Sí, els cristians tenen problemes a Betlem i a Israel

El principal dels problemes és la divisió entre les diferents esglésies cristianes que sovint acaben a hòsties entre sacerdots o monjos, com ha estat el cas del ball de bastons que es va muntar ahir a la Basílica de la Nativitat entre clergues de l'església ortodoxa grega i de l'església armènia. Estaven escombrant i fregant cadascun el seu tros i algun dels protagonistes va creuar l'espai que li corresponia amb el  seu motxo. El resultat, com podran comprovar, és aquest vergonyós espectacle que va acabar quan la policia palestina va entrar al temple a separar-los a cops de porra. Tot molt edificant i molt cristià.

En el següent vídeo podran contemplar un altre enfrontament entre les mateixes confessions però aquest cop al Sant Sepulcre de Jerusalem.

     

Els mostrem aquests vídeos perquè el que preocupa veritablement a l'arquebisbe catòlic de Westminster, màxima autoritat de l'església romana d'Anglaterra i Gales, no són aquestes batusses sinó la situació dels fidels cristians de Betlem perquè les autoritats israelianes volen bastir un mur de seguretat prop d'aquesta ciutat.

Al marge del dret a protestar o a dur el cas als tribunals per part dels parroquians afectats, sobta -i indigna- que aquest arquebisbe hagi centrat les seves crítiques en les autoritats israelianes per una qüestió relativa a la seguretat de la població d'Israel -inclosa la cristiana- i calli on rau el problema real, que afecta greument la llibertat i la vida dels cristians en el món musulmà.

La població cristiana d'Israel, majoritàriament d'orígen àrab, viu la seva fe i les seves tradicions amb tota normalitat i és una comunitat respectada i puixant. Els fidels de l'església catòlica i de la resta de confessions cristianes, però, pateixen una autèntica persecució sense treva en molts països islàmics. Sovint les matances són denunciades amb la boca petita, no fos cas que els fonamentalistes s'enfadessin i ens arribés alguna moguda a Europa. La covardia i l'abandó dels fidels cristians per part de la jerarquia ha arribat a l'extrem d'acusar Israel de l'aixecament popular contra la tirania a Síria per part de la màxima autoritat de l'església siriana.

Un altre sortida per la tangent ha estat el breu discurs del Papa amb motiu dels atemptats islamistes a Nigèria contra els fidels reunits a dues esglésies el dia de Nadal. Més de quaranta morts. Ni una refèrència sobre l'orientació religiosa dels responsables. Només el seu condol cristià i unes sospitoses referències al martiri. Ja ho us fareu, fillets. Va parlar de respecte, amor i reconciliació com si als assassins els importés un rave i com si les víctimes s'haguessin de reconciliar quan no han fet res més que morir quan celebraven pacíficament una de les seves festes més estimades en un temple.

El Papa va fer una crida a mantenir la serenitat. Què fàcil és parlar quan no t'enfrontes a qui assassina els teus fidels. Potser per això, els cristians nigerians han iniciat una migració per evitar la serenitat d'un martiri que ningú no els evitarà i que els seus pastors es miraran de lluny i condemnaran amb paràboles pietistes.

De moment, més de 90.000 cristians de Nigèria han abandonat les seves poblacions. Així avança l'islam i el terror quan no hi ha un estat decidit a defensar el seu poble i un poble disposat a servir el seu país. Així hauria desaparegut Israel si la seva supervivència hagués depès de les bones paraules dels mateixos que van mirar cap a una altra banda en plena shoà, si no s'hagués defensat de l'anihilació i no hagués lluitat pel seu futur aferrissadament.