¿Gosarà venir algun polític, o això no ven quan s'apropen unes eleccions? A França i a Itàlia no els tremolen les cames a l'hora de deixar clar quina mena de societat defensen. Un futur amb llibertat i democràcia. Diumenge vinent, a Barcelona.
divendres, 22 d’octubre del 2010
BARCELONA AMB GILAD SHALIT
¿Gosarà venir algun polític, o això no ven quan s'apropen unes eleccions? A França i a Itàlia no els tremolen les cames a l'hora de deixar clar quina mena de societat defensen. Un futur amb llibertat i democràcia. Diumenge vinent, a Barcelona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Em sap greu, a la mateixa hora tinc el Mas a la Comarca i ho organitzo jo, ho lamento més perquè ja m'havia apuntat ... potser sóc un polític de tercera però, com veieu, no em sap greu mostrar-me obertament amic d'Israel, i com jo molts.
El lunes tenéis un acto sobre política internacional, creo. Ahí veremos cuántos sois y cuánto influís. Que te vaya bien mañana, Feliu. buena semana
Ja és mala sort que el nostre lector que signa com a "03408771985647550651" la primera vegada que es digna escriure un comentari sigui per preguntar-nos despectivament si creiem que fem hasbarà. ¿A tu què et sembla que fem, macramé? Exactament de què vas? No hi ha cap altre blog per criticar que has de venir aquí a posar en dubte el que fem? T'has pres la molèstia de llegir algun post nostre per comprovar si fem hasbarà? I tu, a què et dediques? Quantes hores t'has tirat escrivint, investigant i editant vídeos defensant Israel? Si tens algun dubte, ¿per què no ens el comuniques a la nostra adreça electrònica que està ben visible en aquest blog? ¿Per què no tens adreça electrònica, tu? ¿Què pretens, que la poca gent que en aquest país defensa Israel es desinfli i plegui? Potser preferim que ens escrigui per faltar-nos al respecte algun fedayin de pa sucat amb oli per poder-lo enviar a cagar que no pas algú que figura que va en el mateix barco. Fes-t'ho mirar.
Per desgràcia no hi podré ser però felicito qui hagi organitzat aquest acte. De polític, si en veieu algun, serà perquè s'haurà confós.
Tot el matí i migdia buscant informació de la mani a la tele i a la xarxa.Res de res.Haurem d'esperar que els blogaires torneu a casa i penjeu els vostres comentaris,fotos i videos.Espero que hagueu triomfat!
Pràcticament no he trobat res a la xarxa sobre la mani...
:\
He anat a la manifestació i la veritat és que me n´he sentit molt orgullós. Llàstima del poc ressò que ha tingut, clar que d´aquest govern progressiste i multiculti que tenim no en podem esperar gaire cosa. Visca Israel.
03408771985647550651, acceptades les disculpes. D'altra banda no tenim cap comentari teu anterior a aquest post, no és que no l'haguem llegit. Lamentem que se t'encengués tant la sang perquè "te pareció" que no feiem justícia als organitzadors de la marxa, quan en el post -per remarcar el contingut del vídeo que ens va costar molt editar- es demanava l'assistència a la marxa i posava en dubte l'interès de la nostra classe política en la marxa, en Gilad i, en general, en la situació de l'estat d'Israel. Afirmàvem que a França i a Itàlia no els tremolen les cames "a l'hora de deixar clar quina mena de societat defensen". I ens ratifiquem. La nostra classe política, com a tal, més que prudent és d'una covardia exasperant. Que el diputat Rafael Luna del PP hagi rebut a Laurence Franks, l'honora. El senyor Luna és una persona honesta i -encara que no estigui de moda dir-ho així- una bona persona. Però trobem a faltar líders de primera fila proclamant públicament que Israel no estarà mai sola -com es veu en el vídeo- o promovent que Gilad Shalit sigui nomenat ciutadà d'honor de la seva ciutat. Recordem amb enyorança els dies que el President de la Generalitat rebia els representants de la Comunitat o viatjava a Israel amb una dignitat que ens honorava. Recordem amb enyorança el dia que el Parlament de Catalunya revocava el decret d'expulsió dels jueus i aquell ignominiós "y que no vuelvan nunca más". I qui signa aquesta nota recorda amb enyorança el vell amic Benarroch explicant amb llàgrimes als ulls l'emoció que va sentir aquell dia al nostre Parlament. Potser et falten claus per entendre completament alguns dels nostres escrits, si és així t'agrairíem que si tens qualsevol dubte o suggeriment, ens ho facis saber a la nostra adreça electrònica. Gràcies.
Espero que fareu un post sobre la mani,ja que la heu recolzada.Hi ha un tema espinós sobre aquesta.En Moré la ha mig apuntada.En Renyer,més o menys,també.Jo ja els hi he dit la meva.
Publica un comentari a l'entrada