POGROM

Com es deia? Què se'n va fer d'aquest nen de Praga?... Avui no tenim ganes d'estendre'ns. Un "pogrom" és una matança de jueus. L'estratègia és antiga i tan simple com les ments dels imbècils i els cors dels desalmats. Envoltar els jueus, humiliar-los, matar-los. Un pogrom és això... Tot sembla tan rutinari... És com si hagués passat mil vegades perquè ha passat milers de vegades. Gent mirant, el graciós del barri tocant-li la titola a un home que acaba de ser vexat, dones entrant a aquell local sabent què els espera, nenes sortint-ne sabent que només ha estat la primera vegada. Els nazis contemplant i gravant l'escena desconcertats perquè encara no han adquirit la pràctica dels ultranacionalistes ucraïnesos massacrant jueus. No, no només van ser els alemanys,... Aquest munt de cadàvers és el resultat d'un pogrom. Aquest home bastonejat és una víctima insignificant d'un pogrom. Ens dol perquè veiem el seu sofriment i sabem la seva fi, però no sabem el seu nom, la seva mort no marcarà la Història. Va passar a Ucraïna a l'any 41. I a Lituània, a Polònia, a França,... Fa segles que dura; és fruit de l'odi, l'enveja, la ignorància, el fanatisme i la manipulació interessada. Forma part d'un cicle interminable, d'una ressaca desmenjada de la història. Sobre aquesta marea indecent s'han fet coronar emperadors i papes i s'han esbravat milions d'éssers miserables. I encara hi ha qui acusa aquestes víctimes i els seus fills de tots els mals i qui es disposa a perpetuar la matança amb les seves pròpies mans. Nosaltres no, que som bona gent i ens maregem amb la visió de la sang. Nosaltres només paguem impostos i no volem saber on van a parar els seus romanents. No sabem com es deia aquest nen de Praga ni què se'n va fer, d'ell. Però sap preguntar amb la mirada com un savi, com un ancià, com un amic de l'ànima. I només podem respondre-li que sí. Sí, t'hem entès. No et deixarem sol, germà. Paraula!