Aquesta és la nostra entrada número 100. Per variar serem breus. Hem triat aquest acudit per explicar que l'enveja sol ser el sentiment de fons que alimenta l'odi cap a Israel i també cap al poble jueu. Haver sobreviscut a segles de persecucions, haver aconseguit fundar un estat just després de la shoà que malgrat l'assetjament sistemàtic tira endavant, consolida la democràcia i és capdavanter en les arts, les ciències i el desenvolupament deu desesperar a aquells que l'únic que poden oferir als seus pobles és la superstició, la por, la desigualtat i la intolerància.
Pluja de floretes d'agraïment i afecte pels capitans del hasbarament, perquè us poseu tant vermells com a vegades feu -fem- posar en Jaume. Si als nostres inadmirats enemics els pica l'enveja, que se la rasquin. We love you just the way you are. And thanks for your Honesty (noteu com servidor s'ho munta per fer-vos enllaços amb clàssics com, ehem...nosaltres)
A part dels motius que heu exposat, hi ha un gran desconeixement cap a Israel. Molta gent ignora tot això de la democràcia i de les arts i ciències i s'ho imaginen com un lloc ple de gent estranya que es passen el dia donant cops de cap a la paret. Per això aquest blog és tan necessari. Seguiu i no pareu d'informar. Molts us ho agraïm.
Per molts anys, Hasbarats! Us en desitjo molts més de tot cor! Per mi aquest espai és molt més que un blog. Descobrir que al meu país hi ha gent que pensa com vosaltres és un bàlsam que ajuda a curar moltes ferides. Pel que fa al post d'avui, és allò que ja s'ha dit tans cops: l'antijudaisme es disfressa d'antisionisme, però és el mateix de sempre. Xalom!
Benvolguts Hasbara-ts, moltes felicitats per les primeres 100 entrades al blog i espero que siguin moltes més. Moltes gràcies i endevant!. Mazal Tov :)
Moltes gràcies a vosaltres, amics. Ens fa feliços saber que ens llegiu però sobretot sentir-nos acompanyats pel vostre esforç. Llegir els vostres escrits ens dóna forces i ens retroalimenta, i val a dir que sou uns companys constants, brillants, convincents, profonds, divertits,... Per correspondre Lior havíem pintat unes coloraines a la galta del capità Haddock, però la gravetat de la matança d'Itamar ens ha tret les ganes de fer gresca... de moment. Una abraçada!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaמזל טוב. Felicitats
ResponEliminaPer molts anys i moltes gràcies per ser-hi sempre
ResponEliminaL'enhorabona per haver arribat a cent tal com ho heu fet.
ResponEliminaPluja de floretes d'agraïment i afecte pels capitans del hasbarament, perquè us poseu tant vermells com a vegades feu -fem- posar en Jaume.
ResponEliminaSi als nostres inadmirats enemics els pica l'enveja, que se la rasquin.
We love you just the way you are. And thanks for your Honesty
(noteu com servidor s'ho munta per fer-vos enllaços amb clàssics com, ehem...nosaltres)
A part dels motius que heu exposat, hi ha un gran desconeixement cap a Israel. Molta gent ignora tot això de la democràcia i de les arts i ciències i s'ho imaginen com un lloc ple de gent estranya que es passen el dia donant cops de cap a la paret.
ResponEliminaPer això aquest blog és tan necessari. Seguiu i no pareu d'informar. Molts us ho agraïm.
L'enhorabona, gràcies i per molts anys! Endavant!
ResponEliminaPer molts anys, Hasbarats! Us en desitjo molts més de tot cor! Per mi aquest espai és molt més que un blog. Descobrir que al meu país hi ha gent que pensa com vosaltres és un bàlsam que ajuda a curar moltes ferides.
ResponEliminaPel que fa al post d'avui, és allò que ja s'ha dit tans cops: l'antijudaisme es disfressa d'antisionisme, però és el mateix de sempre.
Xalom!
¡Sou els millors, felicitats! Apart, els enllaços de que esteu farcits en aquesta plana van molt bé per a la causa israeliana. ¡Per a molts anys!
ResponEliminaBenvolguts Hasbara-ts, moltes felicitats per les primeres 100 entrades al blog i espero que siguin moltes més. Moltes gràcies i endevant!. Mazal Tov :)
ResponEliminaMoltes felicitats i endavant! Vosaltres si que feu periodisme d´investigacio!
ResponEliminaMoltes gràcies a vosaltres, amics. Ens fa feliços saber que ens llegiu però sobretot sentir-nos acompanyats pel vostre esforç. Llegir els vostres escrits ens dóna forces i ens retroalimenta, i val a dir que sou uns companys constants, brillants, convincents, profonds, divertits,... Per correspondre Lior havíem pintat unes coloraines a la galta del capità Haddock, però la gravetat de la matança d'Itamar ens ha tret les ganes de fer gresca... de moment. Una abraçada!
ResponElimina