LA LLEI DEL SILENCI

Davant la imparable descomposició de l'actual govern de Catalunya, la crisi, el descontentament i la nàusea que gran part de la ciutadania sent per la manipulació de la democràcia i la corrupció galopant dels nostres dirigents, el conseller d'Interior, Joan Saura, ha decidit que aquest any, a la Diada, el populatxo no xiuli als polítics en general i a les autoritats en particular. Provarà d'aconseguir-ho de la manera que dominen els totalitaris disfressats de pacifistes i sostenibles: enviant molts senyors amb una porra i un casc.

Creiem que l'espectacle que es munta cada any durant l'ofrena al monument de Rafael de Casanova és penós. Qualsevol país amb un mínim de cultura democràtica i d'auto estima no es pot permetre rebentar sistemàticament l'acte unitari de la seva diada nacional. També és cert que el públic que s'aposta als voltants del monument sovint mostra el seu malestar davant la hipocresia i el cinisme de la nostra classe política que, mentalitzada del mal tràngol que l'espera, "compleix" rutinàriament el que hauria de ser un deure cívic i patriòtic amb el fals entusiasme dels puteros que el dijous sant es flagel·laven en públic fins a la primera sang -i prou- per quedar bé i ser perdonats amb tan poc esforç. A més, la xiulada grossa se l'enduien els dolents de perversitat, els del PP, i això feia una mica de gràcia. Però amb els anys la xiuladissa ha anat pujant de to i tots els partits surten escaldats de l'homenatge. L'any passat els treballadors de la Nissan no van parar de fer merder ni mentre sonava els nostre himne. Potser no era el seu himne.

Aquest 11 de setembre pot ser especialment dur per als polítics. La gent ja fa temps que ho sap, que són temps durs. El personal va cremat, s'anuncien mobilitzacions i vagues i la crisi probablement s'accentuarà. Catalunya pateix un col·lapse econòmic, institucional, nacional i moral insuportable. L'oasi català pot acabar saltant pels aires i, a sobre, abans de tres mesos hi haurà eleccions. Evidentment, a cap partit polític, especialment als que formen part del govern tripartir, no l'interessa ser esbroncat en públic. Ara no toca, aquest any a callar, que els senyors del govern s'hi juguen massa. I qui garantirà que tothom calli? : Joan Saura, l'excomunista de disseny que mai ha condemnat el gulag, el que diu terroristes als membres d'ETA i "resistents" als terroristes que atempten a Israel, el que demanava papers per a tothom i ara creu que citar la nacionalitat dels delinqüents és racista, el que calla sobre la barbàrie dels islamistes però es va manifestar com a conseller d'Interior contra Israel envoltat de fanàtics que cridaven a favor de Hamas i de la jihad; Joan Saura, el responsable de la seguretat del país que va permetre que un grup de sabotejadors antisemites ocupessin les primeres files de l'acte cívic de la Diada de l'any passat i boicotegessin la cantant Noa pel sol fet de ser israeliana, que avergonyissin el nostre poble, que ho fessin sota la nostra bandera.

Joan Saura, el paradigma de la degradació política de la nostra Nació; la prova que un grup minoritari pot fer-se amb la seguretat d'un país i pot imposar el seu programa a canvi de donar suport a un govern unit per l'oportunisme i la corrupció. Aquesta és la seva manera intel·ligent de ser d'esquerres, aquesta és la seva manera decent de fer política.