TOT EN NEGRE (no paguis impostos, pringat)

Tercera amnistia fiscal.

Tu pagues perquè ets un pringat.

La teva Comunitat paga perquè és una colònia. Pringats!

Creies que era just contribuir al bé comú? Pringat!

Mira els Renoirs florits al bany dels prevaricadors, recorda les bosses d'escombraries farcides de milions de diner negre dels alcaldes corruptes i consentits de l'Espanya glamurosa. Pensa en els jutges, els fiscals, els inspectors d'hisenda, els policies, els periodistes, els consejeros, els ministres i els cabrons que han callat i han sucat de tant robatori.

T'han apujat l'IRPF i has de pringar perquè tens una nòmina. Paga i calla, diuen. I ego te absolvo a la púrria xorissa que s'ha fet milionària subcontractant immigrants sense papers amb sous de misèria, sense assegurar. ¿Per què assegurar-los si cotitzin o no tu contribueixes a la seva atenció, pringat?

I això no és tot. A l'anunci de l'amnistia fiscal li segueix l'amenaça de severíssimes inspeccions. Els mafiosos poden dormir tranquils; les Comunitats insolvents tornaran a rebre misteriosos "deutes històrics", però tu i Catalunya sabeu que una legió d'inspectors cauran novament sense pietat damunt dels nostres comptes amb una lupa i una destral. Fote't per solidari i per català. Ets un pringat "por la gracia de diós". I punt!

En altres llocs civilitzats a això n'hi diuen xenofòbia, però aquí s'anomena solidaritat. Vés pagant i calla.

Els xeics que arrosseguen les seves panxes flàccides per Marbella estan encantats; i els fillsdeputa que s'han folrat venent terrenys indisponibles abusant dels seus càrrecs, i els traficants de drogues i els criminals que han guanyat milions impunement invadint les nostres carreteres amb noies segrestades i obligades a mamar-se-la a qualsevol a canvi d'una dosi i de no rebre una pallissa. Sí senyor! Això és l'estat de dret a Espanya!

Pringa només l'imprescindible. Ja n'hi ha prou. Paga per la teva nòmina captiva, però res més. Al taller, al lampista, a la botiga, al restaurant digue'ls que o en negre o res. I tranquil, que com més defraudis més et serà perdonat.

Espanya fa segles que fa una relectura profitosa de la paràbola del Fill Pròdig, i a nosaltres ens ha tocat el paper de pagans, treballadors, murris, insolidaris, avars,... No et sona?

Dexem-ho en jueus, deixem-ho en catalans. O en pringats.

Ja n'hi ha prou. Tot en negre i comencem a inscriure les nostres empreses, els nostres comptes i les nostres patents a Europa, a aquell continent que neix passats els Pirineus, el nostre continent.

Prou, collons. Prou.