenes o instituciones que amparen prácticas generadoras de los mismos, se castigará con la pena de prisión de uno a dos años". Tothom sap que les penes inferiors a dos anys no es compleixen. L'any 2007, el Tribunal Constitucional, aquesta vergonya de la Democràcia, va dictar una sentència que va sentar jurisprudència. Va declarar inconstitucional i nul·la la inclusió de l'expressió "nieguen o", de l'esmentat article 607, per Sentencia 235/2007, de 7 de noviembre de 2007, publicada al B.O.E. nº 295 Suplement, de 10 de desembre de 2007. NEGAR L'HOLOCAUST I ENALTIR EL NAZISME TORNA A SORTIR GRATIS A ESPANYA. En memòria de VIOLETA FRIEDMAN, amb tota la nostra gratitud. Lluitarem per combatre totes les primeres nits com aquella.