CORRUPCIÓ

¿Sabien que les subvencions de la Unió Europea als laboratoris de bio-medicina catalans van a parar a la Junta d'Andalusia i a empreses de capital risc gestionades per l'entorn del PSOE? Parlem seriosament de corrupció. I del frau immens en què han convertit la Democràcia l'entramat de partits, clans, grupuscles i famílies que van passar-se en bloc de viure de l'abús i la misèria del franquisme a convertir-se en "demòcrates de tota la vida", convenientment servits pels palanganeros de torn, disposats sempre a passar l'esponja amb aquell art inimitable amb què els ha dotat la natura. Anem a pams...

Quan el dictador va morir de vell al llit d'un hospital -malgrat el dolor, la lluita, la persecució i la misèria que va haver d'afrontar tantíssima gent-, es van plantejar tres alternatives : el cop d'estat feixista (una mena de redundància històrica), una ruptura política profunda o... la transició. I els qui tenien la paella pel mànec van fer números i van comprendre que la democràcia podia ser UN NEGOCI DESCOMUNAL. Van cremar les seves camises blaves i es van posar estupendos. Un exemple exquisit és Juan Luís Cebrián, periodista del règim, fill d'un alt càrrec de propaganda del Movimiento i ex-director general de TVE -la suya!-. Va ser morir-se el dictador que aquest individu va resultar ser el non-plus-plís de la consciència cívica, el pensament crític i el referent de l'ètica democràtica. Una gran part dels actuals dirigents socialistes espanyols pertanyen a famílies falangistes i opusdeistes amb càrrec i mando. Potser per això els va fer tanta mandra depurar jutges, policia, vells funcionaris, sindicalistes del feixisme i gestors d'empreses estatals. I potser per això, també, l'alcalde de Barcelona nomenat a dit, Socias Humbert, ha passat a la història com un gran demòcrata quan venia del Movimiento i del sindicalisme vertical, com el col·lega Martín Villa -el Fouché de la transició- tan ben col·locat ara pel PSOE, un personatge amb prou mèrits i misteris per merèixer no un post sinó una enciclopèdia del cinisme i la conya històrica.

Però no ens perdem en digressions inútils i tornem a la cosa de l'alta investigació bio-mèdica...

Catalunya, malgrat tots els espolis propis i aliens, encara compta amb laboratoris, departaments universitaris i equips científics prou preparats per tirar endavant investigacions de cert nivell. La Unió Europea subvenciona aquests treballs a llarg termini i augmenta la dotació a mesura que els resultats demostren ser prou solvents. El cas és que va arribar un moment que la bossa de la subvenció europea va ser massa llaminera i una mà se la va fer seva. ¿Un tenebrós lobby jueu?, no. ¿Una inconfessable urpa catalana?, tampoc. Va tractar-se, una vegada més, de la immaculada mà del Califa Manuel Chaves -el mateix que es postula per presidir el govern espanyol quan ingressin Zapatero al frenopàtic per estrès emocional-. Però es va plantejar un dilema : si només es limitaven al tradicional "coge el dinero y corre", la bicoca es frenaria en sec, perquè la Unió Europea, a diferència de l'artístic duende espanyol, encara té el mal costum d'exigir resultats. Com que les subvencions europees a la investigació feta a Catalunya les gestiona i les cobra el govern espanyol, aquest les desvia pel morro a la Junta d'Andalusia, que no té més remei que pagar una part per mantenir els sous dels cienífics, que figura que treballen a Andalusia. Per tal que no es destapi l'olla podrida, els enginyers de la creativitat comptable han sembrat un seguit d'empreses de capital risc -de la casa, naturalment- per marejar la perdiu. I així tenim respectables empreses d'inversions participades per marits de ministresses, cunyades de subsecretaris, ex-directors del que sigui,... Spain!

Vegi's aquest quadre de resultats comptables d'una honorable empresa d'Inversions, l'objecte de la qual és "LA PROMOCION, DESARROLLO Y PARTICIPACION EN EMPRESAS; EL ASESORAMIENTO MERCANTIL, FINANCIERO E INDUSTRIAL; LA ADQUISICION, ENAJENACION, ADMINISTRACION, COMPRA, VENTA E INVERSION EN BIENES MUEBLES E INMUEBLES; LA INTERMEDIACION Y TRAMITACION DE PRESTAMOS Y CREDITOS" : Al 2003 la cosa no rutllava gaire, però a partir del 2004 es va anar animant i en mig any va multiplicar el negoci un 500%, cosa del tot natural perquè és el mateix que ens va passar a tots, no? L'empresa triada és a títol merament enunciatiu; el seu administrador únic és un home sense màcula, progressista desmelenat i més charmant que Mimosín. Es tracta de Inversiones Graminsa SA i de Luís Solana de Madariaga, "la sonrisa del nuevo régimen", el valent que reivindica en el seu blog que les tropes espanyoles solucionin amb la seva sola viril presència a Gaza el conflicte israelo-palestí; ex-president de Telefònica, ex-director general de TVE -"el Ente"-, ex-diputat del PSOE, ex-membre de la comissió de Defensa del Congrés de Diputats espanyol i germà de l'ex-secretari general de l'OTAN i actual Mr. Pesc, que ningú sap ben bé què vol dir. Això sí, els negocis, la defensa i els càrrecs oficials són compatibles sempre que no els gestioni cap jueu, com va advertir-se oportunament en el cas Dreyfuss. Però, ¿per què els expliquem tot aixo si ja ho saben pels diaris? Perdonin que els avorrim amb notícies i ressenyes que surten constantment a tots els mitjans lliures de comunicació. Els redactors d'aquest blog ens fem grans i ens costa resumir. El cas és que volíem denunciar que Àngel Colom va fracassar amb un partit independentista català, va contraure deutes per valor de 12 milions de pessetes!!! i per comptes de fer el que calia va perpetrar un dels pitjors delictes imaginables: pidolar els diners arreu, amb rebuts i tot!, i pagar el deute d'un partit polític posant en perill la comptabilitat i la honorabilitat present i futura dels altres partits. Per sort el temps, que tot ho cura, va esborrar aquella ignomínia i el PSC va aconseguir que La Caixa li perdonés un deute de 1.000 milions de pessetes a canvi de res, perquè el PSC és tan angèlic que fins i tot els banquers es rendeixen davant de la seva seràfica bondat. I això és tot per avui, germans i germanes en la fe de la nostra mai prou beneida classe política. Properament parlarem de llur infinita bondat amb belles paràboles sobre els mitjans de comunicació i el paradigma de la santedat a casa nostra, el país fet verb: Fèlix Millet. Més endavant tractarem de l'arrel etimològica de la paraula Màfia, de les fundacions, les ONGs, les subvencions i els Informes. Algú potser podria demanar-se què té a veure tot això amb l'objecte d'aquest blog, la Hasbarà. Doncs sí, hi té molt a veure. Hi ha un entramat de pors, sobreentesos, favors, silencis i compra-vendes pagats a escot per tots els ciutadans que no tenen, de moment, cap instrument per impedir que un grapat d'amorals imposin la seva imbecil·litat i la seva ineptitud i ens obliguin a assumir que no té cap importància que les inversions destinades per la Unió Europea a les patents bio-mèdiques de Catalunya acabin revertint en un regal de 25 milions d'euros als funcionaris palestins ... o a qui sigui.