GERMANS DE FANG

Si Catalunya patís una catàstrofe, Joan Saura seria el responsable de dirigir els serveis d'emergència... Aquest article podria acabar aquí. Hi han pensat, alguna vegada? : un terratrèmol, un accident nuclear, el trencament d'una presa, una cadena d'atemptats, una nevada general durant deu dies, l'explosió d'una petroquímica, l'incendi d'uns dipòsits de gas, una bomba bruta,... : Joan Saura. Actuar amb celeritat, garantir la màxima eficàcia, prioritzar objectius, aplicar protocols d'emergència, evitar aldarulls, designar comandaments, coordinar departaments, mobilitzar efectius, garantir la seguretat de la població, evitar el pànic, facilitar l'evacuació, evaluar danys, restablir serveis, administrar la informació : Joan Saura. Sí, el mateix individu que l'única responsabilitat que ha assumit fins ara pel que fa a l'incendi d'Horta de Sant Joan ha estat que al juliol ell va cobrar el seu sou. Les nostres vides i les de les nostres famílies són a les seves mans. A les mans d'algú que va afirmar que la gestió de l'incendi dels Ports va ser "impecable". A mans d'un delirant que desvia part del pressupost del seu departament a ONGs tèrboles i que fa un any es va permetre el luxe de suspendre els actes en record de les víctimes de l'Holocaust perquè va considerar que els sis milions de jueus assassinats pels nazis havien de pagar per unes decisions del govern d'Israel que ell desaprovava. Lògicament, algú tan mesquí no només no ha dimitit sinó que ha pressionat per tal que s'acusi d'imprudents els bombers morts a causa d'un seguit incomptable de negligències comeses pels seus superiors. És difícil suportar tanta vilesa. No entrarem en detalls perquè la llista de mentides i contradiccions que hem sentit des del mes de juliol seria inacabable. Però en memòria dels bombers que hi van deixar la vida i com a mostra de la nostra gratitud a tots i cadascun d'ells i al bomber greument ferit, volem dir que per més pressions polítiques que hi hagi no es pot enviar ningú a una mort probable i gratuïta : si fa massa vent per permetre que els mitjans aèris sobrevolin una zona, també fa massa vent per mantenir-hi bombers envoltats pel foc. És inadmissible l'enèsima versió de la conselleria d'Interior per provar de justificar la misteriosa desaparició del cap operatiu de guàrdia -encara ara en actiu en el seu càrrec-, en els moments més dramàtics de l'incendi, segons la qual va deixar la coordinació per fer tasques de desallotjament d'una masia, encara que, curiosament, quan "reapareix" i per fi es comunica amb algú afirma que des de la carretera on es troba no veu el foc. Doncs si no veu el foc, a quina "masia en perill" ha anat? Com pot ser que el responsable de coordinar les tasques i, per tant, de tenir una visió global i comunicar-la als seus homes deixi el comandament per realitzar tasques puntuals que pot realitzar qualsevol altra unitat i que, en tot cas, és preferible no cobrir a deixar sense cap protecció TOTS els efectius? ¿Algú s'imagina un director d'orquestra deixant la batuta a mitja òpera per reforçar els barítons del cor!? Però Olga Lanau, la prepotent responsable dels bombers no se sap ben bé per quins mèrits professionals, s'ha despenjat ara afirmant que el dia 21 de juliol es va prendre la decisió de subdividir els fronts i que ella -que no en té ni idea- va participar en la decisió. Pregunta : el front dels 5 bombers morts i els 90 que no van morir de miracle, qui el comandava? No serà que després d'aquesta brillant decisió a ningú no se li va acudir cobrir aquest flanc amb un nou Centre de Control Avançat i un altre cap operatiu? Van decidir "prioritzar" vés a saber què posant en perill gairebé 100 homes o és que ja no saben què inventar-se i s'estan ficant en un fangar a cada paraula que pronuncien? Els bombers de fora de Catalunya van salvar la vida perquè quan van adonar-se del caos dels responsables de la Generalitat i que si no espavilaven es rostien, van passar de comandaments i d'històries i van fer el que els va dictar l'instint i la raó : sortir d'aquell infern i no immolar-se per salvar-li el cul a ningú. Els bombers de la Generalitat, en canvi, estaven obligats a obeir uns ineptes que ignoren que l'objectiu dels bombers no és morir, és salvar. Que diguin la veritat d'una vegada. Que assumeixin que es van saltar els protocols marcats per l'Infocat . Volem saber qui era el responsable del Comitè de Direcció de l’Emergència, si l'inútil de Saura -com marca l'Infocat- o bé algú delegat per ell. Qui era, on era, a què es va dedicar? Per què no va rellevar el cap operatiu desaparegut mentre al Centre de Comandament Avançat hi havia una operadora sola i absolutament superada buscant-lo per dir-li que cent bombers en perill imminent de mort estaven prement el botó d'emergència?, per què no va ordenar el replegament dels seus homes ni cap reforç aèri? Tard o d'hora se sabrà : comandaments incomunicats dinant tranquil·lament, caos, decisions precipitades, sistemes de transmissió inservibles,... Per sort hi ha una jutgessa rigorosa i discreta que per comptes de sobreseure el cas quan les nostres autoritats van afirmar "rotundament" que la causa de l'incendi va ser un llamp i que les morts dels bombers van ser fruit de la mala sort, va iniciar un sumari ben instruït i va declarar-lo secret per tal d'evitar intromissions i pressions. Qui ha permès que els aparatxics més retardats de la història de Catalunya juguin a veure qui te més mando en el seu politburó de pa sucat amb oli mentre cinc homes moren i prop de cent són a punt de morir? : un president impresentable que va nomenar Saura conseller de l'Interior per "cremar-lo". Gràcies, geni de l'estratègia! Qui va propiciar que José Montilla fos el president de la Generalitat de Catalunya? : Josep Lluís Carod-Rovira, aleshores secretari general d'ERC i ara VicePRESCINDENT d'una institució que agonitza i que per comptes de solucionar els problemes de Catalunya ens avergonyeix cada dia. Que convoquin eleccions d'una vegada i fotin el camp. Són els ocupes de la nostra història present i una hipoteca insuportable per al nostre futur. Els Bombers són un cos que sovint es juga la vida per nosaltres, que lluita contra el perill compartint trinxera, són gent que compten amb els seus companys i els seus comandaments per anar fins on calgui, amb un sentit de pertinença de Cos que cal conèixer, comprendre i admirar. Són els nostres soldats i han de ser tractats amb honor i amb respecte. Escampar que cinc homes atrapats pel foc a causa de la desinformació i l'abandó són els responsables de la seva pròpia mort és una ignomínia. La gestió del foc dels Ports és el paradigma que exemplifica en tota la seva cruesa la misèria humana i la perillosa dissociació de la realitat que pateix l'actual govern de la Generalitat, venedors de fum d'una Catalunya virtual que s'alimenta de muntatges, propaganda del bon rotllet i webs que prometen solucions inexistents, que ignora l'abast de la crisi que pateix la seva població i que duu a una frustració profundíssima i a un missatge desesperat que ens trasbalsa i que els catalans no podem oblidar mai : "Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar!".

POCA CONYA AMB ELS SEGRESTATS !

Fa un mes l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va demanar a tothom silenci i discreció pel que fa al segrest dels tres cooperants de la Caravana Solidària apel·lant a la preservació de la seguretat i les vides dels segrestats. La seva petició va ser atesa. Els blogs, el tertulians, els partits polítics i la premsa estem mantenint un escrupulós silenci amb el desig de no entorpir els contactes i que els cooperants siguin alliberats per dir aleshores el que considerem oportú. Fins i tot el diari Público, després d'un al·lucinant reportatge desvetllant informació reservada s'ha encastat la sordina. Molt bé, estem complint un tracte que hem acceptat per raons ètiques i humanitàries per més que ens repategi qui d'una manera indirecta ens el va demanar, però el que no pensem tolerar és que el mateix personatge que va fer aquesta crida es passi per l'engonal la dignitat, el respecte i la discreció que NO PAS ELL sinó els segrestats mereixen en aquests difícils moments. Qui més hauria de callar -per les parts que li toquen i li tocaran-, el dia 5 de gener, amb motiu de la Cavalcada de Reis, va permetre's un numeret d'una baixesa moral mai vista fins ara : aprofitar la mise en scène de l'arribada dels Reis de l'Orient al port de Barcelona per demanar a "ses majestats" davant de centenars de milers de persones i, especialment, de desenes de milers de nens innocents, que els reis tornessin els cooperants segrestats. A tan indigne discurs de benvinguda va respondre el rei Melcior, que per comptes de dir-li "¡por qué no te callas!", va afirmar que els segrestats estan bé i que tornaran aviat. El cretí que anava disfressat de rei Melcior era Ignasi Cardelús, cap del gabinet del Consistori i espòs d'una de les progres cosmopolites que, juntament amb la dona de l'alcalde, van apuntar-se a l'últim tram de la Caravana xupi-guai que ha batut més rècords d'irresponsabilitat i les conseqüències de la qual, de moment, són un triple segrest d'uns cooperants que EN AQUESTS MOMENTS considerem a tots els efectes víctimes d'un moviment feixista, compatriotes i germans nostres. Advertim als responsables de l'Ajuntament que si tornen a mostrar una actitud tan vomitiva i irresponsable es trobaran amb una querella als tribunals penals i que els seus noms i les seves responsabilitats en aquest afer seran ventilats en els àmbits polítics i periodístics d'Europa, que no hi haurà premsa emmodaçada que valgui i que ni la Lloyds podrà assegurar els seus culs. Algú s'imagina l'alcalde de Tel Aviv fent brometes amb Gilad Shalit davant de 400.000 persones? No, és clar. Però és que aquí les nostres autoritats estan tocant fons i potser es pensen que després podran començar a cavar com si tal cosa. Si van voler transmetre algun missatge no era ni el lloc ni el moment. I si van apofitar un aconteixement públic que es nodreix dels somnis dels nens per marcar-se un tanto utilitzant la mentida i la desvergonya, no ho oblidarem. Fem extensius aquests advertiments als directius de Barcelona Acció Solidària, irresponsables superlatius que més valdria que deixessin les rodes de premsa i les declaracions a mans de gent responsable i seriosa. Francesc Osán, director de la Caravana Solidària, que cada dia s'assembla més a un comissari polític del PCUS de Transilvània, s'indigna amb Moratinos perquè aquest en una roda de premsa al costat del ministre d'AAEE d'Argèlia, Mourad Medelci, diu que el govern d'Espanya no pagarà cap rescat. Què es pensa que pot admetre un ministre d'afers exteriors, que pagarà el que li demanin?, ¿o potser es pensava que Moratinos diria que no podia respondre aquella pregunta sent com era al costat d'un representant d'Argèlia? ¿El senyor Osán sap quants centenars de milers de morts ha sofert la poblacó civil argelina a mans de terroristes islamistes? No, no en deu tenir ni punyetera idea algú que dirigeix una ONG els membres de la qual van manifestar "quedar tranquils" quan en una mena de comunicat Al-Qaida del Magrib va afirmar que tenia segrestats els seus companys i que serien respectats "d'acord amb la xària". El senyor Osán i la seva tropa saben quina interpretació de la xària fan els salafistes? Saben com són els salafistes? Saben què poden fer amb 5 o 7 milions d'euros els salafistes? A Argèlia ho saben. A Madrid, també. Volem donar el nostre suport a les famílies dels segrestats. Suposem que aquest blog és del tot aliè a les seves preferències, però tant se val, potser algú els ho farà arribar. La seva situació és molt diferent a la que van haver d'afrontar les famílies dels pescadors segrestats de l'Alakrana. I la seva actitud, sortosament, també. Potser, però, haurien de cercar algú que els representés directament, que controlés al mil·límetre les declaracions dels un i dels altres. Algú responsable i discret, algú amb autoritat, amb contactes i amb possibilitat d'actuar i pressionar. I una forma efectiva de pressionar és tenir prou informació per deixar clar, on calgui, que els seus familiars han de tornar sans i estalvis, que la irresponsabilitat passada o futura no serà considerada com un accident i que l'opció de la impunitat no es contempla. Coratge i sort!

"L'ANY QUE VE A... LA MECA"

A primers de desembre passat un grup de diputats espanyols en alegre camaraderia van fer-se un propòsit : “l’any que ve a Al Quds, capital de palestina”. Actuaven com a testimonis els ambaixadors i altres representants diplomàtics de l'Aràbia Saudí, Palestina, Jordània, Cuba, Mauritània, Iemen, Qatar, Egipte i Sudan, paradigmes de la democràcia, la tolerància, el desenvolupament i la modernitat. L'amic Moré ho narrava amb detall i amb aquell punt de santa indignació que tots vam compartir, sobretot quan vam comprovar atònits que fins i tot un diputat de Convergència i Unió, el senyor Xucla -o Xuclà, que pel cas és el mateix-, s'havia afegit a aquella simpàtica cerimònia de prostitucició col·lectiva. (NOTA : no entrem a analitzar el cas de Joan Tardà, d'ERC, perquè no disposem de bibliografia sobre els transtorns de la personalitat i altres patologies mentals dels australopithecus). "L'any que ve a Jerusalem" ha estat durant dos mil anys el propòsit i el somni de retorn a Eretz Israel del poble jueu, expulsat, humiliat i perseguit arreu. Espanya, aquesta unió de destí en l'universal vertebrada per l'antisemitisme, la indigència intel·lectual i la caspa moral, era l'únic estat occidental en disposició d'exhibir un cos legislatiu prou retardat i suïcida per banalitzar la diàspora i l'holocaust i caure de quatre grapes en la trampa dels enemics declarats -per llei divina, diuen- de la igualtat, el respecte, la cultura, la democràcia i el progrés. ... Aleshores Cohèlet va alçar-se enmig de l'assemblea i digué "si Jerusalem és Al Quds perquè, segons diuen, un home en una nit va recórrer 2.000 quilòmetres d'anada, va ser transportat per un cavall volador fins a l'estratosfera i va fer 2.000 quilòmetres de tornada l'any 620 de l'era comuna, sense més testimoni que la paraula d'ell mateix i això es pren seriosament pels dignataris del món i és la causa d'un conflicte sagnant, ¿per què Espanya no és Al Andalus, havent tants testimonis de la seva existència? Si 600.000 refugiats palestins de l'any 1948 ara són 4 milions i volen tornar a la terra dels seus avis, ¿per què no han de retornar els 80 milions de refugiats d'Al Andalus descendents dels expulsats del segle XVI a Espanya? Eh, xatos!?". Proveu d'anar a la Meca o a Medina, senyors parlamentaris espanyols i sabreu que és impossible per a un no musulmà. Però si aneu a Jerusalem sereu respectats. Per què Jerusalem ha de ser una ciutat santa de l'islam i en canvi no pot haver ni una sola sinagoga a l'Aràbia Saudita quan la comunitat jueva en aquelles terres havia estat tan nombrosa? Per què els musulmans d'Israel no poden peregrinar a la Meca ni entrar a Aràbia? Per què els progres s'indignen tant amb les mesures de seguretat de les autoritats israelianes i callen que per a entrar a l'Aràbia Saudita cal un permís especial i l'aval personal d'un conegut o d'una empresa? Els solidaris subvencionts que tant es van indignar perquè els Minyons de Terrassa anessin a carregar castells a Israel, ¿per què no els contracten per anar a Gaza, l'Iran o l'Aràbia? Segur que donarien la campanada : les noies ensenyant la cara i vestint pantalons farien furor; un grup mixt d'homes i dones tocant-se públicament, dones lliscant castell avall agafant-se a les cames dels homes de la seva colla,... Quin espectacle! Segur que acabaria amb una memorable lapidació col·lectiva. Vés Zapatero, vés a explicar la teva teoria de l'aliança de civilitzacions a la Meca. Primer, però, informa't sobre què és per a ells la civilització...

+++