El que els anem a relatar exigeix molta concentració. Els lectors avesats a la lectura de novel·les amb trames i subtrames plagades de nissagues familiars interminables i personatges amb nom, àlies i múltiples personalitats tenen molt guanyat. A la resta, els recomanem que es prenguin algun complement vitamínic per evitar el surmenage. Preparats?
El nostre país compta amb una "Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans" (en endavant "l'OFICINA"). La majoria de la població ho ignora, d'aquí que no pugui fruir aquesta alegria que els faria molt més lleu la crisi. Aquesta OFICINA depèn de l'inefable "Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació" i està drigida per Xavier Badia i Cardús (ex regidor i ex tinent d'alcalde d'Igualada pel PSC). L'OFICINA, amb pretensions de ser alhora una mena d'ONU empeltada d'Amnistia Internacional en miniatura, emet els seus propis comunicats que, sortosament, la comunitat internacional més solvent ignora. Naturalment els temes elegits per emetre els seus savis veredictes són... els previsibles : el premi Nobel a Obama, el cop d'estat a Hondures i, naturalment, el "conflicte Palestina-Israel". La resta de conflictes, com ara el del Darfur, els atemptats al Pakistan o la situació de la dona als països islàmics no els tracten. Les opinions d'aquesta OFICINA, per si algun lector ja s'ha perdut, representen el Govern de la Generalitat de Catalunya. ¿S'imaginen que l'Institut Català de Finances fes comunicats opinant sobre el capitalisme salvatge o criticant el Fons Monetari Internacional? No, ningú no s'ho imagina perquè no és la seva funció, però l'OFICINA emet les seves opinions i pontifica en nom de la Generalitat i dels catalans. I a més és l'encarregada de fer públic oficialment el Calendari dels Dies Internacionals, que són aquests :
1 Gener
Jornada Mundial de la Pau
30 Gener
Dia Escolar de la No-violència i la Pau
15 Febrer
Aniversari de la Primera Manifestació Mundial contra la Guerra
8 Març
Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional
21 Març
Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial
25 Abril
Dia Mundial de la lluita contra la violència infantil
3 Maig
Dia Mundial de la Llibertat de Premsa
9 Maig
Aniversari del Final de la 2a Guerra Mundial (1945)
24 Maig
Dia Internacional de les Dones per la pau i el desarmament
4 Juny
Dia Internacional dels Infants Víctimes Innocents de l'Agressió
26 Juny
Dia Internacional de Suport a les Víctimes de Tortura
11 Juliol
Aniversari de la massacre de Srebrenica (1995)
6 Agost
Aniversari bombardeig nuclear d'Hiroshima (1945)
9 Agost
Dia Internacional de les Poblacions Indígenes del Món
31 Agost
Dia Internacional de la Solidaritat
21 Setembre
Dia Internacional de la Pau
17 Octubre
Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa
24 Octubre
Dia de les Nacions Unides
24 Octubre
Dia Mundial de l'Informació sobre el Desenvolupament
6 Novembre
Dia per a la Prevenció de la Explotació del Medi Ambient a la Guerra i els Conflictes Armats
10 Novembre
Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament
11 Novembre
Aniversari de la finalització de la Primera Guerra Mundial (1918)
16 Novembre
Dia Internacional per a la Tolerància
25 Novembre
Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona
29 Novembre
Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí
1 Desembre
Dia Mundial de la Lluita contra els Presoners per la Pau
2 Desembre
Dia Internacional de l'Abolició de l'Esclavitud
10 Desembre
Dia dels Drets Humans
I l'Holocaust?... Ni rastre. Potser si algú els demana explicacions s'exclamaran dient que els ha caigut sense voler l'Holocaust i el Dia de l'okupa sostenible, com si tal cosa; o potser diran, com aquell líder d'Izquierda Unida, que dels jueus ja se n'ha parlat massa. Així és el nostre govern, amnèsic amb el genocidi més salvatge i aberrant de la història i amable amb les perfomances de pistola i yihad.
Com que l'OFICINA depèn d'un conseller pertorbat que ara que té poder pot realitzar-se sembrant el país d'estructures hiperburocratitzades a l'estil de l'URSS dels anys '30, han muntat una xarxa d'engendros, un dels quals és l'Institut Català Internacional per la Pau, dirigit també per Xavier Badia i amb seu a la Gran Via, al costat del Ritz. L'INSTITUT teòricament és fruit d'una demanda de "la societat civil", que és un concepte que darrerament serveix per encabir -o encobrir- el que convingui. El cas és que ni vostès ni nosaltres vam reclamar la seva creació, però els que estaven al cas s'hi van pronunciar a favor, per exemple Francesc Tubau Subirà , el pacifista dinamiter de la Plataforma Aturem la Guerra. Creiem que val la pena reproduir el paràgraf on els responsables de l'Institut ens expliquen el meravellós procés ciutadà, impecablement assambleari, de la seva creació :
"El Parlament va optar, a petició de la societat civil i després d’un llarg període participatiu i generador de consens, per crear un organisme públic, de caràcter institucional, però independent del Govern i les entitats privades, dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per obrar tant en l’àmbit públic com en el privat. En suma, una entitat de dret pública, una empresa pública, però subjecta al dret privat, amb plena autonomia, independència i capacitat d’actuar, que ha de retre comptes al Parlament, al Govern, a la societat civil i al conjunt dels seus usuaris".
Al marge del llenguatge amarat de l'èpica participativa dels primers sòviets, insisteixen en què es tracta d'una entitat pública de dret privat, que és la versió actual de "ho paguem entre tots i ho maneguem quatre", una moda o una epidèmia molt pràctica que, amb l'excusa de l'operativitat i la independència, si no hi ha control efectiu de les institucions i de la justícia, pot acabar cantant com l'Orfeó Català. És clar que per controlar ja hi ha un altre organisme, aquest d'una eficiència contrastada, el Consell Català de Foment de la Pau , que alhora, està integrat "per les persones titulars, designades o representants de: els departaments de Vicepresidència, Interior, Relacions Institucionals i Participació, Justícia i Educació de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, els grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació Catalana d’Organitzacions no Governamentals per la Pau, el Consell Interuniversitari de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Centre UNESCO de Catalunya, el Consell Escolar de Catalunya, la Fundació CIDOB i cinc persones expertes en l’àmbit de la cultura de la pau". El CONSELL, a més, té com a objecte prevenir guerres i conflictes violents (!!), (encara que de moment només ha aconseguit fer un manifest acusant Israel de "causar una matança sense precedents a Gaza"), i vetllar per altres organitzacions, com ara:
Associació Catalana per la Pau. Associació Cultura, Solidaritat i Pau. Comunitat de Sant'Egidio. Associació Josep Vidal i Llecha. Associació per a les Nacions Unides a Espanya. CeDRe (Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme). Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques. Centre Unesco de Catalunya. Comitè Català per als Refugiats - Catalunya amb ACNUR. Coordinadora d'ONGD i altres moviments solidaris de Lleida. Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Creu Roja a Catalunya. EDUALTER (Educació Alternativa). Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament (Pangea). Federació Catalana d'ONGs per la Pau. Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans. Flors Sirera, casa per la solidaritat i la pau. Forces de Pau no Violentes (eh?!!!). Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs. Fundació Cultura de Pau. Fundació Internacional Olof Palme (FIOP). Fundació Pau i Solidaritat (CCOO). Fundació per la Pau. Fundació Solidaritat (UB). Fundació Món-3. Fundació Pere Tarrés. Grup de recerca i estudi dels conflictes (GREC). Justícia i Pau. Lliga dels Drets dels Pobles. Moviment per la Pau. NOVA, Centre per a la Innovació Social. Plataforma Aturem la Guerra. Servei Civil Internacional – Catalunya. Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal a les despeses militars. SODEPAU. Taula Comarcal de Cooperació i Solidaritat – Consell Comarcal del Garraf. Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. UBUNTU. Universitat Internacional de la Pau. Xarxa d’Enllaç amb Palestina. Xarxa Solidària.
Sí, ja sabem que alguns malpensats diran que sembla l'entramat d'un holding d'empreses que volen evadir capital i impostos, però no, tot això és per solidaritat... És que els catalans som taaan solidaris!!!!
Però tornem a l'Institut Català Internacional per la Pau... A què es dedica l'INSTITUT? Doncs, al marge de gastar-se el 40% del seu pressupost en sous i el 20% en béns i serveis, amb el 40% restant té facultats OFICIALS per "establir contractes, convenis i pactes, per constituir consorcis, fundacions, societats i altres entitats de caràcter associatiu, o participar en les ja constituïdes, prèvia l’autorització del Govern,..." (Ai, ai, ai...!), i "per promoure la cultura de la pau", reunir-se molt, publicar opuscles i fer conferències, com per exemple l'actual cicle "Diàleg Palestina-Israel: cercant respostes al conflicte", que compta amb la participació dels següents conferenciants (només homes, que són gent seriosa!) :
1. Avi Shlaim, professor de la Universitat d’Oxford (Nota : és l'únic jueu del cicle, però tranquils, és un "jueu bo" i fa declaracions perquè es noti que se'l pot ensenyar en públic. Per exemple, en una entrevista del 2003 a El País, va posar en dubte els fonaments de la creació de l'Estat d'Israel i va proclamar que Sharon era el culpable de l'antisemitisme a Europa).
2. Yezid Sayigh, professor del Departament d’Estudis de Guerra del King’s College, de Londres. (Afegit nostre : i cap de la delegació palestina al Grup de Treball Multilateral sobre Limitació d'Armaments i Seguretat Regional als anys 90, dins del procés d'Oslo).
3.- Benjamin Barthe, periodista de L’Express i Le Monde. (Un individu que va aplaudir la punteria dels coets que llençava Hizbullah a Israel perquè segons creia no tocaven mai palestins, només jueus).
4. Mahmoud Daher, Organització Mundial de la Salut. (Detall que afegim : a Gaza).
i, com a traca final, no podien faltar tres periodistes nostrats, que destaquen per la seva imparcialitat :
5.- Tomàs Alcoverro, periodista de La Vanguardia.
6.- Joan Roura, periodista de TV3.
7.- Ferran Sales, periodista de El País.
(Demanem disculpes als periodistes decents que llegeixin això. Ens limitem a transcriure que, segons els organitzadors, alguns dels conferenciants són periodistes).
Això és el que dóna de sí l'Institut Català Internacional per la Pau. Ja hem vist com el Consell Català de Foment de la Pau tampoc fa res de bo i que la seva màxima fita ha estat acusar Israel de "causar una matança sense precedents". Ens queda per esbrinar quina és la utilitat de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans...
L'OFICINA, manega pressupostos i decideix subvencions, moltes d'elles de menor quantia, una mena de "pedrea" de la loteria del bon rotllet perquè tothom estigui content, no fos cas que baixés el volum d'organitzacions antisemites i prenguessin mal. Val la pena veure el repartiment dels 600.000 € del darrer any publicat (2007), perquè els ajuts concedits sovint es destinen a temes que voregen el frikisme, com els 3.000 € concedits a NOVA per "l'assistència a l'assemblea i conferència Internacional de les Forces de Pau Noviolentes" (sic), o els 3.000 per l'Ajuntament de Tàrrega per un "Bombardeig poètic". Dels 101 projectes subvencionats cap és per a l'Índia, Etiòpia, el Darfur o l'Africa subsahariana, tret d'un ajut d' 11.744 € per la "Campanya de sensibilització Al Congo encara no hi ha pau" (com veuen amb les massacres de l'Àfrica el llenguatge és molt eufemístic).
Concedits al món àrab i a la comunitat palestina n'hi ha forces. Criden l'atenció dues partides per un total de 10.320€ a un programa que duu el mateix nom: "Benvinguda a Palestina", concedides a Xarxa Solidària i a la Xarxa d'Enllaç amb Palestina. Però és especialment preocupant l'ajut concedit a ACSUR- Las Segovias per un import de 23.514 € pel projecte "Diagnòstic per a la conscienciació de la joventut Palestina i Catalana sobre l'impacte del Mur -Part II". ACSUR- Las Segovias és una ONG que es mou per motius ideològics. Han substituït el fonamentalisme de les antigues missions catòliques per una altra mena de dogmatisme. No solventaran la pobresa ni la discriminació de poblacion amb greus problemes si les seves obsessions són el cop d'estat d'Honduras, l'avortament lliure, els papers per a tothom i una oposició desfermada a l'existència de l'Estat d'Israel. Destinar aquests 23.514 € a inculcar als nens l'odi cap a Israel és un acte d'irresponsabilitat imperdonable.
Ahir es commemoraven els vint anys de la caiguda del Mur de Berlín. Una data per celebrar la fi d'un cicle tenebrós que va unir dues tiranies, dues maneres de menysprear la llibertat, l'alegria de viure i la dignitat. A TV3 van dir que hi ha més murs... no han parlat del d'Espanya amb el Marroc, han parlat del d'Israel. Tant se'ls endona que el cicle que es tancava en un dia com ahir s'hagués obert també a Berlin fa ara 71 anys. La kristalnacht va esberlar els vidres que deixen passar la llum del futur, que ajuden a preservar la confiança en la convivència, l'escalf de la família, la llibertat de les teves creences. Va esquinçar-se un vel sagrat i va entrar la nit més freda, l'estupor, el mal, la dissort, el crim. Comptem els morts perquè no volem que mai siguin una estadística, ni una xifra, ni un record que es dilueix i es confon amb la llegenda. D'aquí la nostra indignació amb la darrera desvergonya d'un dels organismes esmentats que es dediquen a repartir milions d'euros dels impostos dels catalans per sembrar l'antisemitisme en el nostre nom ...
L'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans amb motiu d'una trobada del Comitè Internacional de Mauthausen (CIM) a Barcelona, reunida entre d'altres motius per preparar el 65 aniversari de l'alliberament del camp al maig de 2010, en el seu web relata la trobada i detalla tot de dades, de noms i d'institucions d'aquestes que volen quedar tan bé com a "antifeixistes", explica que el CIM integra actualment representants de 18 nacions de tot Europa i dels EUA, però NO CITA NI UNA SOLA VEGADA EL POBLE JUEU. Ni una sola vegada! Encara no gosen negar l'Holocaust obertament, justificar-lo o relativitzar-lo, per això l'amaguen. El Dia de l'Holocaust no existeix, els jueus de Mauthausen no existeixen...
Aquest és el govern que tenim. Una vergonya que com a catalans no podem callar ni permetre.
4 comentaris:
Malgrat la meva dropada habitual, ha estat una lectura fàcil com "El guerrero del antifaz".
Gràcies, nois!
Més del mateix a Catalunya. Gràcies Hasbarat's per posar la "novel·la" fàcil de llegir.
Muy buen artículo!
Lo de hacer conferencias sobre el conflicto árabe-Israel invitando a gente con una opinión claramente antiisraelí y luego a algún israelí o judío que opina básicamente lo mismo que los anteriores, y obviando por tanto la opinión de la mayoría de los judíos e israelíes (incluso de la izquierda sionista), es todo un clásico para así dárselas de “plurales”. Y por supuesto si de palestinos se trata nunca invitaran a gente como Khaled Abu Toameh.
Y lo de las subvenciones que decir. Un departamento para hacer sectarismo y propaganda. Sino no se explica el nulo o poco nivel de apoyo que recibe África. Por cierto ¿Algo de dinero para los tamiles (en la reciente ofensiva de Sri Lanka murieron un mínimo de 8 mil civiles aunque nuestra bellas almas no lo sepan o no les importa)?
En fin, ya veo como andan las cosas por allá y por aquí (Euskal Herria) las cosas son parecidas o hasta peores. Que ascazo.
Para empezar no es un conflicto, es la ocupación de un estado en territorio palestino; segundo: no se trata de un "conflicto" con los árabes.
Espero que algún día os caiga la cara de vergüenza por todo lo que decís y propagáis y que vuestras conciencias (si es que tenéis) no os dejen dormir. Ignorantes!
Publica un comentari a l'entrada