Entre el vòmit de Peces-Barba i la censura de TV3

Gregorio Peces-Barba és un home avorrit i mediocre contrariat per no ser reconegut com un referent intel·lectual i cívic. Sempre va somiar amb ser l'hereu moral d'Azaña i, sí, ha aconseguit representar a la perfecció les seves pitjors xacres. Sembla un d'aquells personatges insignificants i reaccionaris que tan bé va descriure Pérez Galdós; un tipus mesquí i deixat que passeja treballosament la seva patètica vanitat. Tot ell és com una arcada noucentista. Pretensió i ferum de floridura.

Aquest hidalgo fantasmal, però, ha ocupat alguns dels càrrecs polítics i acadèmics més rellevants d'Espanya gràcies als atzarosos sotracs de la història i a la seva habilitat a l'hora de vendre's com a home instruït i obedient. Va ser un dels ponents de la Constitució espanyola de la qual se'n considera no només "pare" sinó artífex, un ponent de més qualitat que la resta. Aleshores, quan ordia articles i artificis, Peces-Barba no es va permetre fer segons quines bromes catalanofòbiques en públic. Sabia que l'invent de la Transición era massa delicat i que cap personalitat hauria gosat riure-li les gràcies contra els catalans com ara, quan ja no cal ser tan educat i està permès eructar a la taula.

Passat el temps, Gregorio Peces-Barba va ser president del Congrés dels Diputats, la tercera autoritat de l'estat. Després li van fer una universitat a mida, la Carlos III, que va dirigir com a Rector fins a la seva jubilació i va ser nomenat Alto Comisionado para la atención a las víctimas del terrorismo. Tots aquests càrrecs, en un país seriós i realment democràtic, donarien a entendre que qui els ha ostentat és una persona respectable i, per descomptat, respectuosa. Però, com ja deuen saber, no és el cas.

El més preocupant de les estúpides afirmacions de Gregorio Peces-Barba en un congrés d'advocats dijous passat va ser el to arrogant i el menyspreu que es va permetre. Especular que a Espanya li hauria pogut anar millor amb Portugal que amb Catalunya és un exercici estèril però legítim. Va oblidar-se, però, de recordar el detall que probablement hauria estat un bon negoci aleshores perquè Portugal era un imperi, per això precisament ho tenien més difícil per "quedar-se'l" i per això "nos quedamos a los catalanes". És imperdonable que ho plantegi frívolament quan Catalunya s'empobreix des de fa tant de temps obligada a contribuir amb els seus impostos més enllà del suportable i rep, a més, l'insult, el menyspreu i la befa a canvi.

Però el que és del tot intolerable és la referència a la necessitat de bombardejar Barcelona. Bé, ara segurament no caldrà, conclou perdonant-nos la vida. "No se cuántas veces hubo que bombardear Barcelona", diu, donant per fet que calia, fos just o no, tant se val, perquè ell parla com un amo i es pot permetre ridiculitzar els catalans afirmant que "celebran sus fiestas llamadas nacionales por derrotas", ignorant que commemorar una desfeta no és un acte de celebració sinó un recordatori i un homenatge als qui van lluitar i que som nosaltres i no pas ell que decidim que la nostra festa és Nacional.

¿Qui és aquest individu per parlar amb aquest to sobre la nostra història i la nostra llibertat? "Nos quedamos a los catalanes", diu. Podía haver afegit "porque nos quedamos con lo que nos sale de los cojones, y a callar". I aleshores, sentint la remor de fons a la sala i veient que els degans dels col·legis d'advocats de Catalunya s'alcen per abandonar el recinte, prova d'arreglar-ho amb una gracieta amb l'esperança que siguin tan mesells per passar-li tanta insolència : "Bueno, hubiera habido un problema gordísimo, que no hubiera podido haber los partidos de futbol Madrid-Barcelona, que eso, claro, es siempre muy importante" (sic, pel missatge i pel castellà penós que perpetra). Com va comprovar que aquesta broma bavosa no servia, va afegir amb arrogància "que vayan saliendo los que se quieren ir".

Davant el rebombori que es va organitzar, Peces-Barba, sorprès que no tothom comparteixi el dret a insultar els catalans impunement, va afirmar que es tractava d'una broma. Una de sola? ¿Quina part és broma? Els bombardejos, no, Ilustrísimo Cafre, els bombardejos i el seu to de menyspreu cap a Catalunya i de conqueridor psicòtic no els pot negar. "Háganselo mirar porque son ustedes muy susceptibles ante las bromas" va respondre a les queixes. Preguntat per Jordi Basté si creu que també poden fer-se bromes sobre les víctimes d'ETA o del bombardeig de Gernika no vacil·la en respondre que es tracta de coses molt diferents. Ja ho entenem, les víctimes d'ETA no les decideixen els padres de la patria com ell i les de Gernika són massa conegudes internacionalment i hi ha un quadro de Picasso massa famós per fer conya. ¿I aquest personatge ha estat l'encarregat d'atendre les víctimes del terrorisme? I aquest és un dels que ha de decidir qui ha de demanar perdó a les víctimes? Aquest individu que va permetre que a la universitat que dirigia es suspenguessin a la força conferències de ciutadans israelians boicotejats pels qui mai no han alçat la veu contra les dictadures dels països islàmics, ¿té cap mena d'autoritat moral?

Gregorio Peces-Barba és el paradigma de la impostura dels qui s'autoproclamen demòcrates i socialistes i no poden amagar la caspa de l'hidalgo i del mando y ordeno que no te res a envejar a la dreta més rància i anticatalana. Però, ai las!, aquest abusador figura que és progressista i ara venen eleccions espanyoles. Compte! Ni un moviment en fals! I així ens trobem que els seus correligionaris del PSC fan que s'enfaden una mica i declaren que va estar desafortunat. I els qui maneguen a plaer la informació a la nostra televisió pública (TV3, recorden?) hi aboquen una bona dosi de vaselina i només ens expliquen la broma sobre Catalunya i Portugal, silenciant que aquest reaccionari d'esquerres s'ha vantat dels bombardejos contra Catalunya i que considera que assassinar catalans no és comparable, que els morts catalans no valen res si els bombardegen els espanyols.

TV3 no només va ocultar les vergonyoses opinions de Peces-Barba sobre els bombardejos sinó que, a més, va negar-li al President de la Generalitat una breu declaració sobre el tema. Passades les hores el President va haver de donar la seva opinió sobre els fets a 8TV i TV3 va veure's en un compromís. ¿Com podia ser que una cadena privada emetés aquelles declaracions i no ho fes la televisió pública? Davant aquella anomalia i que havia transcendit l'enuig de la presidència pel veto de TV3, la direcció d'aquesta va demanar a 8TV les imatges amb la condició de no exhibir el logo de la cadena privada: és a dir, com si la informació fos pròpia de TV3. Evidentment 8TV no ho va acceptar.

El resultat és que la televisió nacional de Catalunya censura informació, manipula políticament els fets i veta el President de la Generalitat. Tot un rècord de desvergonya i d'apropiació de la sobirania democràtica tolerada pel Govern que els catalans contemplem amb autèntic estupor.