MÉS AVALL, ENCARA

Aquest home que parla des d'un sot és el president del nostre país. No va guanyar unes eleccions, però duu el títol de Molt Honorable perquè un partit que es fa dir independentista i d'esquerres li va regalar la dignitat, la presidència i el futur de Catalunya. Fixin-s'hi bé; gairebé ningú no el mira, probablement ningú no l'escolta, i la nostra bandera i ell -que és el nostre president- són ben avall, a l'abast d'una micció urgent d'algun dels extres recolzats a la barana. On faràs el proper discurs, Montilla, dins d'una fossa sèptica? Si és així, la bandera deixa-la a dalt. Amb els anys el govern s'ha anat degradant fins perdre completament la dignitat. Som en plena campanya electoral, segurament ja se'n deuen haver adonat; una campanya que serà llarga, cara, insuportable i bruta. Fins ara, durant les campanyes, els socialistes prescindien de la decència; aquesta a més promet la desaparició del sentit del ridícul i del respecte per Catalunya. "Segueixo creient", proclama el cartell -perquè els socialistes"segueixen", no "continuen"-. És un un eslògan tan buit que fins un pàrvul pot adonar-se que no vol dir res, que és un fals absolut, quincalla per enlluernar incauts. I a sobre no inclou el país sino que concerneix únicament algú que intel·lectualment, políticament i humanament és una ameba. "Ell segueix creient". En què? No ho diu; no cal, és una ameba. "Segueixo creient"... I a nosaltres què coi ens importa a aquestes alçades!? ¿Pot ser que la distrsionada percepció de la realitat del PSC o la falta de respecte pel nostre poble hagi dut als "estrategues" del partit a pensar que algun català amb el cervell sense mutilar podria prendre's seriosament un simulacre tan galdós de la campanya d'Obama? Perquè són capaços de dir-se "si algú creu que això que estem fent és governar potser també s'empassaran que Montilla és com Obama". I ¿què diu el que diu que creu no se sap què des d'un sot? Que tot ho fa per amor als seus pares, cosa importantíssima per Catalunya : governa com el cul, però diu que és un bon fill. Ah, val! També afirma que va lluitar contra Franco. Ho va dir ell -perquè ell tot s'ho manega- però no va explicar el detall que era maoista just quan els maoistes joves com ell mataven els seus pares i els seus mestres a la Xina de Mao, que és on un era maoista full time i mostrava l'amor pels pares d'una manera més total. Però això són minúcies, el que vol fer-nos creure és que no té res a envejar-li al president Pujol, encara que Jordi Pujol va ser detingut, torturat i empresonat pel franquisme a causa d'una lluita ben diferent, profitosa i generosa : per Catalunya i per la democràcia. Montilla i els seus van provar amb totes les seves forces que el president Pujol tornés a la presó, aquesta vegada sota una acusació indigna que es va demostrar falsa. Hauria estat una victòria pels qui volien una Catalunya regional i humiliada tan semblant a la que estem suportant. És imperdonable que aquest desig animés a qui presideix actualment la Generalitat i que, ara, aprofiti aquest càrrec institucional per premiar amb la Creu de Sant Jordi els dos fiscals que van fer tots els papers de l'auca per ficar el president Pujol a la presó. Roma no paga traïdors, el tripartit sí. (Gràcies, Carod!).