El juny passat vam relatar com un grup de suposats revolucionaris format, entre d'altres, per Carlo Frabetti, Isabel Pisano, Willy Toledo, l'alcalde de Marinaleda o Rosa Regàs (la insuperable intel·lectual que va decidir que a la Biblioteca Nacional d'Espanya el valencià i el català serien considerades dues llengües diferents), denunciaven que darrere de les massacres de Síria s'hi amagaven Israel i els EEUU i acusaven els mitjans de comunicació, "inclosos els progressistes" de ser-ne còmplices i de crear "un relat alternatiu que s'ha convertit en el discurs hegemònic".
Doncs bé, aquesta gent tan lúcida ara ens il·lustra sobre les claus de la renúncia de Benet XVI. Naturalment, es tracta d'un complot capitanejat per la maçoneria i les elits criminals que volen eliminar part dels set mil milions de la població mundial. El mitjà de referència triat és, una vegada més, RT, o sigui Russia Today, paradigma de l'objectivitat en mans del gran demòcrata Vladimir Putin. I l'analista de tan delicat afer és l'inefable Daniel Estulin, xarlatà de fira que no s'està de repetir que ell és l'únic capaç d'explicar aquesta conxorxa, que no busquem enlloc més.
No es perdin el vídeo, breu i distret, ni els detalls d'aquesta crònica que duu per títol 'La decisión del Papa es fruto de la lucha a muerte entre la masonería y el catolicismo'. Esperem amb excitació un proper capítol que entri en matèria i ens instrueixi amb l'erudició a que ens té acostumats l'agosarat Estulin sobre el procel·lós món dels 'Protocols dels savis de Sion'.
Als qui afirmen que acusem indiscriminadament l'esquerra d'antisemita els hem de respondre que no és cert i que, a més, podria donar-se el cas que encabeixin en l'esquerra a individus o col·lectius que nosaltres considerem, senzillament, totalitaris o populistes. I, naturalment, antisemites.
2 comentaris:
Com que aquest post és en part resposta al meu, em permeto introduir-hi algun comentari per així continuar dialogant sobre el tema que ens ocupa: l'esquerra i l'antisionisme i l'esquerra i l'antisemitisme.
Reconec que en ocasions algunes persones de l'esquerra han barrejat conceptes i han confòs el sionisme amb la política actual de l'Estat d'Israel i els símbols d'aquest amb els de la cultura jueva.
Reconec que moltes vegades s'utilitza de manera molt desencertada la referència a l'Holocaust.
Aquestes confusions em preocupen i des de la meva humil posició intento treballar en contra d'aquests prejudicis.
Ara bé: també em preocupen que es puguin equiparar manifestacions de polítics d'esquerres provocades per aquest desconeixement de la història amb actituds antisemites provocades per l'odi a la cultura jueva.
La dictadura franquista va cobrir amb un vel tota la lluita antifranquista, la deportació d'espanyols als camps nazis i en part també l'Holocaust, quan l'intent de Franco de presentar-se com salvador de jueus no va colar. Aquest silenci, aquest oblit fa que els nivells de desconeixement del que és el sionisme o l'Holocaust siguin insultants. Això ha provocat, ho reconec, manifestacions errònies d'alguns líders d'esquerra. Però equiparar aquests errors amb l'antisemitisme així en general em sembla injust i, a més, no ajuda a que s'entennguin aquests temes. Provoca rebuig, que potser és el que busquen alguns (no parlo de vosaltres) per monopolitzar el discurs contra l'antisemitisme.
El que crec que sí ajuda és que s'inverteixin esforços en explicar la història, en expressar la realitat d'Israel no entre els convençuts sinó entre els no convençuts que militen a la trinxera de la defensa dels drets, de l'antiracisme. Allà la cultura jueva no té enemics sinó amics amb qui s'ha de dialogar per establir uns codis de comunicació diferents que permetin que no hi hagi coïncidència en alguns temes (política de l'Estat d'Israel) però sí en els fonamentals (rebuig de l'antisemitisme i ponts amb Israel).
No defalliu. Feu una tasca importantíssima!
Publica un comentari a l'entrada