Jaume Peral, amb una llarga trajectòria professional a la radiotelevisió pública havia dirigit Catalunya Ràdio. Amb l'arribada del Tripartit va ser destinat a càrrecs de comunicació corporativa i, d'un any ençà, apartat per la direcció a un lloc de redactor del programa Parlament.
Francesc Cano és professor universitari i periodista compromès amb la realitat nacional de Catalunya.
Catalunya mereix uns mitjans públics de comunicació amb uns serveis informatius veritablement professionals, moderns, catalans i imparcials. Els darrers anys hem hagut de suportar una etapa funesta d'agitprop internacionalista inspirada en el menyspreu a les democràcies parlamentàries, nacionalment tebia i militant pel que fa a una barroera criminalització de l'estat d'Israel. Dubtem que a cap altre país democràtic l'encarregat de la secció d'Orient Mitjà d'una televisió pública vagi donant conferències a les xarxes palestines propugnant un estat binacional, manipulant la història i la informació i designant corresponsals obertament hostils a l'estat d'Israel.
Esperem que, d'ara endavant, desapareguin l'antisemitisme, el sectarisme ideològic, l'hispanocenrisme i el centralisme barceloní.
Tant de bo poguem adonar-nos dels canvis ben aviat i que la nostra televisió i la nostra ràdio públiques ens apropin més a Europa, a les democràcies occidentals, a la cultura de l'esforç i la superació, a l'exemple de la llibertat i la tolerància i als nostres germans del País Valencià, les Illes i la Franja. I, per descomptat, als de la Catalunya Nord que, massa sovint, per comptes de sentir a parlar català han de fer l'esforç d'entendre el castellà.
A tots dos, Jaume Peral i Francesc Cano, els desitgem encert, sort i empenta.
3 comentaris:
:_) A aquestes altures les bones notícies (i si tireu floretes a aquests dos senyors entenc que ho són) ens provocaran un atac de feridura del gran goig i la joia.
Ara mateix obro una botella de suc d'àpit per celebrar-ho tot mantenint la hipertensió arterial a ratlla.
:-)))
Totalment d'acord. Només afegir que ens apropin més als nostres germans del País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent. Des de la seua creació és una mancança indecent, i no cal entrar en terminologies, que si PPCC que si patatin que si patatan... simplement la mirada, les notícies, la programació, es podria fer amb una referència del mapa lingüíastic de la nostra llengua. Els mitjans públics catalans des de sempre han estat uns mitjans autonòmics, porucs, miserables, sense cap ambició. Dins del cap dels seus professionals i directius ha funcionat la referència nacional espanyola. Vos ho diu un valencià fart de tanta misèria intel.lectual i de tant acomplexat catalanet!
Lior, bon profit per la copeta de suc d'àpit. De tota manera, seria prudent que deixessis per més endavant una farra. Obre l'ampolla etiqueta negra de liquats silvestres d'aquí uns mesos, si s'escau.
Anònim, estem del tot d'acord amb el que afirmes. Tant és així que no ho hem especificat i ara ho fem per si encara hi ha qui ho ignora.
Publica un comentari a l'entrada