El llenguatge i la presa de posició de part de la nostra classe política, dels mitjans de comunicació públics i de moltes organitzacions suposadament "no governamentals", la majoria d'una opacitat tan desfermada com la seva dependència de les subvencions que paguem amb els nostres impostos, són obertament antijueus. Però quan algú denuncia que en aquest país hi ha judeofòbia tot són escarafalls i negacions. Hi ha una fauna tan políticament correcta que pot arribar a negar la pròpia realitat amb total convicció.
Quan parlen del conflicte israelo-palestí parlen de "les bombes jueves" i es queden tan amples. No diran mai "les bombes musulmanes", i quan senten que algú parla de terrorisme islamista es duen les mans al cap i afirmen indignats que això és islamofòbia, encara que en nom de l'Islam s'acabi de cometre una massacre al Paquistan o s'hagi executat públicament un homosexual, una adúltera o algú que s'ha convertit a una altra religió.
Però les coses són com són per més que es neguin o s'ocultin. Més enllà dels casos patològics encara hi ha molta gent que públicament i sense immutar-se acusa els jueus d'estar al darrere de l'economia i del govern del planeta. És possible sentir periodistes de TV3 o de Mediapro -inqualificable excrecència de l'anterior-, afirmar que els jueus formen un lobby internacional en el món de la informació, quan en aquest país els mitjans públics d'informació fa temps que estan segrestats per grups ideològicament aliens a la voluntat popular i s'han convertit en un instrument de propaganda antijueva, on no hi ha la més remota possibilitat d'imparcialitat, distanciament i rigor informatiu que ha de garantir un estat democràtic.
Vint segles de prejudicis, supersticions i mentides no s'esborren per decret. Cal honradesa moral i intel·lectual i l'escola hauria de ser la base que propiciés aquesta evolució, però malauradament l'escola pública a Catalunya depèn de gent que no està disposada a fer aquest esforç, precisament.
En el darrers mesos s'han donat tants i tan greus casos de judeofòbia que cal que ens mirem al mirall i veiem com som, sense màscares ni floritures pretesament solidàries per tranqul·litzar la nostra consciència de poble immaculadament civilitzat. Ningú no és perfecte, gairebé tot és discutible i tothom ha de mirar de fer l'esforç d'informar-se i de ficar-se en la pell de l'altre per entendre més profundament la seva realitat, el seu sofriment i les seves esperances. Israel és perfecte?, no. Els palestins tenen dret a un estat propi?, sí. Però que ningú no s'engany ni ens enganyi escudant-se darrera del sofriment de la població palestina.
Volem denunciar que el cuc antisemita s'ha transformat en papallona anti-israeliana. Volem demostrar que actualment, a casa nostra, la resposta a la provocativa afirmació "els culpables de tot són els jueus i els ciclistes", encara seria "i per què els ciclistes?".
2 comentaris:
Al igual que en 1939, los fascistas (Falange=Hitler) y los stalinistas se vuelven a dar la mano para fomentar la judeofobia. Este Saura es un sinvergüenza de tomo y lomo y los falangistas, como fueron siempre, unos socialbocazas al servicio de la más negra reacción internacional.
Sólo venceremos si luchamos. La guerra se gana batalla a batalla, dejando las cosas claras, respondiendo preguntas, dudas y mentiras, avergonzando a los matones que se permiten hacer afirmaciones antisemitas en público a plena voz: "fascista! nazi! sinvergüenza!" Ellos creen que pueden decir lo que les da la gana porqué nadie responde, pero si oyen a alguien que alza la voz se arrugan porque son los primeros en saber que bajo sus pies solo hay el abismo de la mentira y la maldad.
Publica un comentari a l'entrada