GOLDSTONE I ALTRES INJUSTOS ENTRE LES NACIONS

El jutge Richard Goldstone té un passat... i no és gens edificant. Curiós que l'ONU designés un jutge "jueu" per fer un informe sobre l'operació Plom Fos i que Hamàs i els seus corifeus no haguessin protestat quan sempre han destacat aquesta particularitat excepte quan es tracta d'un "jueu bo" d'aquests que condemnen l'existència mateixa de l'estat d'Israel o afirmen que el sionisme és un moviment feixista. "Ep, que és jueu!", van repetir una i mil vegades els nostres fedayins de fireta, perquè un jueu que menteix contra Israel sempre és "objectiu". Però què callats s'han quedat quan ha sortit a la llum el seu passat. I els mitjans de comunicació? ¿On són l'Arce, el Roura o el Pepe Garriga?, ¿les televisions públiques que paguem amb els nostres impostos explicaran la veritat, faran algun reportatge seriós en horari de màxima audiència? Quan un organisme internacional encarrega un Informe tan compromès i de tanta transcendència el més lògic és que tant aquesta organització com la premsa vulguin conèixer el currículum de l'elegit, especialment si es tracta d'un ciutadà d'un estat amb un passat proper tan sinistre com Sudàfrica. Un jutge sudafricà de més de setanta anys que va ocupar càrrecs de responsabilitat a les més altes instàncies de la magistratura sudafricana de 1980 fins a la caiguda de l'apartheid? Ui, ui...! S'imaginen que l'ONU hagués encarregat un informe sobre els drets humans a un jutge espanyol franquista d'un tribunal militar o del Tribunal de Orden Público (TOP) amb sentències de pena de mort? No, impossible, quin escàndol! Però l'ONU quan es tracta d'investigar Israel es permet les relliscades que li convinguin. Richard Goldstone va enviar a la mort 28 acusats -negres, of course!-, va fer assotar 4 processats i ni es compta la quantitat d'opositors a aquell règim racista que va sentenciar a llargues condemnes de presó, un d'ells un nen de 13 anys que va dur "propaganda il·legal a la seva escola" consistent en una entrevista "clandestina" a Nelson Mandela. Goldstone va ignorar centenars de casos de tortures policials (com tants jutges que després són tinguts per impecables i fins i tot per progressistes arreu, inclús a Espanya). I què ha respost el prestigiós jutge del Tribunal Constitucional sudafricà Goldstone davant les acusacions fruit de la investigació del diari israelià Yediot Ajaronot?, ¿que es tracta d'un error, que són una calúmnia, que és cert però n'està penedit ? No, ha afirmat senzillament que era un jutge en un país racista i que "es va veure obligat a respectar la llei". "Va ser un dilema moral, però pensava que era millor lluitar des de dins que no lluitar" (sic). "Sempre he estat contrari a la pena de mort, però quan vaig acceptar el càrrec de jutge vaig haver de respectar el jurament que comportava". Ole!!! Podríem enviar-lo a la Maestranza a fer companyia als nostres bomberos-toreros del Constitucional espanyol. Goldstone és una vergonya com a jutge, un covard que dicta sentències o signa informes fets a mida, en aquest cas per maniobrar contra Israel servint-se d'una pàtina de legitimitat jurídica. I ALESHORES VA EL TRIBUNAL RUSSELL SOBRE PALESTINA I DIU... ¿Se'n recorden d'aquella pantomima de "judici internacional" que es va muntar a Barcelona els dies 1, 2 i 3 de març? Vam denunciar aquell muntatge en un article que duia per títol "Tramposos Sostenibles", però la cosa no va acabar aquí. Resulta que l'esmentat "Tribunal" el mateix dia 3 -mentre es celebrava la vista- ja tenia redactades les "Conclusions" : 26 pàgines en anglès i les seves traduccions al francès, al català i al castellà. Si això no és un Sumaríssim, què ho és?. El cas és que el mateix dia 3 per la tarda el Parlament de Catalunya es va reunir en comissió, presidida per l'inefable Joan Ferran, per sentir les conclusions redactades amb antelació i basades en l'Informe Goldstone, intervenint com a ponent David Bondia, professor titular de dret internacional públic i relacions institucionals de la Universitat de Barcelona, el qual representava una part tan "objectiva" com l'organització 'Amb Palestina al cor' i que va afirmar que "parlava en nom de la societat civil". Impressionant! Qui l'ha votat o l'ha nomenat per parlar en nom de la societat civil? En seu parlamentària Bondia va tenir un atac de sinceritat i va confessar que "en aquest conflicte no hi ha imparcialitat". És una llàstima que cap dels diputats presents li respongués que si -tal com acabava de reconèixer- el Tribunal Russell no és imparcial, en conseqüència les seves conclusions no tenen ni tan sols la validesa moral que reivindica per a jutjar Israel. El moment més inquietant, però, el va protagonitzar el diputat d'ERC Miquel Carrillo, que va mostrar una vegada més fins a quin punt és alarmant la indigència política que inspira l'actual govern. Segons Carrillo és intolerable que Israel bombardegi equipaments sufragats per algun país europeu o per la UE, com si Israel es dediqués a triar edificis o equipaments pagats pels europeus per caprici o es pogués permetre no bombardejar-los quan són utilitzats contra la seva sobirania i la seguretat dels seus ciutadans. Però Carrllo va anar més enllà i va deixar anar que caldria plantejar oficialment protegir els equipaments sufragats per la Unió Europea a Cisjordània i Gaza forçant que fossin considerats de propietat i sobirania europea al 99% i que l'altre 1% fos dels palestins per tal que aquests en disposessin i els gestionessin. Ignorem si aquest individu té idea de les conseqüències i de l'abast de la seva parida o si la va perbocar com un acte reflex. Per començar, és d'un colonialista que tomba; la seva vessant paternalista permetria qualsevol excés per part de grups terroristes palestins i la indefensió absoluta d'Israel. Elevaria de facto qualsevol edifici civil subvencionat per Europa a la categoria de seu diplomàtica i, en conseqüència, un atac per part d'Israel podria ser considerat una violació de sòl europeu o un acte de bel·ligerància directa. Extrapolem? Ara imaginem que hi ha un Centre Cultural X a Ceuta la seu del qual ha estat sufragada, posem, per l'Aràbia Saudí. Un bon dia comencen a bombardejar Algecires des d'aquest Centre, però l'únic que poden fer les autoritats espanyoles és protegir-se el cap amb les mans o resar-li al perpetuo socorro perquè si se'ls acut l'insensata idea d'entrar per la força o bombardejar el Centre Cultural X l'Aràbia Saudí pot sentir-se moralment atacada i muntar un escàndol internacional o contraatacar. ¿Què tal, bé? ¿S'hi val llençar obusos als trens de la línia Barcelona-Puigcerdà des d'una casa regional afganesa sufragada pel Paquistan? Ostres, el diputat Carrillo igual s'ha inventat una nova modalitat de guerra mundial!! Nosaltres fem una altra proposta : que els candidats de qualsevol partit abans de presentar-se a qualsevol elecció hagin de superar un examen psicotècnic. Probablement l'ocurrència del diputat Carrillo acabarà sent sospesada pels membres del Tribunal Russell, perquè aquest "tribunal", a diferència de tots els altres, no jutja, només sentencia. Per a ells Israel és cosa jutjada perquè parteixen de l'Informe Goldstone, que prenen com un veredicte. Evidentment un Informe és un informe i un veredicte és una altra cosa, però el Tribunal Russell sobre Palestina és molt creatiu; els seus membres fa anys que es pronuncien públicament contra Israel, els seus patrocinadors són organitzacions palestines, els seus portaveus adverteixen que no són imparcials i les conclusions estan redactades abans que acabin les sessions. Ells imparteixen justícia així, amb l'autoritat que confereix parlar "en nom de la societat civil" i amb la garantia d'un informe redactat per un jutge racista que va enviar 28 homes a la mort perquè era la seva manera de "lluitar des de dins".