CRIM I PROPAGANDA

Tothom coneix alguna frase enginyosa o alguna boutade de George Bernard Shaw, dramaturg irlandès en llengua anglesa, premi Nobel de literatura, socialista, fundador de la Societat Fabiana, vegetarià i progressista oficial de l'època. En una de les seves frases cèlebres afirmava que "mai havia menjat tan bé com durant el seu viatge a la Unió Soviètica". Potser era veritat. Lògicament, les autoritats soviètiques i Stalin en persona havien fet tots els possibles per cultivar l'ego i proporcionar una estada plaent a l'aleshores octogenari i consagrat Bernard Shaw a canvi de la propaganda que els va suposar. Un petit detall... Bernard Shaw va menjar opíparament i va quedar d'allò més satisfet mentre el règim comunista sotmetia la població d'Ucraïna a una espoliació de terres, collites i bestiar que va provocar més de set milions de morts en un dels episodis més miserables i salvatges de la història. Als anys 20 i 30 del passat segle, el crim va ser precedit per una sembra de propagandistes de tota mena : perversos, il·lusos, ignorants, retardats, oportunistes, escapistes, irresponsables, covards, vanitosos,... George Bernard Shaw, l'ancià progressista que s'havia passat cinquanta anys predicant el socialisme sense revolució, per "impregnació", l'enginyós "intel·lectual" que assenyalava amb el dit la hipocresia i la reacció victoriana, a l'inici de la dècada dels anys 30 defensava tant la resolució de Hitler com la felicitat dels súbdits dels sòviets. I, a més, propugnava l'eliminació dels qui considerava improductius i problemàtics i instava els químics que inventessin un gas que matés sense dolor, un gas "humà". Els desitjos d'aquest pietós vegetarià van ser atesos amb escreix; milions d'homes, dones i criatures van morir amb el seu "gas humà"...

  Quan George Bernard Shaw va fer aquestes declaracions -una de les seves "gracietes"-, no va preveure la guerra civil espanyola, ni les càmeres de gas del nazisme, ni l'assassinat sistemàtic del que els soviètics denominaven "paràsits socials". Curiosament, dos dels nostres blogs recomanats coincideixen avui en assenyalar l'abast brutal del totalitarisme; el de Jaume Renyer, sobre "Le livre noir du communisme", i 'Who's there?', sobre un despatx d'un funcionari que explica amb una fredor esfereïdora les millores introduïdes en els camions que es feien servir per assassinar els jueus del camp de Chelmno, una de les quals consistia en obrir un orifici al fons del vehicle perquè les víctimes, en adonar-se que estaven morint, no controlaven els seus esfínters i això comportava molèsties i pèrdues de temps. Aprofitem l'ocasió per suggerir-los que vegin aquest documental que tanca el cercle que uneix la barbàrie nazi i la comunista.     "Mentre els Parlaments no van enlloc, Hitler, Mussolini i Stalin fan coses", va afirmar el progressista George Bernard Shaw l'any 1933. I sí, efectivament, van fer moltes coses. No ens consta que abans de morir, l'any 1950, amb 94 anys i mentalment actiu fes cap reflexió pública sobre les seves anteriors declaracions, demanés excuses o condemnés explícitament els crims perpetrats pels seus admirats totalitaris que "feien coses". George Bernard Shaw va morir pocs dies després de caure d'una escala mentre podava un arbre del seu jardí. Avui, aquí i a tots els països democràtics hem de sofrir una legió de perversos, il·lusos, ignorants, retardats, oportunistes, escapistes, irresponsables, covards, i vanitosos que demonitzen Israel com Bernard Shaw demonitzava la democràcia parlamentària i que afavoreixen el totalitarisme islamista amb silencis vergonyants i amb panegírics suïcides. Clamen per un altre món possible, per un home nou però, una vegada més, col·laboren amb aquells que conceben la vida com un malson i es creuen amb el dret de decretar com ha de ser aquest home nou, qui es un home i qui té dret a viure. Però fa molt de temps que els temps estan canviant. Ja no. Mai més. Oblideu-vos d'exterminar els jueus.