AMB FRANCO MENTIEN MILLOR

El president José Montilla ha declarat que no vol entrar en el gravíssim afer del foc d'Horta de Sant Joan perquè no vol participar "en aquest circ". Però el principal responsable polític del país i del "circ", és ell. El risc que comporta vendre una realitat virtual fins arribar a creure-se-la desemboca en el caos i la tragèdia. La vida no és un anunci, la gent és de veritat i, a diferència dels spots de la Catalunya guapa, pateix de veritat. La tragèdia del dia 21 de juliol al foc d'Horta de Sant Joan és el reflex del que està passant a Catalunya. Uns comandaments polítics aliens a la realitat, ineptes i prepotents, sense la preparació tècnica necessària i, sobretot, sense virtuts tan essencials com l'empatia, la humanitat, la modèstia i el sentit de servei a la comunitat només poden garantir la fugida endavant i el desastre. Les imatges i el so d'aquest vídeo en són una prova : ineptitud, prepotència, supèrbia i engany d'una banda i, de l'altra, una barreja de caos, de sofriment, d'esforç, de solidaritat, d'impotència. Un home desesperat suplicant durant vint minuts que algú l'ajudi, un ferit agonitzant que va ser evacuat dues hores més tard i que va acabar morint a un hospital, més de noranta homes atrapats pel foc, trenta homes compartint 10 mantes ignífugues i a punt de morir perquè els responsables d'informar-los i socórre'ls no van estar a l'alçada o no eren al seu lloc; un coordinador eficient i superat per les circumstàncies provant d'ajudar els seus companys a 250 quilòmetres de distància; homes que ens consta que van trucar els seus companys fora de servei perquè els ajudessin, comandaments amb sentit del deure que malgrat no estar assignats a aquell operatiu o ser de vacances van fer centenars de quilòmetres en cotxe -perquè els helicòpters servien per altres "afers"- per intentar redreçar aquell caos; operadores sorpreses sense prou preparació ni un check-list ni cap protocol d'emergències, mitjans aeris medicalitzats que triguen hores en arribar, ...

Això és la realitat! I quines conclusions treuen els responsables? : que l'actuació va ser impecable, que ells ho fan molt bé, que els morts van ser imprudents, que un diari s'ha confabulat amb l'oposició per desacreditar-los. Tenim una directora general que per comptes de dimitir i col·laborar amb la justícia exerceix de comissària política pressionant els seus homes als jutjats, al parlament i a les casernes i un cap operatiu que es renta les mans afirmant que els Graf són un grup d'elit autònom, com si tinguessin cap responsabilitat sobre la imperdonable falta de previsió, d'informació i de suport que van haver de patir, com si això pogués justificar que trenta homes haguessin de compartir 10 mantes ignífugues. Segur que els progres de boquilla que ens governen es van escandalitzar veient com al Titànic només hi havia bots salvavides per a la primera classe; però què feu amb els homes que depenen de vosaltres? Assumir responsabilitats? Impossible. Hi ha massa interessos en joc, massa cotxe oficial, massa càrrecs, sous, poder, diners, privilegis... I por, i falta d'humanitat. Que sembli un accident. El vent, un lamentable descuit amb el GPS, un seguit de circumstàncies adverses,... També ho diran de Catalunya : van tenir mala sort, una crisi internacional de la qual ells no n'eren responsables, falta de col·laboració i entusiasme popular,... I ens deixaran enmig de la tempesta i es repartiran entre ells tots els bots salvavides. O potser fugiran amb helicòpters oficials pagats per tots nosaltres. Podrien fer una escala per dinar al Parador de Tortosa. Que no els faci bon profit! De vegades tenim la sensació que aquella podridura resclosida del franquisme sobreviu oculta entre les escletxes del poder. Sentim i reconeixem la seva fortor de tard en tard i, poc a poc, la gent parla i dóna detalls -com passava a la dictadura- fins que l'allau d'immundícia rebenta les frontisses dels despatxos del poder i dels arxivadors que regalimen oli i vaselina de molts mitjans de comunicació. Que així sigui, que aquest afer els sepulti, que aquest foc els devori. Alguns membres del govern, especialment Joan Saura, es vanten d'haver lluitat contra el franquisme, però ara que són al govern demostren que s'assemblen massa als dirigents de la dictadura: no governen, manen; són -com aquells- sectaris, minoritaris, dèspotes, classistes, ineptes, antisemites, avantatgistes, prepotents, corruptes, mentiders. Però no ens enganyen; la vella guàrdia anti-totalitària els tenim apamats i els més joves no són idiotes. L'autèntica Memòria Històrica no oblida. Amb Franco mentien millor.