LARA LOGAN? A TV3 NO LA CONEIXEN

Els periodistes del nostre país s'han tornat bojos. I els opinadors oficials que saben de tot, també. Les revoltes que se succeeixen als països musulmans estan suposant una mena de catarsi neurastènica per a una generació perduda entre el maig del '68 i la diarrea mental dels qui només saben que són "antisistema". ¿Quin món volen, quin sistema polític desitgen, per quin futur lluiten? L'únic que saben és que els seus enemics són la democràcia parlamentària i l'Occident i no els fa res donar suport o justificar les tiranies del món islàmic o els insuportables reductes comunistes. Aplicant aquella màxima de "l'enemic del meu enemic és el meu amic" podem acabar com a l'Afganistan dels talibans.

La història es repeteix. El que estem veient aquest dies ja va passar amb molts periodistes i intel·lectuals als anys 20 i 30 del segle passat, gent selecta que s'avorria amb la "democràcia burgesa" i es va entusiasmar amb Stalin, Hitler i Mussolini. Després, a mesura que es recomptaven els cadàvers i s'amidava l'abast del cataclisme, pocs van assumir la seva responsabilitat. Tampoc l'han assumit els insensats que van donar suport a Khomeini, "el gran Khomeini" com diu Tomàs Alcoverro, el vell periodista que ja ha oblidat el tracte denigrant que va rebre fa pocs dies al Caire i ara escriu a La Vanguardia, un diari que es té per seriós, això : "La perseverancia, el entusiasmo de los “hijos del Tahrir” habitados incluso por un cierto espíritu de la revolución de París de 1968, porque emplean todas las formas de expresión no solo política sino poética, artística, musical, para afirmar su voluntad de arrancar al rais Mubarak del poder, ha provocado declaraciones contradictorias por parte de la Casa Blanca". ¿Pren alguna medicació forta, el senyor Alcoverro, o senzillament és que està gagá? Que li preguntin què en pensa a Lara Logan, la periodista de la CBS apallissada i violada públicament per una turba de poètics fills de Tahrir en plena celebració revolucionària al crit de "jueva, jueva!".

Això no ens ho han explicat a TV3, la televisió pública de Catalunya que té l'obligació d'informar els ciutadans, no pas d'adocrinar-los amb pamflets islamistes. Ens demanem com pot ser que el president de la Generalitat hagi declarat que ratifica Mònica Terribas a la direcció de TV3 "perquè està fent una feina més que correcta". De debò? Una directora que manté com a cap d'informatius una comissària política a l'estil soviètic com Rosa Marqueta, fa una feina correcta? Vegin què responen a la pàgina web de TV3 sobre Lara Logan:

¿Això és informació de qualitat o és censura descarada? Mentrestant, el responsable d'informació sobre l'Orient Mitja de TV3, Joan Roura, calla com un mort que l'Egipte èpic i democràtic que ell ha narrat és en realitat una bomba de rellotgeria on l'antisemitisme, el fonamentalisme, el masclisme més brutal i l'aversió a la democràcia estan vencent dia a dia. Egipte ja ha deixat passar dos vaixells de guerra iranians pel canal de Suez i ha obert la frontera amb Gaza, llençant així un boomerang que els esclatarà a la cara. Roura ha censurat l'agressió a Lara Logan i ha ocultat que el dia de la celebració popular per l'enderrocament de Mubàrak la plaça Tahrir es va omplir de fonamentalistes que van impedir parlar a Wael Ghonim, un dels líders de la revolta dels joves; ha callat que es va celebrar una cerimònia religiosa multitudirària dirigida per l'imam Jusef al Qardawi, el salvatge que proclama que Hitler va ser una benedicció i que a les dones els agrada que les peguin, el referent intel·lectual de la Fundació Qatar que vol comprar el Barça. Tot això s'ha callat Joan Roura. On és, ara? Per què no el veiem a les places de Líbia o de l'Iran ni entrevistant dissidents a Síria o al Sudan? Deu estar ben tranquil i comfortable a la seva redacció, aliè a la sang que corre, fregant-se les mans convençut que s'apropa l'hora final d'Israel.

Però, com sempre, s'estarà equivocant. Israel sortirà endavant i les tiranies acabaran caient quan la cultura de l'odi i la por a la llibertat siguin vençudes. Moriran molts innocents, sobreviuran molts botxins i molts amorals que s'avorreixen amb la democràcia com Joan Roura naixeran per fer mal i moriran contents d'haver-se conegut, dient-se que no han mort ningú, que la sang dels altres no els esquitxa.