Avui centenars de milers de catalans unirem les nostres mans alhora, de
nord a sud, compartint pacíficament un mateix desig de llibertat per al nostre
poble; un poble obert i acollidor amb el foraster que deixa de ser-ho quan
estima i defensa el nostre dret a decidir el nostre futur, la nostra cultura i
la nostra llengua.
Aquesta és una cadena de voluntats i d’esperança, no pas de submissió. No
ens uneix menystenir ningú sinó alliberar-nos dels qui ens volen fer
desaparèixer per mitjà de l’assimilació o del sotmetiment. I és un vincle que
uneix el nostre passat i el nostre futur, els que van lluitar o es van rendir i
els qui vindran.
La història de tant en tant ens sorprèn amb alguna
paradoxa. Així va ser quan el passat dels jueus de Girona s’ocultava o es negava i va
esclatar dins les tripes de vells llibres notarials que farcien les seves
cobertes amb documents de la Comunitat jueva que es pretenia negar. I
també va passar amb part de la ciutat de Barcelona arrasada per les tropes
espanyoles i sobre la qual va bastir-se la fortalesa de la Ciutadella des d’on es vigilava i
sovint es bombardejava la ciutat rebel.
Sobre aquella ciutadella amenaçadora ara hi ha el Parlament de Catalunya i
el Born : la voluntat democràtica del nostre poble i la memòria de la
desfeta de la nostra nació l’any 1714. La cadena d’avui també és aquest vincle
amb un passat que es va voler silenciar i que hem recordat fins que les pedres
han cridat que mai no ens rendirem.
Avui, a les 17.14 hores, quan sonin totes les campanes de Catalunya a
sometent no caldrà clamar Via fora! perquè ja serem al nostre lloc.
2 comentaris:
Qui havia de fer l'apunt dels apunts d'aquest onze? Clar, concís i encoratjador. Aquest l'emmarcarem i tot.
Ha costat, però al final la majoria hem dit prou. I els polítics, a remolc; com ha de ser.
Publica un comentari a l'entrada