Sí, ja sabem que la majoria dels nostres lectors no miraran aquestes imatges. Ho entenem, són molt dures. Va passar ahir, 23 de desembre, a Halfaya, Síria.
Les víctimes feien cua per comprar pa. La majoria de forns no funcionen perquè resulta gairebé impossible aconseguir farina. Dones, homes, criatures esperant hores per poder dur alguna cosa de menjar a casa. L'aviació governamental els va bombardejar. Encara no hi ha un recompte de morts definitiu. Més de setanta, diuen.
Demà el món no se'n recordarà. L'ONU no es reunirà d'urgència per condemnar la massacre, els progres que esclaten en manifestacions i declaracions quan Israel es defensa després de centenars de míssils disparats contra la seva població civil des de Gaza, encara no han obert la boca després de 40.000 morts. Ni tan sols han condemnat les matances que el règim de Bashar el Assad ha perpetrat contra la població palestina de Síria. No tenen cap utilitat, no serveixen per culpar Israel i fan nosa perquè s'han passat dècades cantant les excel·lències d'un règim que ells anomenaven laic i socialista.
Tot va començar quan uns nens, volent imitar els primers moviments d'aquella encara prometedora primavera àrab, van fer una pintada contra el règim. Els van detenir, els van torturar salvatgement, els van mutil·lar i van cremar els seus cadàvers. Qui se'n recorda d'allò?
Demà, els Tapial del món occidental dinaran en família o amb els amics, comentaran que aquestes festes estan prostituïdes pel consumisme i potser enviaran un email viral on Josep i Maria es troben un mur o una patrulla israeliana camí de Betlem. Exclamaran com passa el temps i es disposaran a començar un nou cicle de demonització d'Israel. Són així, són els bons de la pel·lícula. Els estendards de la justícia, és clar.
Doncs, sí, amics... així, malauradament s'escriu l'Història. Fins quan?
ResponEliminaEm temo que la cosa va per llarg.
ResponEliminaLa progresía española/eppañiola/egpañiola no dice ni mu, ante ninguna matanza que haga Siria, Irán, Hamás o Hezbolá, pues a ver quién les pagaría sus viajes "culturales" y las excursiones en barquitos a Gaza, sin duda para conocer mundo... Recordad lo de hace ya muchos años, cuando aquel periódico que se hizo llamar "Liberación": la bronca que hubo entre sus fundadores, pues, para obtener preeminencia, el control del medio, una facción de los dichos fundadores fue a pedir dinero a Gadafi...
ResponEliminaEn fin, que nada nuevo.
JL
Vaig sentir, fins i tot, que alguns periodistes (d'aquí) insinuaven que la culpa de la situació a Síria la tenia Israel perquè ja els va bé que l'assassí d'el Assad contingui els islamistes. És per tornar-se boig...
ResponElimina