.jpg)
Aquesta imatge transmet felicitat i emociona. Concentra en un instant milers d'esperances, de trajectes, de passats. Són tres homes joves que van néixer en la diàspora i amb Israel a dins, que van retornar a Israel i que se senten units per l'alegria i l'amistat i per una experiència compartida, l'alià; per saber que passi el que passi aquest és el seu país, la terra dels seus fruits, dels seus fills i dels seus néts. El país que no permetrà que siguin perseguits per ser jueus, la terra per la qual lluitaran sempre que calgui.
L'Ariel, en David i en Gabriel s'han reunit per Khanukà i per celebrar que en David ha obtingut la nacionalitat israeliana. S'abracen i miren a càmera amb un goig serè, perquè el moment és intens i no s'adiu amb la gresca. Potser no saben el regal que ens fan amb aquesta imatge, l'alegria que ens transmeten amb la seva abraçada i el seu somriure. Si algú havia oblidat que val la pena lluitar, que els miri.
Gràcies, amics!
En tot cas el menú promet, i a mi m'agradaria saber quina és la beguda que hi ha a la gerra :-)
ResponEliminaDe David a David, moltes felicitats!
ResponEliminaAquí ens falten les lluminàries catalanes pel mateix: per saber que passi el que passi aquest és el nostre país, la terra dels nostres fruits, dels nostres fills i dels nostres néts. El país on no hauriem de permetre ser-hi escarnits i menystinguts per ser catalans. Jo vull la Khanucà catalana! Amb khanuquia, miracle i sufganiot :-d_ inclosos, com a l'altra banda del nostre mar.
ResponEliminaEnhorabona admirats (i envejats...) germans!