Si era per la foto, t'has lluit

Què lluny queden aquells dies en què els dirigents àrabs confessaven que preferien un atac de ronyó a haver de seure a parlar amb una jove i decidida Golda Meir. La sola presència de Golda encenia totes les alarmes en les ments d'aquells cacics que es tenien per totpoderosos; era jueva, sionista, intel·ligent, hàbil, forta, demòcrata... i dona. Un autèntic malson per a qui se sent humiliat per la sola presència d'algú que es fa respectar pels seus mèrits. 

Què diferent la imatge que ha ofert Zahava Gal On, cap del partit Meretz, anant-se a trobar amb Mahmoud Abbas, el president -caducat- de l'Autoritat Palestina, en funcions des de 2009 perquè no li dóna la gana convocar eleccions, per dir-li com n'és de guapo i de bona persona i què poc són de fiar els governants d'Israel legítimament elegits pel seu poble. 

Aquesta excursió política de Zahava Gal On i altres dirigents de Meretz és profundament deslleial, oportunista i suïcida. Els convidem a llegir l'entrada de l'amic Jaume a 'Hummus o Falafel' i l'article d'Henrique Cymerman a 'La Vanguardia', que ens posen sobre antecedents i ens informen de l'abast d'aquest fet i de l'estat terminal de deteminada esquerra postsionista i esquizoide. 

Nosaltres ens centrarem breument en la imatge. Probablement dóna per escriure un extens article sobre llenguatge no verbal. No pretenem tant ni en sabem prou. Tampoc no tenim ganes de perdre massa temps amb dos personatges tan insignificants i nocius. Simplement volem assenyalar que a Mahmoud Abbas no li hauria passat pel cap seure ni un segon en la postura que exhibeix sense cap pudor si la seva interlocutora hagués estat Golda Meir. 

Abbas sap perfectament el que es fa i quin missatge està transmetent al món àrab, als seus súbdits i als seus adversaris. No es tracta pas ni d'una posició de comfort ni d'una invitació a la conversa informal. Denota menyspreu per les formes, superioritat i desdeny cap a la seva interlocutora. S'ha limitat a rebre una dhimmi, li ha ofert una taronjada i si ella fos algú i ell tingués prou poder li faria saber immediatament quina mena de pau té reservada per al seu poble. Per ratificar-la només li caldria obrir-se la bragueta i donar una ordre.