EL QUE VAL, VAL

Aquest detritus figura que és "humor". El dibuixant FER avança a Ahmadinejad per l'esquerra dedicant aquest suposat acudit "al poble -el que queda- palestí" (sic). Ho fa a la pàgina web de Palestina.cat , secció "cultura". FER es deixa anar pendent avall en l'apassionant submón del tòpic, el facilisme, la demagògia i la mentida perquè insultar els jueus surt de franc. Però veiem què va fer la seva publicació quan es va veure en l'incòmode compromís de donar suport a la llibertat d'expressió i a un company danès amenaçat de mort per gosar dibuixar Mahoma, quan molts dibuixants van jugar-se la pell plantant cara a tota mena d'amenaces, quan molts innocents van ser assassinats per l'integrisme musulmà a causa d'una caricatura esbossada per un desconegut a milers de quilòmetres,... Exactament això. ES VAN CAGAR. El nostre futur, les llibertats conquerides després de segles de lluita per avançar cap a una societat democràtica depenen de la fluixera dels esfínters d'un grapat de progres amb diarrea, de covards què ni tan sols no cal que els segrestin per tenir la síndrome d'Estocolm. La por és lliure. Si tens por, calla; però no insultis els qui s'estan partint la cara per tu ni adornis la teva covardia disfressant-la de justícia mentre t'agenolles davant la barbàrie. Mentre la revista "El Jueves" ens mostrava el seu joglar humiliat i amb un parell de llagrimetes fruit de l'enculada, el setmanari francès 'Charlie Hebdo' publicava això...

El director de la publicació, Philippe Val, va ser dut als tribunals francesos per les organitzacions islàmiques del país veí, tingudes per "dialogants, progressistes, cosmopolites, bla, bla, bla". La demanda pretenia demostrar un suposat cas d'injúries contra els musulmans, quan en realitat el que Charlie Hebdo va voler denunciar i escarnir era una part de la població amb motiu dels seus deliris religiosos i polítics : els fonamentalistes, feixistes, totalitaris indecents que pretenen que Europa caigui de genolls en l'adoració del seu déu, que un grup religiós aliè a les conquestes europees de la llibertat i una minoria totalitària hereva del comunisme, després de perdre totes les batalles de la raó, la llibertat i la justícia, ens vulguin arrossegar a un nou feudalisme teocràtic dominat per aiatol·lahs que menyspreen la llibertat, el progrés, les dones, la ciència, la cultura i qualsevol manifestació d'independència moral i intel·lectual. Després de moltes aventures Philippe Val, el seu setmanari i les llibertats cíviques van guanyar el cas als tribunals francesos. El van encarar per la nostra llibertat, el van guanyar en el nostre nom. GRÀCIES, AMICS! Philippe Val, no és un desconegut. Ja als anys '70 va destacar com a decidit defensor de les llibertats i la democràcia. Provinent del món llibertari, va ser un cantautor reconegut pels seus valors ètics i per les seves aportacions musicals. Mai no s'ha mossegat la llengua ni li ha tremolat el pols a l'hora de denunciar qualsevol maniobra totalitària. La seva lluita contra el feixisme islàmic va ser recollida en el documental ‘C’est dur d’être aimé par des cons’ ('És dur que t'estimin els imbècils'), de Daniel Leconte. Malauradament l'esmentat documental no s'ha estrenat a casa nostra. Lògic, oi? Quin distribuïdor o quin cinema s'arriscaran a exhibir la veritat? No només no obtindrien cap subvenció per traduir, doblar, subtitular, publicitar i exhibir-lo sinó que -misteriosament- perdrien qualsevol ajut futur. Així estan les coses... (Gràcies, Carod!).

Segons Leconte “Més val riure amb Charlie Hebdo que empastifar-se en el paradís". Philippe Val, actualment, és el director de France Inter. S'imaginen algú tan independent i tan valent dirigint Catalunya Ràdio?... Tot arribarà! Mentrestant no ens rendim, lluitem. I sobretot sortim, sortim sempre de l'esclavatge. KHAG PÉSAKH KAXER VESAMEAKH!