ESPANYA ÉS A PUNT DE PETAR

Xavier Sala i Martín és un economista solvent. Precisament per això no es distingeix per fer alarmisme. Fins ara ha sostingut que España era solvent malgrat els problemes de liquiditat i l'administració manicomial de la crisi duta a terme per l'anterior Govern espanyol.

Els gravíssims errors comesos pel nou executiu espanyol en tres mesos han fet variar l'evaluació de la situació econòmica d'Espanya i de la seva viabilitat. Els recomanem que llegeixin l'article 'España al borde del abismo' de Sala i Martín per tenir una idea del que està passant i, naturalment, del que pot succeir en un breu lapse de temps.

Els senyals llençats pel Govern presidit per Mariano Rajoy són alarmants, inclosa la fugida de Rajoy per la porta del darrere del Senat per evitar les preguntes de la premsa. L'incompliment dels compromisos amb Catalunya, el trasllat trampós de les retallades a les Comunitats Autònomes, l'augment dels impostos captius i el retard durant prop de tres mesos de la presentació dels Pressuposts per esgarrapar vots a Andalusia tampoc no ajuden.

El Govern de Rajoy mostra alhora pànic i temeritat. Prohibeix el pagament en efectiu de quantitats superiors als 2.500 € com si això garantís evitar les operacions en negre o l'emissió de dues factures de 1.250 €. Premia els evasors d'impostos amb una amnistia fiscal i alhora legisla per obligar tots els espanyols a declarar els seus comptes a l'estranger, per legals que siguin. Això anuncia una fuga de capitals a l'estil de Grècia.

Les males notícies, però, no acaben aquí. L'executiu espanyol, si més no de moment, només és capaç d'administrar la misèria. No té un projecte econòmic i productiu propi i sembla superat pels paranys que la mateixa classe política espanyola, tan miop, incapaç, irresponsable, mediocre i corrupta, ha anat teixint en el decurs dels anys. Avui Sala i Martín ens ha explicat a TV3 que el Fons de Garantia de Dipòsits ha manllevat els diners dels seus dipòsits per rescatar bancs i caixes amb dificultats o en fallida (vid. minut 33 i següents).



És a dir, curt i ras, a Espanya més aviat que tard podem sofrir un corralito. Això explicaria els missatges d'alarma i de pessimisme extrem escampats des dels centres de poder, inclòs l'Executiu. Una cosa és que existeixi una crisi i una altra de ben diferent és que qui ha d'aportar les solucions espanti i desincentivi tant els inversors com la població.

"No garanteixo el teu lloc de treball, ni que trobis feina, ni que puguis comptar amb una prestació social que fa anys que pagues". "Els meus compromisos sobre la teva jubilació han passat a millor vida". "No sé què fer per reactivar l'economia, estic acollonit perquè sé coses que tu no saps". "Et retallaré la sanitat, l'educació i l'obra pública útil, encara que faré alguna obra faraònica per mantenir el meu electorat captiu, perquè sóc la versió moderna del cacic de sempre". "No garanteixo el retorn del deute públic als inversors estrangers, ni l'acompliment dels marges del dèficit, ni el retorn dels dipòsits dels estalvis que tens al teu banc". "M'he fos els diners dels Fons de Garantia i tu no ho saps". "Em passo pel folre els meus compromisos econòmics amb els qui més contribueixen a l'economia productiva i la solidaritat interterritorial; és més, a aquests els humilio, els castigo, els insulto i els amenaço amb un 'peinado fiscal'". "Amago una bomba de rellotgeria en una important organització bancària perquè vull retardar els efectes dels tripijocs d'una entitat de 'la capital d'Espanya' i perquè la dirigeix 'un dels nostres'. Quan peti, petarà". "Hem permès que els teus jubilats s'hagin arruïnat amb una estafa monumental anomenada "accions preferents" i ens la sua els seus efectes; que a partir d'ara no puguin ajudar els seus fills a pagar les seves hipoteques o a arribar a fi de mes no és el nostre problema". "Sí, a l'espoli fiscal n'hi diem "solidaridad" encara que acabi en profitoses inversions en coca i putes. Paga i calla, gos insolidari, o et muntem un altre boycott contra els teus productes!".

Aquest són els missatges del nou Govern d'Espanya. No han variat gaire des que la unió matrimonial de dos cosins Trastamara va decidir que el futur seria el sotmetiment de la Llum a la tenebra o des que l'escòria borbònica va abolir fins l'ombra dels nostres drets i va arrasar fins l'alè del nostre futur. Preguntat el ministre de Guindos sobre la discriminació del govern espanyol contra Catalunya, aquest va respondre que no es tractava d'un "ajuste de cuentas". Freeeeeeud!!! Uf! Si a una pregunta política un ministre respon com un pistoler és perquè el derecho de conquista és l'única sortida dels nostres depredadors quan saben que s'ha acabat el maquillatge amb els ingressos provinents de la Unió Europea, l'FMI, els Fons d'Inversió internacionals. Espanya, el país més antisemita d'Europa malgrat comptar amb la població jueva més minsa del Continent, va expulsar els jueus fa cinc-cents anys; ja només els resta putejar els catalans, els "judíos renegados" que cantaven els falangistes en plena col·laboració amb els nazis. L'última gallina dels ous d'or, la darrera col·lectivitat que confia en el treball, l'estudi, l'estalvi, la innovació i el pacte.

Ben aviat veurem caure sobre nosaltres una legió d'inspectors d'Hisenda per tal que entenguem un a un què és l'espoli i el mando y ordeno. Potser ha arribat l'hora que "sin que se note el cuidado" ens decidim a obrir comptes en entitats estrangeres per dipositar els nostres modestos estalvis abans que el rasclet de l'Imperio ens retorni a l'edat mitjana. De moment ja han arruïnat els nostres jubilats amb mentides fastigoses i productes tòxics avalats pel Banco de España : les Preferents.

Catalunya és la propera "Preferent". Tot en negre. Obre un compte en un banc europeu. Negocia un tram en espècies de la teva nòmina. No declaris a Hacienda. Paga amb PayPal. I que la coca, les putes i l'Imperio se'ls paguin ells. És cert que l'article 8 de la Constitución española amenaça la secessió amb els tancs com no ho fa cap Constitució de cap Estat veritablement democtàtic. L'exèrcit espanyol actualment és una barreja d'assalariats estrangers poc disposats a jugar-se la vida i un deute de 30.000 euros que se suposa que hem de pagar nosaltres.

A pastar fang! O com diuen ells, "¡apaga y vámonos!". Ciao!