ES DEIA QAMAR. L'HAN ASSASSINAT

Qamar era un jove pakistanès que des de feia prop de set anys atenia el públic d'un petit establiment de queviures del carrer Caballero de Barcelona, al barri de les Corts a tocar amb Sants. Era atent, simpàtic i estimat pels seus clients i pels seus veïns. Moltes nits a la seva botiga hi anava una colla de joves, nois i noies, a fer petar la xerrada. Es feia amb tothom, la seva xicota era catalana, parlava força bé el català i era un barcelonista de pro. Va instal·lar un televisor a l'establiment per no perdre's cap partit del Barça i perquè els clients poguessin comentar la jugada mentre compraven.

Era molt més que l'amo del Paki del barri, fins i tot fa anys va passar a ser un modest heroi local per haver impedit que un malparit agredís un veí a qui estava atracat pel carrer. En Qamar va sortir de la seva botiga, va clavar dues nates ben donades a l'atracador i aquí es va acabar la broma. Fa uns mesos un equip de TV3 es va desplaçar fins el barri per entrevistar-lo amb motiu d'un reportatge sobre la integració dels immigrants.

Ahir al migdia el van assassinar. Un home va entrar al seu establiment, va engegar-li sis trets -al cap, al cor i a la cara- i va fugir a pas lleuger davant la mirada estupefacta de mig barri, a plena llum del dia. Passats uns cent metres l'assassí va llençar l'arma a una paperera i va desaparèixer mostrant una sang freda pròpia d'un professional del crim. El més probable és que ni les imatges borroses de l'assassí captades per les càmeres d'alguns establiments de la zona ni les empremtes digitals de la pistola serveixin per identificar algú que no deu tenir antecedents a Espanya i que potser ja és a milers de quilòmetres.

Aquesta mena d'execucions no s'han donat mai entre el col·lectiu de pakistanesos del nostre país, ni per deutes ni per honor ni per res.Tot sembla indicar que no es tracta d'un afer personal sinó d'un avís adreçat a més gent. Per què?

Un home que començava a treballar a primera hora del matí i abaixava la persiana a l'una de la matinada no tenia gaire temps per dur una doble vida. Si s'hagués sentit en perill no s'hauria deixat entrevistar per TV3. Cada dia anava a la botiga i només se li coneixia una absència de dos mesos quan fa uns tres anys va anar a cuidar la seva mare al Pakistan perquè estava malalta del cor i les seves germanes no donaven l'abast per atendre-la. Va deixar al front de la botiga un germà, ben diferent a ell, tan limitat que ni tan sols sabia que la seva mare estava delicada del cor.

Per què han assassinar en Qamar? Qui està al darrere d'aquest encàrrec? A qui va adreçat l'avís que es desprèn d'haver-lo executat a plena llum del dia? Es va negar a fer alguna cosa?, va explicar res que havia de callar?

Tot i que probablement serà difícil esbrinar la veritat, aquest crim no pot restar impune i no seria gens tranquil·litzador que es despatxés rutinàriament com un cas de comptes pendents per raons econòmiques o d'honor. Els seus veïns, la seva família i tots els catalans necessitem saber-ho. En Qamar mereix que es faci justícia.