L'ACATA I L'ATACA

Aquí l'Estatut de Catalunya tal com l'ha deixat el Tribunal Constitucional espanyol per tal que Catalunya avanci cap al futur. Queda pendent el desenvolupament dels articles interpretatius que, probablement, suposarà que sota les soles d'aquestes sabates hi hagi una capeta de cola d'impacte. El President de la Generalitat ja s'ha pronunciat sobre aquesta sentència. Ha dit que l'acata i l'ataca i ha anunciat una manifestació. Divisió d'opinions, naturalment : jo no em manifesto si hi va la meva sogra, els dissabtes anem a la platja, no ens podem manifestar fins l'octubre perquè el país tanca tres mesos per vacances,... Doncs mirin, nosaltres sí que hi anirem! Ses Senyories constitucionals s'han basat en dos principis irrenunciables per dictar sentència; a saber : 1.- España se rompe. 2.- España me duele. Potser per això citen un munt de vegades allò de "la indisoluble unidad de España", concepte que ens recorda altres afirmacions sacrosantes com ara "la indisolubilidad del matrimonio". Però els tòtems cauen i tot és dissoluble i, fins i tot, soluble, per més que la Constitució espanyola sigui l'única carta magna d'un país -dit- democràtic que amenaça els seus ciutadans amb la intervenció militar com a mecanisme per resoldre diferències i per impedir el dret a l'autodeterminació reconegut universalment i ratificat pel mateix estat espanyol. Ja vam parlar del descrèdit escandalós de l'actual Tribunal Constitucional que ara, amb tant de retard i amb magistrats que haurien d'haver estat rellevats des de fa anys, sentencia contra un Estatut ratificat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels diputats espanyol, pel Senat espanyol i pel poble de Catalunya en referèndum... I és que els referèndums a Espanya són una conya no vinculant per norma. Es van passar per l'arc de triomf el de l'OTAN, el que ratificava la Constitució europea i ara aquest. És a dir, a l'hora de la veritat el resultat dels referèndums sobre la Independència que s'estan celebrant poble a poble a Catalunya i els d'un referèndum amb totes les benediccions recontraconstitucionals tenen la mateixa consideració pràctica : "me la sopla!" La transició va intentar una complexa refundació d'Espanya que el temps va demostrant del tot inviable. Una interpretació fonamentalista d'un text constitucional que els legisladors van tenir l'encert de deixar obert és un suïcidi en tota regla. Reinterpretar restrictivament articles que ja havia ratificat el mateix Tribunal en sentències anteriors és un despropòsit. Decidir per decret els sentiments i la història dels catalans és inaudit. Segons ses Senyories els catalans no pertanyem a una nació sinó a una nacionalitat. Seria coherent que el Tribunal Constitucional dictés una sentència per tal que els catalans per comptes de tenir Llibre de Família, tinguem Llibre de Familiaritat. Sembla una boutade? Doncs a nosaltres ens ho sembla que l'únic orgue espanyol de cassació dicti que Catalunya ha de ser "solidària" eternament com si la solidaritat es decretés i com si a Espanya hi hagués regions depauperades com Somàlia, i ens sembla radicalment antidemocràtic que un Tribunal no elegit per sufragi universal es constitueixi en una cambra legislativa per sobre dels parlaments i de la voluntat popular. Però el que aquest Tribunal fa per una banda el govern espanyol ho rebla per la seva vessant més sagnantment pràctica, com per exemple per mitjà de la nova regulació bancària que dilueix el potencial econòmic de Catalunya desviant l'estalvi privat dels catalans i, en conseqüència, els centres de decisió i la destinació de les inversions. Perquè, no ens enganyem, com sempre els dolents oficials de la pel·lícula són una caricatura semblant a aquell "Martínez el facha" del còmic. La "caverna" fa mal, però guardi'ns Déu de "los amigos de Cataluña", d'una classe política catalana majoritàriament impresentable i d'uns representants de la societat civil que es divideix entre la confraria del canapè i la secta del "qué hay de lo mío". A tot això, encara que potser no cal recordar-ho, Catalunya i Espanya pateixen una crisi econòmica guanyada a pols on tot s'aguanta de pur miracle i que pot esclatar el dia que l'estat no pugui pagar la nòmina dels funcionaris. De moment l'administració no paga els seus proveïdors i l'ajornament etern de les factures sumat a la falta de crèdit bancari ha provocat un allau de tancament d'empreses i d'aturats... que l'estat ha de subsidiar. Ostres, això podria provocar una retallada dels ajuts a ONGs antisemites!!! Això si que no!! Mirin, abans que s'emboliqui més la troca resolguem "el problema catalán". Solucions : 1.- Independència. 2.- Concert econòmic. 3.- Tornem sanitat i policia, paguem en negre, fem les trasaccions per PayPal i demanem el PER perquè "tots els espanyols som iguals". I si ens fan fora de l'euro, millor, serà més divertit... Sí, vinga, tornem a la pesseta, que per cert, és la moneda espanyola segons la Constitució!