REGALS PER AL-QAIDA (un preu incalculable)

Abans d'entrar en matèria, mirin atentament aquest vídeo, especialment del minut 1.28 endavant, en què els ostatges, a punt de ser alliberats, reciten de memòria part de l'Alcorà davant del mediador, coaccionats pels terroristes que els van mantenir segrestats prop de nou mesos i que s'amaguen darrera de les càmeres. L'un amb una actitud més servil, l'altre amb un posat més forçat obeeixen i suporten aquesta nova humiliació per salvar la vida. No es perdin detall de les imatges que segueixen. No podran escoltar les paraules d'un dels segrestats perquè l'àudio -fins ara- ha estat CENSURAT. Però els estalviarem l'esforç de llegir els seus llavis. Fent broma davant de l'home que els va segrestar, que va disparar tres trets sobre la cama del seu company i que no va dubtar a l'hora de lliurar-los a una banda terrorista que els podia haver assassinat, diu "Omar nos ha dejado hacer turismo por el Sahara, y pasar un rato con Al-Qaeda". Mai fins ara cap grup terrorista havia aconseguit transmetre una imatge de domini i connivència com aquesta; una humiliació afegida, una bufetada monumental a l'estat de dret i a la dignitat que no hauria de quedar impune.

L'alliberament dels dos cooperants de la Caravana Solidaria segrestats el 29 de novembre de 2010 (Albert Vilalta i Roque Pascual) que es va fer efectiu oficialment diumenge 22 d'agost, posa fi a un angoixant episodi que ha durat prop de nou mesos i que hauria pogut costar les vides dels segrestats, presentats com a una bona gent voluntariosa i potser un xic innocent que no havia previst que l'integrisme islàmic gosés segrestar també a uns cooperants enrotllats, cosmopolites i comprensius amb les particularitats d'altres cultures amb costums i idees diferents, sempre justificats en alguns cercles amb arguments bonistes i irresponsables.

No entrarem a valorar el candor dels segrestats. Entenem que un estat provi de protegir la vida dels seus ciutadans fent el que estigui a les seves mans i, per descomptat, que l'angoixa de les famílies i l'entorn dels segrestats condicioni una negociació, però això no treu que denunciem que no tots els ciutadans espanyols reben el mateix tracte en una situació d'emergència i que tot el que ha envoltat aquest segrest constitueixi un escàndol majúscul amb massa parts interessades a passar pàgina, començant pel Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE i continuant per tot l'entramat d'ONGs que disposen descontroladament de fortunes provinents dels nostres impostos, de les oficines institucionals que interessadament els atorguen aquest poder, dels mitjans públics de comunicació que callen o maquillen aquesta realitat, dels receptors dels ajuts -de vegades massa propers al terrorisme islàmic- i dels partits que es reserven interessadament certes informacions per canviar favors, silencis i futures impunitats.

La irresponsabilitat, la confusió i l'engany han estat silenciats fins ara amb l'excusa de la discreció i la protecció de la vida dels segrestats. Nosaltres ho vam entendre i vam deixar de proporcionar informació però no vam deixat d'investigar. Ens indignava que la premsa callés que la Caravana Solidària disposava de tres GPS en directe i a l'abast de tothom (inclosos terroristes) perquè, tal com vam denunciar, aquella informació no posava en perill la vida del segrestats sinó l'estabilitat política de gran part de la nomenklatura del PSC, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona i el muntatge indecent del que ens volen fer creure que és ajut humanitari des de la Generalitat i el govern d'Espanya. Els segrestats van ser un magnífica coartada. Ara toca proclamar les bondats dels negociadors, dir que tot ha acabat bé i que ha estat un malson sortosament superat. Punt.

Doncs no, mirin! Nosaltres no callarem ni tenim cap intenció de permetre que tot quedi en un happy end progre, sostenible i políticament correcte.

UN PREU INCALCULABLE

Vuit milions? No. Aquesta és la xifra del rescat que es rumoreja sense ser ni desmentida ni confirmada oficialment. Fem números... Deixem el cost del rescat per més endavant. Se'n parli o no, es censuri o no, com a contribuents tots nosaltres hem pagat autèntiques fortunes que tant de bo haguessin anat a parar a ajudar gent necessitada : viatges i despeses del cos diplomàtic, viatges i despeses dels serveis d'intel·ligència espanyols i convidats, dos viatges d'anada i tornada d'un caça de l'aviació espanyola, suborns, informadors, seguiments, intermediaris extraoficials i institucionals (inclòs el clan Gaddafi) i... tractats i protocols diversos amb Mauritània, Mali, Burkina Fasso, Marroc i Algèria per compensar el desgavell monumental creat per un simulacre d'ONG del PSC i una diplomàcia tercermundista i desacreditada fins a la vergonya. Estem parlant de MILERS DE MILIONS d'euros. Part de les proves d'aquest saqueig aniran sortint al BOE els propers mesos en forma de tractats de pesca, de cooperació de tota mena, d'inversió turística i cultural, d'intercanvis de programes formatius i universitaris, etc; la resta no sortirà enlloc amb l'excusa que es tracta de matèria reservada i cooperació antiterrorista. Els nostres fantàstics mitjans de comunicació -públics i privats- no destinaran ni un euro a resseguir el rastre de tanta merda, a cap becari se li acudirà que l'extorsió pot cobrir-se amb respectables Decrets oficials, algun periodista decent perdrà la feina per intentar denunciar-ho i els qui es lucren amb els nostres impostos i alimenten l'integrisme islàmic continuaran encantant serps i il·lusos amb la cançó de les garanties democràtiques i la presumpció d'innocència, autèntiques fites de la civilització que a mans dels totalitaris i els imbècils constitueixen un perill brutal que amenaça l'arrel del sistema democràtic.

Però no oblidem el context d'aquest afer. Dotze dies abans del segrest dels cooperants de la Caravana de Barcelona Acció Solidària el govern espanyol havia pagat un rescat de prop de 3 milions d'euros per recuperar els pescadors del tonyinaire Alakrana després de ser un mes i mig a mans de pirates somalís. Allò va constituir una bicoca per als pirates de la zona, el seu entorn, els intermediaris i gran part d la premsa espanyola disfressada d'intencions impecables que va justificar el segrest amb arguments bonistes i suïcides. Si el govern espanyol pagava 3 milions sense queixar-se a canvi de 37 vulgars pescadors bascos que anaven pels mars del món amb la ikurrinya, ¿què no faria per tres membres d'una ONG rareta dependent del Partit dels Socialista de Catalunya? A més, els segrestats no eren uns qualsevols. Hi havia una dona, la menys coneguda però "una dona"!... i fins i tot els més progres saben que els salafistes no són gaire delicats amb les senyores, ni tan sols amb les musulmanes, que es permeten segrestar, violar i degollar com si tal cosa. Els altres dos segrestats eren empresaris amb contactes força interessants de cara a una extorsió econòmica i política en tota regla. I així tenim que el govern d'un estat europeu que repetidament ha afirmat que no negocia amb terroristes estava disposat a pagar ràpid i bé després d'alguna temptativa de breu negociació per salvar LA HONRA de cara a la galeria. Les coses, però, es van complicar : el segrestadors no volien només diners a canvi, volien l'alliberament de terroristes... D'entrada, van demanar l'alliberament d'Omar Uld Sid'Ahmed Uld Hame (Omar el Saharaui) i la resta dels segrestadors materials dels cooperants catalans detinguts per les autoritats mauritanes en espera de judici i amb petició de condemnes durissimes per la fiscalia muritana. La República ISLÀMICA de Mauritània, governada per militars colpistes, té com a norma no cedir a xantatges que comportin l'alliberament de terroristes. En aquesta ocasió ha cedit pressionada pel govern espanyol. La majoria dels acusats van ser declarats innocents. Omar Saharaui s'enfrontava a una petició de cadena perpetua amb treballs forçats, però la sentència, dictada el 21de juliol i condicionada per les pressions del govern espanyol, va ser de 12 anys. Passats 24 dies va ser teòricament extraditat en una maniobra prèvia a l'intercanvi amb els segrestats.

Muritània ha cedit a aquestes pressions i els governs del magrib s'han dut les mans al cap per una concessió tan insensata. Els diners del rescat que potser han salvat la vida de dos homes poden costar moltíssimes vides. Algèria ha viscut anys de plom i de matances que han suposat més de 200.000 morts. Podrà pair i perdonar que aquest rescat s'inverteixi en noves massacres en terres argelines? ¿Es tallarà la valuosíssima col·laboració antiterrorista entre Argèlia i Espanya? Si no és així, ¿quan més ens costarà? ¿Algú pot afirmar que aquests diners no serviran per volar més trens a Espanya? Si el fonamentalisme islàmic torna a cometre una massacre aquí, qui en serà responsable? Ningú? Si el govern espanyol ha pressionat altres governs per alliberar terroristes, ¿podria ser que també hagi alliberat terroristes de les presons espanyoles o s'hagi compromès a fer-ho en un termini concret? Si ningú sap on paren els dos pirates de l'Alakrana detinguts i processats per l'Audiència Nacional, ¿algú pot garantir que TOTS els terroristes condemnats per la massacre de l'11 de març de 2004 a Madrid encara són a la presó i hi seran mentre durin les seves condemnes?

Una dirigent socialista va afirmar fa poc que "el diner públic no és de ningú". També ho deuen pensar molts dels integrants de Barcelona Acció Solidària, especialment els membres orgànics del PSC que la dirigeixen. Gràcies a la seva estupidesa i a la seva covardia hem hagut de pagar amb els nostres impostos els bitllets d'una rifa macabra que pot costar moltes vides, i ens enfonsem en l'espantós desig que no siguin les dels nostres ni la nostra pròpia... S'ha jugat amb el diner públic, amb la seguretat i la col·laboració antiterrorista de l'estat, s'ha posat en risc la vida de molts innocents i s'ha aconseguit que un passaport espanyol sigui el més sembant a un xec al portador garantit per a qualsevol extorsionador. Això no es pot tapar i, malauradament, no ha acabat aquí.

Diumenge passat TV3 -una de les televisions públiques que alimenten el mite d'un islam pacific i atractiu que tan car pagarem-, va emetre el documental 'En mans d'Al-Qaeda' que poden veure encapçalant aquest article. La intenció era tancar el tema i tranquil·litzar els televidents. "Ja està, ja han tornat. Els segrestats, els seus companys i familiars s'ho han passat molt malament. El govern ha aconseguit alliberar-los. Ja podem dormir tranquils!". L'única novetat que aportava eren unes imatges cedides en exclusiva a TV3 que, en realitat, eren un caramel emmetzinat del govern maurità per mitjà de l'agència oficial de notícies Sahara Media per deixar clar que el preu polític s'havia de repartir. Evidentment hauria estat un escàndol que TV3 no emetés aquestes imatges però periodísticament les va manipular censurant el so de fragments comprometedors, evitant preguntes elementals i silenciant el que la mateixa agència Sahara Media publica en el seu web... "L'espectacle té lloc en qualsevol lloc del Sàhara malià. Una trobada inesperada entre els ostatges i els seus segrestadors. Somriures per part dels cooperants espanyols i una estranya calma d'Omar Sahraui, amb turbant i, malrat això, cobert de sorra després d'un llarg viatge a través d'un desert que no té secrets per a ell. Els homes d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQIM) no apareixen en el vídeo, com si es tractés de donar a aquesta escena l'aparença d'una reconciliació que comença amb aquesta frase humorística d'un dels ostatges: "l'Omar ens ha permès fer un volt turístic pel Sàhara i passar una estona amb Al-Qaida". 

Els nostres sagaços i implacables periodistes de Cat-Jazzira es van saltar un munt de preguntes elementals que es formulen fins i tot els nens de primària. Potser pensen que la població no està preparada per entendre les respostes que se'n desprenen o, directament, que tots som retardats. Ni tan sols van provar d'explicar com pot ser que enmig del desert uns segrestats puguin sentir una ràdio espanyola o puguin parlar per mòbil, com si en ple Sàhara hi hagués cobertura. Ni una pegunta sobre per què un dels segrestats va perdre 25 quilos i l'altre no o per què gairebé no els ha tocat el sol després de viure prop de nou mesos al desert. ¿O no han estat al desert? ¿Com han evitat que s'infectéssin les tres ferides de bala de Vilalta?, ¿com han tractat la malaltia cardíaca de Roque Pascual? ¿D'on va sortir la crossa últim model de Vilalta? ¿Per què no parlen de les filtracions que han anat sortint durant mesos de l'Ajuntament de Barcelona?

No, ¿per què embolicar-ho més? Deixem al poble fruint de la seva santa ignorància, sobretot ara que ha de votar. Mentrestant, l'aristocràcia del periodisme de fireta ens commou amb articles com el que el cadàver del diari Avui va dedicar-li al mediador Mustafà Chaavi, "un àngel del desert" (sic!), o el breu reportatge televisiu perpetrat per l'inefable Pepe Garriga a major glòria de la facció bondadosa d'Al-Qaida del Magrib.

Tot és tan bonic que ens emociona recordar aquelles sensibles paraules escrites en el blog de Barcelona Acció Solidària l'endemà mateix del segrest per algú amb una intel·ligència i una bondat privilegiades:

30 de novembre de 2009 3:13

Anònim ha dit...

Desde Sitges anims per tots.... tranquils, segur que en Roque ja es amic dels segrestadors!

Malauradament hi ha gent recargolada capaç de cometre crims tals com recordar, investigar, dubtar, sospitar i acusar. En una propera entrada provarem de desenvolupar una modesta interpretació de les declaracions d'un dels dirigents de Barcelona Acció Solidària... "El asalto había sido planificado con antelación... parecían saber perfectamente cuándo iba a pasar la caravana por la carretera entre Nuadibú y Nuakchot".

Good fellas!

(continuarà)