L'EXECUTOR

El pitjor dels actuals governants de Catalunya no és que siguin ineptes, ni tan sols que siguin corruptes. El més greu és que visquin en una nebulosa irreal amb la irresponsable comoditat de l'alienat, en un món angoixosament virtual que aboca el nostre país a quedar atrapat en una teranyina viscosa que immobilitza els teixits de la intel·ligència, de l'esperança, de la iniciativa, del talent, de la tradició i de la rauxa que des de sempre ens han fet resistir i avançar com a poble. No entrarem en detalls pel que fa al preocupant segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània per prudència, per compassió i per respecte a les seves famílies. Tant de bo tornin aviat sans i estalvis. Ja en parlarem. El primer que sabem d'aquest segrest és que des del vehicle dels segrestats, que malgrat ser un dels més lleugers de l'expedició anava a la cua i a llarga distància de la resta, van avisar per la ràdio que estava succeint alguna cosa imprevista i alarmant. Simultàniament, la resta de la caravana seguia amb emoció el partit Barça-Madrid. No ho censurem, en absolut, però dóna la mesura de com dues realitats incompatibles s'entrellacen en un instant i s'escindeixen per sempre. L'endemà, la Generalitat de Catalunya i el nostre gran i Honorable Conseller de la Vicepresidència ens informaven que "el Departament de la Vicepresidència està coordinant la gestió del Govern per aconseguir un desenllaç positiu del segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània, que formaven part de la Caravana Solidària Barcelona Acció Solidària... Des del primer moment, Afers Exteriors i Cooperació han activat el dispositiu d’emergència habitual en aquests casos". ¿Quin dispositiu, de què estem parlant?, ¿a quina "emergència habitual" es refereixen? Què coi coordinen? No tenim exèrcit, Senyors. No tenim cos diplomàtic, no tenim passaport, no tenim ambaixador a l'ONU, no tenim un servei d'Intel·ligència. S'ho han gastat tot en informes inútils, en baixades de pantalons, en ONGs antisistema i en bastir un muntatge irreal on l'un és Sisí Emperatriz, un altre la veu sostenible del món i el tercer un estadista genial injustament ignorat investit de poder pel lliurament d'una llança a un llogarret de l'Equador. L'únic dispositiu d'emergència de què disposem, Carod, és trucar cagant llets al Ministerio del Interior. Gràcies! "Per altra banda, el departament de Vicepresidència de la Generalitat està a punt per enviar algun representant amb capacitat executiva a Mauritània, en el cas que es prepari una missió oficial en aquell país". I què executarà? Qui pot ser, quin poder efectiu té? Només se'ns acut el personatge que il·lustra aquest article : el Boig del tarot, un que va i ve com una baldufa, tant content, ell, amb el seu gos, la seva aparença excèntrica i el seu farcellet: un que, per no tenir, no té ni un número que el situï i el distingeixi clarament. En això t'has converit, en això ens has convertit. Gràcies, Carod! "En el treball conjunt entre els tres països, les autoritats de Mali s'han compromès a permetre que les forces de seguretat de Mauritània entrin en el seu territori exercint el dret de persecució per aconseguir l'alliberament dels tres cooperants". Eh!!? "Dret de persecució"? Això que està fent la Guàrdia Civil i l'exercit de Mauritània no ho condemna cap progre? Ningú no denunciarà a la premsa, a l'Audiencia Nacional o a algun Tribunal internacional que això "és una intolerable mostra de colonialisme i una violació brutal del territori d'un país sobirà"? ¿Ho pot fer Espanya o Mauritània per rescatar tres cooperants i no ho pot fer Israel per rescatar soldats segrestats en el seu territori o per aturar terroristes que llencen míssils contra la seva població civil? Per què? Perquè nosaltres som més guapos o perquè ells són jueus? Així estem, Josep Lluís, així estem; contemplant atònits com administres la nostra confiança. Gràcies, noi!