Sánchez Gordillo va pel món amb un mocador palestí al coll que no es treu ni per descuit. És molt solidari, sí. ¿Per recordar els oprimits de Síria què es posarà al coll, el cadàver d'un nen mutilat? Fa anys que clama contra Israel i exigeix tota mena de boicots mentre ha defensat Gaddafi i Saddam Hussein. No només mostra una fixació patològica contra Israel, també exhibeix un menyspreu absolut per la vida i la dignitat dels súbdits de les dictadures ferotges dels seus admirats líders panarabistes. Racisme doble demonitzant els uns i ignorant els altres. Potser per això l'any 2008 li van atorgar el Premio a la Coherencia.
I és que Juan Manuel Sánchez Gordillo és molt coherent. Fa 33 anys que és alcalde de Marinaleda, on té muntada una mena de república soviètica en miniatura, un festival de la utopia. Fins i tot ha aconseguit construir habitatges que els seus propietaris paguen amb 15 euros mensuals. Això sí que és una revolució! És clar que tot això ho ha aconseguit a base de coaccions i subvencions.
L'ajuntament de Marinaleda està subvencionat en un 85%. Els pobles dels voltants estan una mica disgustats perquè com més subvencions van a Marinaleda menys diners hi ha per repartir. Hauran de fer servir la tàctica que el mateix Sánchez Gordillo no s'amaga d'explicar : "quan volem pisos nous anem a la Conselleria a demanar-los i si el Conseller ens diu que no hi ha diners nosaltres li diem: conseller, demà t'ocupem la Conselleria. I així aconseguim els equipament que volem".
A més de les subvencions de la Junta, reben de la Diputació de Sevilla, dels ministeris del govern espanyol i de la Unió Europea. Ah, i del subsidio agrario que és un invent del neocaciquisme andalús que proporciona vots als partits en el poder i diners a empresaris, gestors, polítics i famílies, perquè les peonades que donen dret a cobrar-lo es poden comprar i mentre un o més membres de la família cobra el subsidi amb una mica de sort poden treballar en negre, cosa molt pràctica per no pagar impostos. No es perdin aquest reportatge que ho explica molt bé en pocs minuts :
Com hauran pogut comprovar es tracta d'un sistema redistributiu sui generis que afavoreix que el camp no es despobli i que a Andalusia hi puguin treballar més d'un milió d'immigrants mentre més d'un milió d'andalusos viuen del subsidio perquè no troben feina. És la nova versió de "el reparto". És una llàstima que els nostres polítics no l'hagin reivindicat per a Catalunya, donat que tots els espanyols són iguals davant la llei.
Comprendran que l'alcalde de Marinaleda es rebel·li contra les retallades. Perquè una cosa és que als burgesos de les regions riques que paguen l'IRPF i les clatellades que els clava hisenda els tanquin quiròfans i escoles, però a ell que no li rebaixin ni un euro o ocupa la Giralda. Ja hem dit que és coherent. I per tal de demostrar-ho té un discurs polític treballat i constructiu que si li fessin cas seria la solució de totes les crisis :
- "La tierra de quien la trabaja, la industria de quien la trabaja y los bancos nacionalizados y al servicio de los pueblos"
- "En Marinaleda ninguna familia tiene hipotecas porque hemos sido capaces de construir viviendas de 90 metros a 15 euros al mes"
- "El dinero sólo tiene sentido como instrumento de lucha y solidaridad"
- "La libertad tiene que ser con igualdad, porque si no, no hay libertad; los ricos quieren libertad para robar, matar, escribir y difundir a su conveniencia todas las informaciones y acabar con los pueblos del mundo que están luchando por la libertad"
- "Tenemos que remarcar nuestro perfil anticapitalista y no arrimarnos a un barco que se hunde ni a una derecha troglodita"
- "La burguesía es la clase más violenta que ha parido la historia de la humanidad, la más embustera y la más criminal"
Ens demanem com posarà en pràctica la seva revolució sense subvencions. Perquè sense aquesta burgesia que tant li repugna i que a l'Europa contemporània està formada per una massiva classe mitjana que treballa i paga els seus impostos, no tindria bancs per nacionalitzar i els habitatges a 15 euros al mes haurien de ser maquetes en cartolina reciclada.
Un altre tòpic que repeteix sovint del seu repertori de la demagògia és "en la izquierda revolucionaria tenemos que unir discurso con vida. Tenemos que vivir lo mismo que hablamos y hablar lo mismo que vivimos". Potser per això el mes passat va viatjar a Venezuela en Business class per un import de més de 6.000 euros, com tots els proletaris i jornalers coherents del món. La seva estada al paradís chavista no va passar desapercebuda. Va ser entrevistat a les principals cadenes de ràdio i televisió governamentals, va posar-se com a exemple d'honradesa i coherència revolucionària i va anunciar que a Marinaleda estan construint un barri que es dirà “Revolución Bolivariana Hugo Chávez”. Farà conjunt amb els carrers i places dedicades al Che i altres demòcrates.
La crème de la crème del goril·lisme chavista encara tremola d'emoció des que Sánchez Gordillo va pronunciar aquesta frase : "lo que ustedes están haciendo aquí es un reto histórico, ustedes están haciendo historia. Ustedes son una esperanza para el mundo". Als 180.000 morts víctimes de la violència que campa des que Chávez va ser investit president els faria molta il·lusió ser en aquest món per felicitar-lo. Als siris massacrats gràcies a l'ajut de Chávez a Bashar al-Assad, també.
Aquest és l'home que retreu a Serrat i Sabina que facin un concert en un país democràtic per al públic que desitgi assistir-hi lliurement : Juan Manuel Sánchez Gordillo, professor d'Història, alcalde del sòviet de Marinaleda, diputat al Parlament d'Andalusia, directiu de sindicats i partits, jornaler del caciquisme amb rostre utòpic i de la judeofòbia per raons humanitàries. Una perla.
Algunes idees són interessants i les comparteixo. Llàstima que al text s'hi barregi la postura de Sánchez Gordillo amb el tema d'Israel, criticable però més fruit de la ignorància que de la judeofòbia, amb atacs a l'esquerra en general i amb la ignorància sobre la realitat de camp andalús on, a diferència de Catalunya, hi ha gent que passa fam.
ResponElimina1/ Israel no és un "tema".
ResponElimina2/ L'excusa de la ignorància no és acceptable. Aquest home insulta constantment Israel; d'estat terrorista i entitat sionista en amunt. Et recordo que la "ignorància" va ser esgrimida per la majoria de la població alemanya després de la shoà. La mateixa població que va col·laborar o callar i que va veure desfilar els seus veïns jueus de tota la vida a cops de culata.
3/ No ataquem l'esquerra sinó posicions polítiques que quan arriben al poder són inequívocament totalitàries.
4/ Sembla que afirmis que a Catalunya no hi ha gent que passa gana i que passis de llarg que l'accés als subsidis a Andalusia sovint és per vies fraudulentes i fruit del caciquisme dels partits. El mal que han fet a Andalusia és immens.
5/ Si et plau, si tornes a escriure, al peu signa amb algun nom o pseudònim.
Un estat 'errorista' és un estat que comet molts errors. Ara mateix no em ve cap exemple...
ResponEliminaPerò això de 'rerrorista' m'ha desconcertat.
A.
No et pensis, A. Anys enrere de tard en tard se sentia "rerro" (pronunciat a la francesa) per als qui pronuncien la erra gutural. Potser es refereix a algun indret de la francofonia o bé d'Alemanya o a alguna minoria d'Ucraïna o l'antiga Galítzia.
ResponEliminaA mi el que em fa dubtar més és "Israal". Mira que si s'estava referint a un país mític o a una civilització perduda...! Sóna entre Tir i Sidó.
Pots(podeu) estar més o menys d'acord amb el que diu aquest home.
ResponEliminaPerò desqualificar-lo perquè no "ataca" Síria amb el mateix afany que escomet contra Israel, son fal·làcies.
I si tu, t' auto-qualifiques de periodista, has de saber, que la fal·làcia es una de les pitjors practiques del periodisme.
La postura del "i tu més", no es una postura vàlida pel periodista PROFESSIONAL.
Per altra banda, si fas una lectura més a profunditat i intentant no obnubilar-te del que diu aquest home, veuràs que el que ataca realment, es a l'opció política Sionista i "ultra-ortodoxa", no a l'estat d'Israel...
No hi ha pitjor cec, que quí no hi vol veure...
M'heu fet entrar curiositat per mirar el Twitter d'aquest home, i efectivament "no ataca" l'estat d'Israel:
ResponElimina"ES UN CLARO ESTADO TERRORISTA y son tan criminales sus actos que NO DEBERIAMOS TOMARLO a broma"
Malgrat tot no es pot negar que té una certa vessant poètica:
"Pienso que el reformismo socialdemocrata es como el papel higienico en el water de la burguesia"
Riu-te'n de Marx i Engels.
Mira, MIKO,
ResponEliminaen primer lloc consulta al diccionari què vol dir fal·làcia, perquè en tot cas pots suposar que estem equivocats o que som injustos, però no ens pots acusar de mentir per afirmar que aquest individu demonitza Israel (tal com expliquem al post i remarca el comentari d'en Salvador) i que no diu res de Síria (tal com pots comprovar tu mateix anant al seu compte de twetter). No és que parli menys de Síria, és que no en diu RES.
Tampoc no tens ni idea de què dius quan acuses Israel d'"ultra-ortodoxe". Mira, això sí que és ultra http://iranhr.net/spip.php?article2530 i és un tema que no surt mai per TV3, ¿per què deu ser? Aquesta salvatjada va passar ahir. Però avui no només no ens ho han explicat sinó que el tema ha estat la petició a Serrat i Sabina per que no cantin a Israel. A tu això et sembla "periodisme professional"?
Nosaltres entenem perfectament que es critiqui Israel bàsicament per dues raons:
1/ Tots els països cometen errors (i més si viuen constantment en estat d'alerta).
2/ Perquè tothom té dret a opinar i a criticar.
El que passa és que un ha d'informar-se i contrastar opinions sense deixar-se arrossegar per tòpics, prejudicis i propaganda. Tu dones per fet que és legítim atacar el sionisme. Per què? El sionisme és la forma genuïna del nacionalisme del poble jueu. També penses el mateix del sobiranisme català?
Perquè si creus que els catalans tenim dret a un estat propi i els jueus no i si et mobilitzes quan creus que Israel fa alguna cosa que no t'agrada i no mous un dit quan hi ha una massacre a Síria és que tens un problema greu. Es diu antisemitisme.
Per sort es cura llegint, contrastant i reflexionant.
Acaba de sortir això:
ResponEliminahttp://ecodiario.eleconomista.es/andalucia/noticias/4063125/06/12/Bruselas-bloquea-los-fondos-europeos-a-Andalucia-por-multiples-irregularidades.html
I m´he enrecordat de la vostra entrada.
Porto anys portant els números de una petita empresa familiar que ven a nivell nacional i el que es Andalusia es un autentic desproposit, fins al punt en que hem tingut que pagar un viatge d´una setmana cada 3 mesos a terres andaluses perque els "senyoritos" no volien pagar amb IVA. Això si, la subvencio i el fet de pendre el pel a tot el mon s´els hi acabara mes aviat del que pensen.
El populisme del sistema polític espanyol els hi ha servit de parapet, pero la independencia fiscal respecte a bruseles ja s´ha perdut per complet, quan vegin tota la merda subvencionada que hi ha tot el Estat i en especial a Andalusia tota la "Revolución desde ls Subvención" desapareixera per complet.
Sobre el tema del antisemitisme creixent, es tindria que mirar sobretot la influencia d´alguns experts sobre el orient mitja que es troben a diferents medis de comunicació, ho dic perque em dona la sensació que molts de la esquerra més radical agafa com a referencia a periodistes que son insult per a la professió i s´els hi hauria de vigilar bé.
Es una exageració i una acusació molt greu, pero ja sabem la mania que tenen els musulmans d´aplicar certs topics sobre els jueus que no son més que les proyeccions dels seus propis defectes, el musulma en general creu que el jueu controla el mon amb el seu poder economic i ho diu mentres posa diners sobre la taula per influenciar a la resta.
Quan la gent li explico això em titlla de racista però tots sabem que si no tenen problemes en pagar per la construccio de mesquites tampoc tindrán problemes en deixar anar diners a certs sectors per manipular la informació del proxim orient.
Josep, moltes gràcies pel teu comentari i per la informació que ens aportes. Hi estem absolutament d'acord.
ResponEliminaL'antisemitisme, per sort es cura llegint, contrastant i reflexionant.
ResponEliminaEls prejudicis que difonen i mantenen la judeofòbia són pròpis d'un premental (ara mateix recordo algun dels enquestats de "L'estigma"...), i els arguments perversos per interessats i tergiversats. Tot això no ve de llegir contrastant i reflexionant, doncs. Ataca per altres flancs, i a gent molt llegida.
Fins a quin punt n'esteu segur d'aquesta cura? Fa poc li comentava al Jaume que quan un prejudici es mama de petit, i la judeofòbia es mama de petit i se'n fa un bon manteniment la resta de la vida, deixa l'ADN moral (ja em permetreu l'expressió) marcat per sempre. Li proposava enfrontar-se a algun prejudici que hagués mamat de petit i comprovar si realment l'havia superat. Podeu, aplicant la vostra màxima, afirmar haver superat qualsevol prejudici sense que aquest n'hagi deixat, almenys, un mínim llast?
Vull dir; la raó pot esborrar un prejudici del cor? D'un cor com el d'en Sanchez Gordillo?
Ja disculpareu la pregunta-perorata.
Veig molt difícil poder esborrar un prejudici adquirit de petit, però el que pot fer i fa la raó és desviar-lo. En aquest cas el prejudici original que s'arrossega des de segles enrere és la judeofòbia, ja se sap els jueus van matar Déu i són culpables de tots els mals. El problema és que aquesta postura és racista i per tant incompatible amb la ideologia que ha de tenir algú que es pretén d'esquerra, en això les dretes no tenen tants problemes, per exemple: http://bit.ly/NrUmB5
ResponEliminaLlavors com s'ho fa un megaprogre per mantenir el seus prejudicis antijueus sense que se li vegi el llautó racista? Molt fàcil, només s'ha de desviar el problema, acusar de tots els mals a un estat molt dolent manipulat per uns sionistes molt dolents. Naturalment no li cal demostrar cap de les seves acusacions, trobarà una gran quantitat de públic que pensa com ell. I ja està, així de fàcil, abans els jueus feien sacrificis de nens i ara Israel i els sionistes practiquen un genocidi. I per acabar-ho de perfeccionar després de dir que ets anti-sionista has d'afegir: "jo no tinc res contra els jueus, fins i tot en conec algun i fixa't que és molt bona gent"
Lior, no sóc determinista. Tots ens hem educat en un ambient concret i és impossible que no ens hagi rondat ni l'ombra d'un prejudici durant la nostra infantesa. Els super-clàssics d'un bon grapat d'anys enrere ja sabem quins eren : jueus, gitanos, protestants, maçons, homosexuals, moros, dones alliberades, comunistes, anarquistes,...
ResponEliminaDesprés ve la contumàcia i la manca d'intel·ligència i d'inquietud per saber alguna cosa més. Ja ho sé que gent molt llegida és antisemita. Però precisament he unit la possibilitat de deixar de ser-ho amb la lectura (és a dir, la informació), amb el contrast i la reflexió. Si algú no pregunta i no contrasta és que no vol saber. I si no reflexiona i no es demana respostes és que no vol sortir ni qüestionar-se el prejudici. Ja li està bé.
Em demanes si tinc prejudicis. Segur que en tinc i que són més de collita pròpia que adquirits des de petit. I miro de distingir-los i matisar-los i, sobretot, de no odiar ni escampar mentides obsessivament. Reduir-los a "manies", "coses meves". I punt.
Tal com diu el Salvador, encara que sigui difícil, pots desviar el pes del prejudici amb la raó. Cites el cas del documental "L'estigma"; no l'he vist però sí el trailer, i el que em sembla és que moltes respostes són una barreja de prejudicis i d'ignorància còmodament instal·lada perquè la gent nècia i covard s'estima més seguir el corrent i no prendre's la molèstia de pensar no fos cas que hagis d'acabar discutint-li un dogma de fe al personal i et facis incòmode.
Però també he llegit que el director del documental explica que ell havia viscut la mar de feliç mantenint prejudicis contra els jueus. Si algú que ja gran és capaç de canviar i, a més, d'explicar-ho i de fer un documental, vol dir que sí, que l'antisemitisme es pot superar.
Aquest llarg camí l'hauran d'emprendre molts nens i joves de famílies que no són antisemites però que són constantment bombardejats des de l'escola i els
mitjans de comunicació. I probablement els serà més difícil desprendre's d'aquest jou que a la nostra generació, perquè aleshores sabíem que les escampava una societat profundament reaccionària i ara les escampa gent que passa per ser democràtica i progressista.
Els prejudicis i les fòbies fan molta nosa, vull dir nosa moral. Fins aquí és on m'atabalen els meus, doncs em guardo prou de fer-ne víctima ningú perquè, sí Salvador, la raó els desvia, però no els esborra. Ni tots ni del tot. Perquè no és per la via de la raó que entren. I aquí és on volia anar; els meus no afecten ningú tret de mi, són com una malura que vaig tractant, però una comunitat amb un prejudici (que no tracta!) te un cost molt alt, per la comunitat i per les víctimes del prejudici. Que no ens surten a compte, vaja; tret que siguis el pervers interessat (sense noses morals) que comentava. Gràcies per l'enllaç.
ResponEliminaEl problema d'algú(que) no pregunta i no contrasta és que no vol saber... i ja li està bé. Capità, és aquest el gran problema, que ja els vagi bé. Però al país, al món, no. I si bé la lectura que proposeu pugui ser efectiva, no ho dubto pas, això, no sé si ho és com a cura global del problema, perquè el prejudici entra i ronda per llocs on no sé si la vostra teràpia és efectiva. La qüestió, doncs, segueix sent la mateixa: la raó pot esborrar un prejudici del cor? D'un cor(o d'unes entranyes...) com el/els d'en/dels Sanchez Gordillo/s?
Un aclariment; no us demanava si tenieu prejudicis (jo aquí no m'hi fico), sinó si n'havieu fet net d'algun (el que fos, tampoc no m'hi fico) aplicant la "teràpia" lectora.
Tot plegat és més una constatació, personal i dolorosa, que una pregunta.
Lior,
ResponEliminasí, he fet net d'algun prejudici. Val a dir que no n'he tingut cap de paralitzant, obsessiu o patològic. També he d'aclarir que he tingut la immensa fortuna de néixer en una família liberal, que els meus pares m'aclarien les coses que sentia a l'escola o on fos i que més endavant a casa, ja més grandets, ens feiem un tip de riure d'alguns tòpics del règim, especialment el de "el contubernio judeomasónico". Mira, som de la broma.
La teràpia lectora és un motor, no la resposta. Un llibre, una notícia, una imatge, una dada que ignoraves i que fa trontollar una idea monolítica, una construcció basada en prejudicis, pot ser un bon punt de partida.
Si hi queden ombres o no, per a mi és secundari. Entra en el terreny del subconscient, i l'espeleologia de la ment no és el meu fort. Tot i amb això, si les ombres són les restes d'una demolició, ja escamparan.
Pel que fa a la pregunta de "si es pot esborrar un prejudici del cor" en algú com Sánchez Gordillo, crec que no per la senzilla raó que sap que menteix i viu d'això. Va més enllà del prejudici; ell el sembra i el cultiva, se'l cregui o no. Per això, el més positiu que podem fer és desemmascarar-lo i denunciar públicament la seva impostura davant la gent que potser se'l creu i no disposa de prou informació sobre la seva mentida i sobre el seu comportament amoral.
Avui he dormit tres hores. M'he llevat a les 4 per escriure't aquesta resposta i per mirar de recuperar feines pendents. Si no estigués convençut que es pot lluitar i es pot derrotar el prejudici no escriuria en aquest blog. De la mateixa manera, estic convençut que la propaganda antijueva que vomiten molts dels nostres mitjans de comunicació és responsable de la judeofòbia actual al nostre país i que cal combatre-la i derrotar-la sense miraments. És el mínim que podem fer.
Primer de tot, gràcies i disculpes per la deferència matinera.
ResponEliminaUs entenc i estic d'acord amb vós; he vist canvis en algunes persones que semblen miracles; si no és que ho són! Transplantaments de cor que ja voldria per a mi en algun aspecte.
Això no treu que vegi incrustat, ja no al cor, sinó als intestins d'alguns elements, uns nivells d'odi, una visceralitat, que no semblen tenir tractament. I un suma una cosa per aquí i una altre per allà i el resultat esgarrifa.
D'una manera o altre, dos passos endavant i un enrrere, o com fos, creia que aniriem endavant, i ara ho veig tot tan fràgil...
Però em quedo amb el segón paràgraf i amb l'últim. Potser he fet santament de nomenar-vos, encara que fos mig en broma, vetllador moral i espiritual d'aquella nit d'insomni que es diu t'khià.
Xalom!