CAL FER NET

Els nostres polítics s'han tornat bojos. Alguna cosa còsmica està passant; no sabem si es tracta de l'influx de la lluna plena de juliol o de la traca final de les escorrialles d'una legislatura erràtica i surrealista. El cas és que, avui, si Kafka fos català seria un escriptor costumista. El Dimarts 27 de juliol potser passarà a la història com el dia que, com qui no vol la cosa, el nostre Parlament va votar dues lleis que posen en risc la cohesió de Catalunya com a país (no fos cas que amb una no n'hi hagués prou). Resumim perquè estem cansats : PRIMERA LLEI El Parlament vota per unanimitat dividir Catalunya en dues grans administracions : l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Barcelona-Distrito Federal) i "La Resta". Aquest invent disposarà d'un Consell Metropolità -format pels alcaldes i els regidors de 36 poblacions-, una Junta de Govern i una Comissió Especial de Comptes, a part del seu president, consellers, assessors i uixers amb galons. Tot això es tira endavant per "simplificar les instàncies administatives" (sic). I què gestionarà l'AMB? : el transport públic, el subministrament de l'aigua, el seu preu i impostos, depuració i subministmement [demanaran a la resta de territoris si volen que Barcelona continuï xuclant-los l'aigua?], el tractament de residus, els abocadors i... la joia de la corona, l'URBANISME!!, incloent l'ordenació del territori, l'establiment dels criteris "per al desenvolupament urbanístic sostenible", política d'habitatge i mesures de protecció del sòl no urbanitzable (o sigui, repartir-se el que queda amb lleis molt ecologistes i tal, amb la possibilitat d'expropiar per requalificar més endavant). Fins i tot CiU, que sempre s'havia negat a permetre una Àrea Metropolitana de Barcelona, ara l'accepta malgrat que buida de contingut moltes competències del govern de la Generalitat. Coneixent els nostres polítics i les seves pràctiques (no paraules) tot fa témer que aquest artefacte administratiu suposarà un entramat de lleis, disposicions i organismes que farà gairebé impossible aturar i perseguir la corrupció i l'espoliació que ens espera. El més probable és que tota l'àrea metropolitana es converteixi en un escenari amb tota mena de pràctiques tipus Santa Coloma però a l'engròs, amb els seus Luigis, els seus patriòtics comissionistes i un futur prometedor per la comptabilitat creativa dels nostres partits parlamentaris. SEGONA LLEI El Tripartit governant acorda -contra la resta de grups parlamentaris, inclòs el grup votat majoritàriament pels catalans- instituir una parcel·lació medieval de Catalunya, impracticable, il·legal i absurda però molt mona perquè fa conjunt amb la propaganda impostada d'ERC, el fenòmen paranormal de l'independentisme postmodern que va fer president un espanyolista que, per més inri, és el més semblant a un analfabet. Gràcies a la llei de Vegueries tindrem una macro vegeria de Barcelona i sis vegueries més per repartir més càrrecs als amics i parents inútils que ens costaran un munt de diners i més tràmits surrealistes per aconseguir qualsevol cosa, com ara obrir un negoci. Crear una empresa a Catalunya comença a ser més difícil que fer-ho a Cuba, i és que a les sis administracions que sovint es superposen cal afegir-hi desenes de conselleries, regiduries, oficines, subdelegacions i gabinets de tota mena. CODA : el conseller d'economia de Catalunya, d'un govern que s'autoproclama d'esquerres i catalanista, insta la resta de "consellers autonòmics d'Espanya" al co-pagament de : sanitat, ensenyament i SERVEIS SOCIALS!!! Tots sabem què vol dir co-pagament de la sanitat : que la classe mitjana hagi de pagar-se una mútua i arruïnar-se si necessita intervencions quirúrgiques, tractaments llargs o especialitzats i medicaments cars. Els qui paguen els impostos veuran com "l'estat del benestar" no és per a ells. Mentrestant, l'administració i les autoritats no aturen fraus que clamen al cel i que qualsevol metge, infermer o administratiu dels CAP o de les urgències hospitalàries del nostre país saben i relaten a qui els vulgui escoltar. Anem cap al sistema mèdic nord-americà però, curiosament, aplicat en perjudici d'aquells que paguen impostos i compleixen la llei. També sospitem què vol dir co-pagament de l'ensenyament, però seria un detall que ens expliquessin ràpid i clar què significa "co-pagament dels serveis socials". Vol dir que la classe mitjana es pagui les atencions que necessiten els seus avis, com JA fa? Això no és co-pagament, això és el de sempre. O és que potser vol dir alguna altra cosa? Si ens volen fer creure que la proposta consisteix a aconseguir que cada "comunitat autònoma" pagui els seus serveis socials, hem de dir que no només no ens ho creiem sinó que estem convençuts que serà més senzill aconseguir la independència o fins i tot la pau mundial o la desaparició de les males olors. Les arques de l'estat, de la Generalitat i dels ajuntaments estan buides. La crisi, la frivolitat, la ineptitud i la corrupció ens han dut a una situació crítica, però el pitjor no és que les administracions no tinguin diners sinó que els responsables polítics saben que la minva d'ingressos i la necessitat d'ajuts socials seran duradores i elevades, i, sobretot, que no saben què fer. Mentre comencen a comprovar que els diners aviat arribaran just per pagar les nòmines dels funcionaris i poca cosa més, continuen inventant-se engendres inassumibles amb costos polítics i econòmics estratosfèrics. Calen ingressos com sigui i tots sabem a qui li tocarà pagar. Però aquestes TRES perles que denunciem, aplicades l'una darrera de l'altra, poden suposar conflictes socials gravíssims a Catalunya, l'enfrontament de col·lectius i de territoris, la difuminació d'un poder polític clar, la institucionalització de la corrupció i la voladura controlada de drets bàsics. Avui el Parlament de Catalunya ha votat prohibir les curses de toros a partir de l'any 2012. Probablement serà la darrera "gran llei" d'aquesta legislatura, una gran fita per a la humanitat, diuen. Mentrestant, ningú no parla de l'informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que conclou que els partits polítics de l'arc parlamentari es financen d'una manera o bé irregular o bé il·legal, que ho saben i que ho acorden de facto amb lleis ambigües . Ningú no parla ja del cas del parc d'atraccions del Tibidabo, on fa deu dies va morir una nena a causa d'un accident fruit de la negligència i els tripijocs habituals i que hauria pogut suposar la mort de molta més gent; un organisme propietat de l'ajuntament de Barcelona, gestionat per l'ajuntament de Barcelona i sense els permisos obligatoris del propi ajuntament de Barcelona. No estem parlant només de successos, d'accidents, d'irregularitats,... Parlem d'un sistema que fa aigües, de corrupció atiada per les mateixes autoritats, de mecanismes de control democràtic febles i sovint inaplicables. Cal fer net i deixar de jugar a engalipar "el poble" amb grans declaracións electorals mentre el país es degrada. Catalunya necessita ser independent d'Espanya i, també, d'una classe dirigent que està jugant amb foc i temptant la sort des de fa massa temps.