LA NAU NO VA

... Ni la nau de Catalunya ni Olga Lanau. Ens agradaria poder transmetre alguna bona notícia o, posats a citar naufragis, fruir del de "E la nave va" de Fellini, però la situació de moment no permet grans alegries. Al marge de constatar que els nostres governants no només no solucionen els gravíssims problemes que pateix Catalunya sinó que s'han constituït en una casta que acapara portades i tertúlies pels problemes que provoquen, hi ha nervis, molts, molts nervis. Tant és així que no sabem per on començar. Deixarem per un altre dia l'assumpte de l'avançament de les eleccions catalanes, però no podem resistir-nos a fer una mena de sinopsi : al mes de juny Laporta quedarà lliure per actuar obertament, Carretero potser ja s'haurà aclarit, s'haurà consumat el desprestigi de Zapatero a nivell internacional i còsmic, el foc d'Horta haurà consumit mig Departament d'Interior, els petits empresaris i els autònoms notaran que la devolució de l'IVA és una quimera, els subsidis per maternitat i dependència, les subvencions i les beques no arribaran, l'amenaça del Constitucional s'haurà complert o serà un tema pendent cada dia més insultant, algú fora dels sindicats farà números i sumarà aturats "oficials" i autònoms, els metges de la xarxa pública esclataran, potser haurem vist algunes imatges inquietants dels nostres tres segrestats, algú treurà rèdits suculents de la cançó dels "papers per a tothom",... Hem dit que les subvencions no arribaran? : això és greu; la premsa podria ser que, involuntàriament, pateixi una mutació i sigui lleument independent. Per quan vingui un altre juny el Tripartit té dues alternatives : o convocar eleccions per provar una carambola i salvar els mobles o un seguit concatenat i interminable de miracles i prodigis : que la Doctora Geli descobreixi una vacuna universal i gratuïta contra el càncer, que Carod rebi el Nobel de la Pau o del que sigui, que una ONG subvencionada inventi una energia alternativa insospitada, que es descobreixi una mina inesgotable d'or a les clavegueres de Barcelona,... Si el juny ja és un infern temut, el novembre és una debacle inassumible. Hi ha nervis, hi ha molts nervis. La roda de premsa convocada dissabte amb caràcter sumaríssim per la senyora Lanau és una prova patètica de l'horror vacui de la gent d'Iniciativa que no ens sorprèn. Entristeix, això sí, que un bomber professional com Joan Rovira es presti a dur la palangana: vinga, Rovira, dimiteix o demana una excedència, una baixa o el que sigui. Olga Lanau és un personatge que està en vena permanentment. Sospitem que si els gamberros de Polònia no l'han fet sortir al seu programa és perquè s'ensumen que durarà poc o perquè dubten si no seria més oportú lluir-la a "La escobilla nacional". Molts de nosaltres vam prendre consciència de l'alçada professional i humana d'aquesta senyora just passada una setmana de la tragèdia de l'incendi d'Horta. Efectivament, el dia 28 de juliol va participar en una mena de debat en el programa "Els Matins" de TV3 -versió estival- i, per comptes d'entrar a sac dient alguna cosa que s'aproximés a la veritat i a la solidaritat, va dir AIXÒ : "jo no sóc la persona competent en l'àmbit de la prevenció d'incendis". A sota podíem llegir atònits un rètol que proclamava "Olga Lanau. Directora General PREVENCIÓ i extinció d'incendis". Poden comprovar-ho vostès mateixos; aquesta prodigiosa afirmació la va perpetrar al minut 1.50. És una llàstima que en el rètol no fessin constar que, a més, també és la Directora General de SALVAMENT. Sobretot és una llàstima pels bombers que van haver de vorejar o sucumbir a l'infern en què es van trobar immersos malgrat la seva dedicació i professionalitat aquell infaust 21 de juliol. Si aquesta senyora sabés que és la principal responsable de prevenció i de SALVAMENT, potser hauria llegit i entès el Pla Infocat i hauria imposat que s'actués en conseqüència, passant de la situació d'Alerta a la d'Emergència. Però no, Olga Lanau va convocar una roda de premsa al·lucinant per insinuar que els mitjans i els advocats estan burxant més del compte, per desmentir que des de la conselleria hagin acusat mai els bombers morts de ser imprudents, per reivindicar que tothom estava al seu lloc el dia de la tragèdia i per reblar que el cap operatiu d'aquell dia està "destrossat". Aleshores Joan Rovira va recitar sense gaire esma el seu paper galdós : hi ha desconfiança dels bombers cap als seus comandaments (tu diràs!), fan més cas de la premsa que del Departament (lògic), estan "tocats" (com tot Catalunya, noi!), i va deixar anar que "això és greu a quatre mesos de la campanya d'incendis"... A veure, quina lectura n'hem de fer d'aquesta queixa o d'aquest advertiment? El que és greu és que el Departament s'escudi darrere de la professionalitat i la bona fe dels bombers, i el que seria imperdonable és que d'aquí a quatre mesos no hagi saltat tot l'staf -i tota l'estafa-. Els bombers continuaran fent la seva feina amb generositat i sabent que tot Catalunya els està agraïda i els aprecia de debò. Els bombers saben que la seva feina pot arribar a ser molt perillosa, però si estan "tocats" no és pel risc que assumeixen ni perquè es denunciï la ineptitud i el menyspreu per la veritat dels seus superiors, sinó perquè es protegeixi la mentida i la irresponsabilitat. Els Bombers saben el que haurien de saber el conseller Saura, el tovàritx Joan Boada i la directora general Olga Lanau : que la irresponsabilitat, la frivolitat i la mentida comporten conseqüències gravíssimes. Saura no pot entendre un plantejament tan bàsic, just i raonable. Saura, és un conseller d'Interior tan destraler que es troba més còmode assistint a una manifestació jihadista...

que tenint l'honor i la responsabilitat de presidir un acte en record dels milions d'assassinats de la Shoà...

Un individu que després d'un seguit de disbarats, d'irregularitats i de negligències imperdonables es posa nota a sí mateix i, sense el més mínim vestigi de vergonya, afirma en seu parlamentària que la tasca en la que han mort cinc bombers que mentre sofrien la seva fi es demanaven on eren els seus comandaments, ha estat... "impecable". Un covard, que envia una missatgera penosa a dir-nos que la premsa s'està passant, que els advocats parlen massa, que els sindicats callin. Ningú s'adona que aquest conseller ens està dient que l'estat de dret no li agrada? Som un país europeu antic, petit, menystingut, resistent i assedegat de llibertat i reconeixement que ens hem de treure de la sola de la sabata aquesta tifa aparentment bonista, aquesta Memòria selectiva, aquest Gulag ètic, aquesta indigència integral que SÍ ha provat de culpabilitzar els bombers de la seva mort, que ha menyspreat els alcaldes i la gent dels pobles afectats pel foc i que ha amagat els seus aparatxiks patètics, com Joan Boada, secretari general de la Conselleria d'Interior, el responsable d'humiliar la nostra policia i d'abandonar els nostres bombers. Que una riuada s'endugui per sempre tanta infàmia. ANNEX És injust que quedi en la memòria col·lectiva una idea equivocada sobre Delta 0. Aquesta és la denominació amb què es reconeix el cap operatiu de torn que dirigeix i coordina sobre el terreny les tasques de bombers, mossos, forestals, sanitaris, etc. El fet que el Delta 0 del dia 21 de juliol no estigués a l'alçada -o no estigués allà- no pot contaminar la tasca dels homes que han complert amb la seva obligació amb escreix. Volem recordar que el Cap Operatiu del dia anterior a la tragèdia, quan va saber que hi havia una situació veritablement alarmant per mitjà d'una trucada a les 15.30 d'un company, va remoure cel i terra per salvar els GRAF i es va traslladar fins a Horta de Sant Joan. Potser només feia una hora que s'havia ficat al llit, rebentat, però va fer molt més del què s'espera de ningú. Malgrat els seus desvels, quan va arribar a Horta els companys del GRAF de Lleida ja eren morts i molts altres companys s'havien salvat de miracle. Això és un comandant i això és un company! Fa temps que esperem que el cap d'aquell dia, Carles F.G., expliqui què va passar. De moment l'únic que sabem és que tothom el trucava i que no va donar ordres en els moments més dramàtics. Sabem que els alts comandaments polítics l'estan justificant i que, venint de qui ve i en quines circumstàncies, aquest fet no augura res de bo. Actuació "impecable", "correcta", "va deixar el seu lloc de comandament per desallotjar una masia que no corria perill", "va deixar el Centre de Comandament Avançat perquè hi havia massa fum", "no li van dir que hi havia morts per no posar-lo nerviós", "va declarar que ell no era el responsable dels GRAF". El cobreixen o es cobreixen amb el seu silenci? Si no era al seu lloc, com sembla, ningú no li picarà el"crestó"? Ho sabrem ben aviat. ANÈCDOTA Per casualitat hem sabut que el cap operatiu missing del dia de la tragèdia -podríem dir-li provisionalment "Ala Delta 0"- es diu exactament igual (nom i dos cognoms) que un arquitecte tarragoní que treballa per ajuntaments socialistes i per la Diputació de Tarragona en projectes "no harmonitzats" (!?). Naturalment no identificarem el bomber, però l'arquitecte es diu Carles Font Gili. També va donar el seu vist-i-plau a la "reforma i ampliació" al Parc de Bombers de Tortosa, amb un pressupost inicial de 2.378.908,81 €. Això en principi no té res d'estrany, però ens ha dut a interessar-nos per les inauguracions i remodelacions de centres del departament i per l'empresa que es va fer càrrec d'aquesta adjudicació, “GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES, SA” (GISA), una empresa pública dependent de la Generalitat de Catalunya constituïda l'any 1990, (i és que CiU va crear algun Golem que el Tripartit ha sabut alimentar i munyir amb molta traça). GISA actualment és l'empresa -privada però no, pública però tampoc- que adjudica les obres de la Generalitat. El seu pressupost d'enguany és de 1.057,7 Milions d'Euros i, en aquests moments està decidint a quines empreses adjudica "la construcció d'autopistes, carreteres, camps d'aterratge, vies fèrries, centres esportius, presons, etc". El que adjudica ara ho estarem pagant fins el 2030. Però deixem córrer aquest seguit de coincidències del tot alienes al Departament d'Interior, a Ala Delta 0 o al silenci de Montilla. Com deia ahir Fèlix Millet parlant del seu cas, "esperem que tot s'aclareixi".

CODA :

La il·lustració que encapçala aquest article és "La balsa de la Medusa", de Théodore Géricault, una tela monumental de l'any 1819 actualment exposada al Louvre. El pintor es va basar en un fet esgarrifós ocorregut tres anys abans : el naufragi de la fragata La Medusa, capitanejada per un inepte arrogant que a causa de la seva niciesa va fer embarrancar la nau que comandava en un banc de sorra davant les costes de Mauritània. Com que només hi havia dos bots salvavides va fer construir una balsa precària. Ell es va quedar en un dels bots. Una mà anònima va tallar amarres i la balsa va quedar 13 dies a la deriva amb 147 supervivents, una bossa de galetes i dos recipients d'aigua que van anar al fons del mar a causa de les baralles dels desesperats nàufrags. Encara que van ser rescatats per un vaixell no pot dir-se que van tenir sort : només en van sobreviure quinze. La resta es van suïcidar, van ser assassinats, van morir ofegats o defallits o van formar part de la dieta dels seus companys de balsa. Alguns supervivents van embogir... Coses que passen quan qui comanda la nau no en sap i no fa res per evitar el naufragi.