divendres, 11 de novembre del 2011

La Caixa premia Carod

"Obra de Govern". La Caixa, agraïda
Serem breus. Carod ha trobat feina. Una magnífica notícia en el país dels aturats. Carod   -que és llicenciat en filologia catalana-, des del setembre "coordina" la Càtedra de Diversitat Social de la UPF (Universitat Pompeu Fabra). Una Càtedra improvisada sense catedràtic i sense oposicions finançada per la Fundació de la UPF i, sobretot, per l'Obra Social de la Caixa que, com tothom sap, és d'una bondat tan infinita que ha sostingut durant anys els dolços missatges de Wesbislam. ("Tendran su 11-M")


El sou que percebrà l'ex Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat és top secret. Només se sap que La Caixa pagarà generosament 150.000 euros anuals. Segons l'UPF l'objecte d'aquesta Càtedra taaaaan important és "realitzar activitats d'investigació i organitzar jornades relacionades amb aquest afer". (Quin "afer"?) "La Universitat Pompeu Fabra enalteix l'experiència de Carod Rovira com a responsable del Govern català d'immigració, cooperació i afers religiosos".

Osigui, això :

"Gràcies, Carod!"
Fi de la notícia (ja hem dit que seríem breus)

(*) I ara que parlem d'Afers, Hasbarats properament convocarà un concurs literari de Relats Breus remunerat amb un vermut a la Barceloneta -o a altres localitats- (no tenim gaire pressupost, ho reconeixem. Si el guanyador és de Comarques no paguem trasllat).


Tema: Catalunya. Era post-nuclear (look Mad Max). Un alt càrrec de les restes d'una Generalitat post-punk repartida entre perdedors corruptes que pacten formar govern es rabeja en els privilegis que ha aconseguit. Es diu Kurt Pastenag. Personatge anticrístic que t'hi cagues. Simula admiració pels jueus però subvenciona la gihad catalana postmoderna -que és com la del segle VIII-. Descobreix que la seva Oficina reposa sobre el domicili d'un pietós prohom jueu de la Barcelona medieval anterior a les persecucions i les matances de 1391. El vil Pastanag concep un pla per trair els seus votants, el seu país i la memòria de l'herència jueva de Catalunya i no se li acut res millor que habilitar una estança del vell-nou Palau que habita com a Picadero -amb llumetes incloses- per follar-s'ho tot d'una tacada. (Desenvolupar tema troncal i sub-trames en un màxim de 4 pàgines).


Miscelània :

Ens informen que fa poc s'ha descobert una profecia de Nostradamus que -probablement- cita algú que té alguna relació amb Catalunya:


Rebuig de l'avellana, corrupte simulacre,
Trairà el mostaix bressol humil i sacre.
Fam, dol, desesper quan somriurà la Parca.
Adret i Catalon redimiran la Marca.



9 comentaris:

Octavi ha dit...

Per mi en Carod és un dels grans traïdors del poble català. Per cert, gairebé tot a punt per atacar a l´Iran.

Míriam ha dit...

Capità, voleu dir que tinc possibilitats si participo al concurs de relats? És que jo, per un vermut a la Barceloneta amb algun hasbarat, fins i tot escriuria quatre ratlles sobre el Kurt Pastenag o l'Estrellita Castro, posem per cas.

Lior ha dit...

Digueu-li que sí, Capità, sobre l'Estrellita Castro i en Joselito... :-)))

David ha dit...

Del PSAN a La Caixa, d'això se'n diu coherència, sí senyor!

Míriam ha dit...

David, també et presentaràs al concurs, tu? T'ho pregunto per prepararme en un sentit o en un altre, saps?

Anònim ha dit...

És una bona idea, això del relat. Donat que no teniu gaire pressupost, i sense que serveixi de precedent, vull colaborar en el premi i oferiré, afegit al vermut de la Barceloneta, un bocata per a dues persones.

A.

Míriam ha dit...

D'acord, A. Amb tots aqueixos premits, segur que m'hi presento. Faré esforços per passar davant del David!

Capita! El Lior noscreu que puc escriure un bon relat sobre l'Estrellita Castro
:_((((

Hasbarats ha dit...

Miraculosa, si tingués possibles i pogués treure'm l'uniforme vindria de genollons fins a la teva terra tarragonina i et convidaria a una teca d'aquí t'espero on tu volguessis! (si l'amic A. hi col·laborés ens arribaria per copa i puro). Que ets capaç d'escriure estupendament sobre l'Estrellita Castro, el Pequeño Ruiseñor o la morsa dels aiguamolls no en tinc cap dubte. No et tiris enrere! No et deixis acoquinar per la perfecció estilística d'en David ni per les provocacions del Lior, que és un tremendo.

Jordi Benplantat ha dit...

Algun dia haureu d'explicar l'entrevista de Perpinyà amb guàrdies incivils disfressats amb passamuntanyes. Perquè sapigueu que un hijo del cuerpo sempre es un hijo del cuerpo i se'l te que protegir. Hòstia quina lletra mes petita, no veig un borrall"