JOVENTUT I TOTALITARISME

Aquest cretí que va disfressat de papa renaixentista de fireta es diu Batiste Malonda i és el director del Col·legi públic El Castell d'Almoines, el prodigiós centre pedagògic que incita els nens a la judeofòbia. Observeu la seva expressió satisfeta davant l'individu disfressat de jueu tòpic que li besa la mà agenollat als seus peus i el missatge que duu a la creu : "Darwin, calla!!" Els convidem a ampliar aquesta foto i a treure les seves conclusions sobre els missatges que se'n desprenen. Batiste Malonda a més d'antisemita és covard, coincidència freqüent . Davant el rebombori que s'ha organitzat amb motiu de les cartes insultants que els nens d'aquest col·legi van adreçar a l'ambaixador d'Israel a Espanya, Batiste Malonda i els seu "cos docent" es renten les mans i diuen que la iniciativa va ser únicament d'Amnistia Internacional. Ells, afirmen, es van limitar a convidar els nens a apuntar-se a aquesta "campanya pacifista" sense incitar-los a l'insult, però... ja se sap, "els nens són taaaan sincers!". Evidentment, quan algú manipula un nen de 9 anys explicant-li que els jueus maten per diners i s'ho passen bé assassinant bebès no cal que li demani que insulti, perquè ho farà per pròpia iniciativa dut per la indignació. Perquè és impossible que uns nens de menys de 10 anys hagin escrit a l'ambaixador d'Israel missatges com "si alguien debe irse de esa tierra han de ser los israelíes" o "marchaos a otro lugar donde os acepten", sense que algú els hagi explicat una versió distorsionada, reduccionista i antisemita del conflicte. Ens sembla especialment insultant que Malonda i el professorat d'aquest centre pretenguin fer-nos creure que es van limitar a ficar les cartes als sobres sense mirar-ne el contingut, quan això no s'ho creu ni Bambi, sobretot perquè alguna de les cartes i postals duien el segell del col·legi. Potser no s'esperaven topar-se amb un ambaixador que per comptes de ser invisible i permetre que s'insulti impunement el seu país i el seu poble sempre ha optat per donar la cara i dir les coses pel seu nom. Malonda i el seu professorat són el paradigma de l'esquerra intolerant i manipuladora que embolcalla la seva malícia amb bones intencions, pau i amor, com la Inquisició. Mentir, insultar Israel i incitar l'odi contra els jueus no només surt gratis, a més té premi : el setembre del 2005 el primer govern tripartit de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi al Col·legi El Castell, d'Almoines. Recordem que al mes següent una horda d'antisemites irrompia violentament a la Universitat de València impedint una conferència de l'ex-ministre d'Afers Estrangers d'Israel, Shlomo Ben-Ami en el marc dels Premis Octubre. Diverses persones, com ara Vicenç Villatoro o Ferran Sáez Mateu, van haver de protegir físicament Ben Ami, que va ser sacsejat i va estar a punt de patir una agressió en tota regla. La conferència va ser suspesa. Mai havia passat res semblant a la Universitat de València. Segons va informar Vilaweb "El Col·lectiu de Solidaritat amb Palestina de València l'acusava de participar activament en la repressió dels palestins. També s'havia fet córrer un missatge electrònic que convocava una protesta a l'acte de Ben-Ami en nom de la Xarxa de Solidaritat amb Palestina del País Valencià. Al missatge, s'acusava Ben-Ami d'estar compromès amb el genocidi del poble palestí i s'hi deia que la seva presència deslluïa els Premis Octubre. El missatge, també el signaven les organitzacions que donen suport a la Xarxa: Sodepau, el Moviment de Resistència Global, el Moviment de Solidaritat Internacional, ACSUD Las Segovias, el Foro Alternativo de la Inmigración, el Moviment de Defensa de la Terra, la Coordinadora Obrera Sindical, Esquerra Unida del País Valencià, Espai Alternatiu, el PCPE, la CEAR, el Cercle Bolivarita de València, Maulets, Endavant, l'Asociación de Amistad con Cuba José Martí, Esquerra Valenciana, l'Asociación de Amistad Hispano Árabe, Entrepobles, CEDSALA, el Fòrum per la Memòria del País Valencià, Revolta, la Comunidad Palestina de Valencia, el BEA, la Comunidad Musulmana i la CGT". Com veuen, els mateixos que consideren que és monstruós que la policia entri a la Universitat per desallotjar un grup d'estudiants que es passen mesos acampant, embrutant, destorbant i coaccionant, troben la cosa més natural del món impedir-hi la lliure expressió amb algarades i agressions. Fa uns dies un grup d'energúmens va provar d'impedir que Rosa Diez impartís una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona. No cal dir que no compartim en absolut l'ideari de la senyora Diez, com tampoc no el comparteix Salvador Cardús, el degà de la facultat que la va convidar a expressar-se lliurement, però ens sembla intolerable que es sabotegi una conferència-col·loqui en la qual en tot cas qui ho desitgés podia provar de rebatre els arguments de la convidada precisament amb arguments. Per més que sembli una paradoxa, no és gens sorprenent que els mateixos que van escridassar Rosa Diez titllant-la falsament de feixista pocs dies abans haguessin esbroncat l'ex lehendakari Ibarretxe acusant-lo de... torturador!!; així tenim que dues personalitats que defensen postures oposades però legítimes i democràtiques i el catedràtic que les ha convidat i acollit són assetjats pels mateixos grupuscles de joves totalitaris units sempre per la seva aversió al diàleg i la democràcia i per la seva fascinació per personatges i moviments que sempre acaben desembocant en la dictadura, la tenebra, la misèria i la massacre. Els nens que avui adoctrina Malonda, demà irrompran en alguna universitat per rebentar una conferència i li faran el joc a Hamas. És inadmissible que minories suposadament progressistes aprofitin aquesta època, la que ens permet que fruïm de més llibertats, per impartir ideologia a les aules per comptes d'ensenyar les matèries docents que correspondria. El més preocupant i decebedor és que als nens i als adolescents se'ls està formant deficientment i se'ls està furtant la possibilitat d'adquirir eines que sí ha de procurar-los una escola realment moderna i progressista, les que els faciliti raonar, argumentar, escoltar, reflexionar, rectificar, assumir responsabilitats, desenvolupar la curiositat intel·lectual i artística,... ¿Què volem a les nostres aules, activistes semianalfabets o estudiants que, tot i amb les seves inquietuds socials i polítiques i amb les seves crisis naturals, treguin profit dels seus estudis i de les seves experiències i els reverteixin en la societat? Impedir la llibertat de pensament i d'expressió a la Universitat és el més semblant a emmordassar un Parlament. El segle XX ha estat un aparador de moviments totalitaris que abans de triomfar s'han servit d'una joventut adoctrinada i gregària per sembrar el terror. Així podem recordar els Camises Brunes de les SA, els joves iranians que van aplanar-li el camí a Khomeini i els estudiants assassins de la "revolució cultural" xinesa de finals dels '60, tan admirats per alguns dels nostres actuals dirigents, inclòs el prescindent Montilla. No estaria de més que els qui adoctrinen els estudiants sabessin que la "revolució cultural" va consistir en la destrucció devastadora del patrimoni cultural de la Xina, en el tancament de les universitats per part dels alumnes i en la humiliació pública i l'assassinat brutal i sistemàtic de funcionaris, polítics, intel·lectuals... i professors. Crear monstres mai no acaba bé.