La temptació sèrbia de l'espanyolisme: catalanofòbia, antisemitisme, feixisme

L'Estat espanyol ja ha iniciat la seva campanya de persuasió per tal que els catalans tinguem unes ganes immenses de quedar-nos a Espanya usant la seva arma més irresistible : l'amenaça.

De fet, l'amenaça ja és a la Constitució espanyola de forma explícita en un article que uneix intervenció militar i integritat territorial. Sí, ja sabem que a la Constitució espanyola també es parla de dret al treball i a l'habitatge, d'igualtat de drets, d'igualtat de gèneres, que diu que la moneda és la pesseta i altres detalls i principis sistemàticament ignorats o violats.

Per amenaçar de debò calen "estructures d'estat", i Espanya en té : des de els Serveis d'Intel·ligència a la judicatura, l'exèrcit o l'aparell mediàtic madrileny.

Que els mitjans de comunicació formin part de les estructures d'estat quan es planteja un procés democràtic de secessió ja dóna una lleugera idea del caire antidemocràtic d'una Espanya que no pot dissimular que la transició va ser una mà de pintura que fa massa temps que clapeja. Torna a sortir el blau de l'arnada camisa nueva i més enllà del llenguatge colpista de la Brunete Mediàtica algú aparentment tan exquisit com Juan Luís Cebrián escriu un article a El País on hi barreja un to de bavosa condescendència amb l'amenaça dels tancs. I és que Cebrián, que es presenta com a fi exponent de l'elit periodística i intel·lectual espanyola, també va ser falangista.

Dels Serveis d'Intel·ligència ja en vam parlar en el nostre darrer post. Per descomptat, el Rei està movent tots els fils, començant pels econòmics, que tan magistralment domina. Pel que fa a l'exèrcit, el govern espanyol no només s'ha abstingut de censurar les crides colpistes de militars en la reserva o de desmentir els rumors sobre estranyes reunions d'alts comandaments en actiu sinó que ha ordenat vols d'avions de combat a Catalunya i maniobres d'infanteria armada enmig de la ciutat de Barcelona. Tocs, avisos. El govern espanyol s'ho pensarà molt abans de treure un tanc; s'hi juga l'expulsió de la Unió Europea. Però probablement permetrà l'aparició d'escamots feixistes per recordar-nos què va passar a Sèrbia. A veure si així pleguem veles, donant per fet que "els catalans no són com els bascos".

Potser per això tot el clavegueram de l'Estat està coordinant l'estratègia de la por aprofitant l'ocasió del 12 d'Octubre, festa nacional espanyola ara anomenada de la Hispanidad. Abans es deia "Dia de la Raza" i commemorava l'existència d'una suposada raça espanyola i la massacre i la depredació que el regne de Castellà va perpetrar a Amèrica.

Aquest canvi de nom és tan cosmètic com la transició postfranquista i els feixistes espanyols que no han canviat de camisa sempre han aprofitat aquest dia per fer pública ostentació de quin és el seu concepte d'Espanya.

Demà, 12 d'octubre, hi ha convocades dues manifestacions a Barcelona. L'una, la tradicional concentració de feixistes a Montjuïc; l'altra -inicialment- de catalans que se senten espanyols i desitgen fer-se escoltar enmig del debat sobiranista. Volem deixar clar que, encara que no compartim el seu sentiment de pertinença a Espanya, tenen tot el dret a manifestar-se. Però ens demanem si seran capaços d'evitar l'amenaça que envolta aquesta manifestació i que no ve precisament del sector independentista sinó del feixisme espanyolista.

Aprofitant la crida d'una manifestació pacifica de catalans que es reivindiquen espanyols, diversos grups d'extrema dreta de tota Espanya s'han donat cita a Barcelona amb el lema "Cataluña somos todos". Entre d'altres hi confluiran Falange de las JONS, PxC, Nudo patriota español, Asociación vieja escuela de Madrid, Movimiento católico español, Acción juvenil española i els grups Ultras Sur del Reial Madrid. La consigna és no mostrar simbologia feixista durant la concentració perquè així s'ha pactat amb els organitzadors... Un moment!, l'Organització d'una manifestació pacífica i democràtica de catalans que se senten espanyols ¿ha pactat l'assistència de feixistes de tota Espanya?

Els més explícits són els Ultras Sur, que en un pasquí intern anuncien la seva assistència a la manifestació del "Día de la Raza de la capital polaca". Avisen, a més, que "aniran de cacera", que els objectes punxants ja els els proporcionaran els seus camarades locals, que s'apallissarà gent i que deixaran "un recuerdo imborrable en el monumento al presidente de la Generalitad más separatista (a parte del hijoputa traidor de Arturo Mas) : Luis Companys que además de ser un catalán de mierda era rojo, masón y judío converso".

Recomanem la lectura d'aquest vòmit. No es perdin ni una línia. Ni l'hora i el lloc de sortida de l'autocar, per si algú els vol desitjar bon viatge si ens deixen alguns regalets.

Veuran que acusen els catalans de covards. Això encaixa amb la seva mentalitat primitiva. En el fons sempre han entès les maneres d'ETA. Per això no tenen collons de plantar-se i fer el mateix a Euskadi; per això, els covards són ells.

Esperem que els Mossos estiguin a l'alçada i no permetin ni la violència ni que s'escarneixi la memòria dels nostres herois. I esperem que els alts comandaments estiguin prou mentalitzats que tant aquests feixistes com molts "demócratas de toda la vida" des dels seus despatxos oficials els posaran a prova. Sort i encert!

El vídeo que encapçala aquesta entrada pertany a Democracia Nacional. En ell convoquen una concentració feixista a Montjuïc (Barcelona) per al 12 d'Octubre. Veuran que hem hagut de fer-ne una còpia i pujar-la al nostre compte de YouTube perquè han desactivat la possibilitat d'inserir-lo. Hem triat aquest vídeo perquè queda molt clar com als feixistes els escandalitza que la Catalunya que demana la Independència és un moviment transversal, no identitari ni racista. I els irrita especialment aquesta bona relació explícita d'amplis sectors de l'independentisme català amb Israel.

Curiós que un dels participants digui que a Montjuïc "se derramó tanta sangre nacional", quan aquest indret va acollir el cementiri jueu de Barcelona i va ser aquí on els feixistes van afusellar Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. També crida l'atenció que a les imatges dels mítings de Democracia Nacional no hagin tret distintius nazis i feixistes...

Altres imatges dels que celebren el "Día de la raza" que properament veurem per Barcelona :

Fins ara insultar Catalunya i els catalans sortia de franc. Els partits espanyols han jugat amb la catalanofòbia per guanyar vots; no els fallava mai. Boicots, declaracions incendiàries, lleis injustes, incompliment de compromisos i lleis, signatures per impedir un nou Estatut, maniobres fins anul·lar-lo després que l'aprovessin tres cambres parlamentàries i el poble de Catalunya en referèndum...

Fins ara molts mitjans de comunicació tenien més audiència o venien més exemplars mentint impunement contra Catalunya. Periodistes i tertulians han aconseguit quotes de poder i fortunes impensables jugant amb foc com ho van fer alguns dels seus col·legues a Sèrbia o a Ruanda sense pensar en les conseqüències.

Ara només els queda dir que algú tan sensat com el president Mas ha embogit o que més d'un milió i mig de catalans van sortir per casualitat al carrer per expressar el seu clam d'independència. Més del vint per cent d'una nació manifestant-se en una sola ciutat, com si a la Marxa sobre Washington de l'any 63 s'hi haguessin concentrat 50 milions de persones.

De fa pocs dies cap aquí a alguns dirigents espanyols i a alguns tertulians els ha començat a tremolar la veu. Potser és un bon senyal. Potser.