Avui és un dia joiós; és el 65è aniversari de la independència d'Israel. Avui fa 65 anys un poble dispersat i perseguit va recuperar la seva terra i es va constituir en Estat.
No ho van aconseguir. Israel va vèncer malgrat no comptar amb aviació ni amb el suport dels països occidentals i de disposar d'un exèrcit embrionari. A partir d'aleshores tots els jueus del món saben que Israel és la seva pàtria, la seva terra i el seu Estat.
No ha estat fàcil i probablement no ho serà mai, però el seu himne es diu L'Esperança, han fet renéixer una llengua que no es parlava des de feia dos mil anys i han fet florir el desert, la ciència i la cultura.
Shalom, Israel! Que els teus dies no s'acabin mai, que el teu futur sigui venturós, que siguem capaços de veure en tu un exemple.
65 anys sota l'amenaça permanent de ser escombrats de la Terra per uns enemics que molt nombrosos, i el terrorisme continu contra els seus ciutadans, i malgrat tot, Israel és un país amb un alt desenvolupament tecnològic i científic que com a català envejo.
ResponEliminaHo diu molt bé el Jaume: seixanta-cinc anys d'amenaça constant. Es discuteixen les polítiques de molts països, però de cap se'n nega el dret a existir com d'Israel. No entraré en les causes d'aquesta fixació envers Israel de la majoria de mitjans de comunicació i, per tant, de la majoria, també, de població europea perquè n'heu parlat molt sovint d'una manera molt més lúcida i directa de com podria fer-ho jo en un comentari. Tant de bo algun dia s'acabi la falsa divisió entre bons i dolents que enfosqueixen qualsevol anàlisi mitjanament objectiu sobre el conflicte amb els àrabs.
ResponEliminaShalom hatzalajá!
ResponEliminaJL