LA IMBECIL·LITAT COM UNA DE LES BELLES ARTS

Una de les pràctiques més conreades pels impostors és donar per fet que la resta de la humanitat és profundament idiota. Des del malaurat segrest dels tres cooperants del Barcelona-Dakar, la caravana inenarrable que uneix en germandat l'esquerra-caviar, la vella guàrdia roja domesticada a base de trienis i dietes i un grapat de bona gent que no sap d'on li plouen les bufetades, tant la premsa com la nomenklatura resclosida d'això que anomenen estat de dret han volgut fer-nos creure que tot plegat ha estat fruit de l'atzar : passaven per allà quatre contrabandistes desarrapats o una cèl·lula despistada d'Al Qaida i tot d'una els van segrestar. Ja està, cas tancat. Sempre es pot acabar de guarnir amb conjuncions astrals, biorritmes alterats o aures contaminades, però poca cosa més. Fins i tot els qui es presenten com a experts (1) insisteixen que com a màxim algú que va veure passar la comitiva potser va fer una trucada avisant als seus col·legues perquè segrestessin improvisadament el primer cooperant que trobessin. Però, per alguna raó misteriosa sembla que ningú -ni la premsa tinguda com a més solvent- s'ha pres la molèstia de consultar la pàgina de la 'Caravana Solidària'. I mira què és fàcil! Només entrar ens informen d'una cosa AL·LUCINANANT :

També podeu consultar la ruta que segueix la Carvana a través dels GPS que porten instal·lats els camions. Per fer-ho, heu d'entarar al web http://www.atlantisgpf.com/

Usuari: caravana

Contrasenya: solidaria

Podeu triar un dels camions amb GPS instal·lat i veure la ruta en temps real. Perfecte! Són tan irresponsables que estan permanentment localitzables, ho diuen públicament i donen la contrasenya. Per cert, ¿el vehicle dels segrestats duia algun dels GPS connectats a la xarxa?

Segons informa el diari 'Avui', amb motiu de l'assassinat d'un cooperant americà i de l'atemptat suïcida a l'ambaixada francesa a Mauritània, en una reunió d'ONGs el passat 19 d'agost es va acordar no viatjar de nit, retirar els logos dels vehicles i evitar aglomeracions de cotxes estrangers en un mateix punt. La consigna era extremar la prudència i no cridar l'atenció. Però la "Caravana Solidària" això no ho podia assumir perquè la seva funció principal era, precisament, cridar l'atenció per tal que els catalans veiéssim aquest mega-muntatge i quedéssim convençuts que les subvencions governamentals a Organitzacións No Governamentals, moltes d'elles d'una opacitat més que sospitosa, es reparteixen amb un criteri exquisit. Calia que tothom ho veiés. Per això, al web de la Caravana, s'anunciava que la sortida "Serà el divendres 20 de novembre a la plaça de Catalunya de Cornellà del Llobregat. Està previst començar l'acte a les 16,30 hores amb xocolatada, un grup d'animació i una mica de festa, per després donar pas a la sortida dels camions, a les 18 hores". Molt bonic, molt guai, comencen amb una xocolatada i després engeguen un comboi de 12 camions que creua milers de quilòmetres durant més de quinze dies cremant milers de litres de gasoil -molt ecològic-, patrocinats per empreses tan humanitàries com la farmacèutica Novartis, amb camions folrats de logos cridaners contravenint les normes de seguretat i les recomanacions de l'ambaixada, viatjant de nit sense cap mesura seriosa de protecció i, per a rematar-ho, informant en directe al món sencer on són a cada moment. No es pot ser més irresponsable! "Cost 0", diuen. Doncs no, no ens ho crèiem abans i molt menys actualment, amb les greus conseqüències que fins ara ha provocat tanta impostura. Volien muntar-se una vegada més un aparador de la bona consciència dels qui no en tenen i, alhora, un viatge d'aventura d'alts càrrecs socialistes que van de progres i d'Indiana Jones comportant-se com les antigues dames del Domund amb poblacions que necessiten molt més que la seva frivolitat, a compte de la ciutadania i de la bona fe i la dependència de petites ONGs que volen ajudar de debò, algunes d'elles formades per immigrants d'aquells països radicats a Catalunya, gent que sap que la vida allà no és cap festa. Hi ha diverses maneres d'enviar aquest material a un cost molt reduït i, fins i tot, de crear part d'aquests enviaments als llocs de destinació, endegant així una petita indústria local i llocs de treball. No se'ns acut una explicació decent i lògica que justifiqui que la premsa no hagi denunciat que la Caravana anava proclamant per on passava o que cap periodista no hagi entrat al web de l'organització. Tanta incompetència és inconcebible. Perquè és molt greu i és de calaix que un seguiment en temps real ofert a través de GPS i d'Internet, contrasenya inclosa, és a l'abast de qualsevol, des d'una ursulina amb connexió a la xarxa fins a un escamot terrorista. Si això, a partir d'ara, no es denuncia públicament i no desemboca en alguna dimissió institucional és que aquest país no té ni la més remota idea de què és una democràcia ni de què són uns mitjans de comunicació independents. Un cop comprovat el segrest dels ocupants de l'últim vehicle del comboi, que -ho recordem- viatjava de nit, a distància de la resta i ocupat per persones sense cap experiència en protecció i seguretat, la Caravana va interrompre el seu recorregut a la capital mauritana i va fer un simulacre d'assemblea digna d'una pel·lícula de Frank Capra per tal que els seus responsables a Barcelona (2), alts càrrecs de la Diputació i de l'Ajuntament, es lluïssin donant en directe el resultat "heroic" de la votació : "continuem!". No van entrar en més detalls, alguns tan curiosos com que la Caravana prosseguiria el seu camí escortada per l'exèrcit de Mauritània, un exèrcit colpista per cert. Pel que es veu els colpistes "dolents" són a Honduras, però els de la República Islàmica de Mauritània són colpistes "bons". Tampoc ens van explicar que aquest exèrcit entraria al país veí exercint el "dret de persecució" dels segrestadors, que és una cosa horrorosa si la fa Israel, però perfectament digna si l'emprèn l'exèrcit colpista de la República Islàmica de Mauritània per salvar-li el cul als dirigents progres de Barcelona i als antisistema de disseny. Tampoc ningú no ens ha explicat què hi feien durant vint dies dos alts executius de la construcció, el transport i les obres públiques tan enfeinats com Albert Vilalta (Túnels del Cadí i Tabasa) i Roque Pascual, Conseller delegat de Gecoinsa, una empresa que darrerament treballa molt per a les administracions governades pel PSC. Aquesta és l'evolució dels ingressos de Gecoinsa entre 2005 i 2007 : de 13 a 26 milions d'euros. Com tothom, pura rutina!

Per indelicat que sigui preguntem des d'aquí si en aquesta Caravana s'aprofita el temps, el muntatge i els contactes per fer negocis. Mauritània és un país pobre que des de fa pocs anys disposa de jaciments de petroli que amb el temps s'ha constatat que són importantíssims. Hi ha interessos molt seriosos en joc. Hi ha una lluita aferrissada per fer-se amb la gestió del petroli i amb les grans obres públiques amb què haurà de dotar-se aquest país. I hi ha una administració corrupta, grups de pressió civils i miltars, grupuscles que volen cobrar les seves comissions quan algú fa diners, una població empobrida i unes organitzacions religioses extremistes disposades a tot per impedir que la riquesa o el benestar de la població caiguin a mans estrangeres o "infidels". I és que ficar la mà al vesper maurità no és el mateix que remenar a plaer els impostos d'uns catalans desinformats, d'un país que per comptes de ciutadans lliures té contribuents temerosos. A HASBARATS hem llegit més de 2.500 pàgines sobre les ONGs del nostre país i les seves relacions amb les administracions i amb determinats moviments polítics. Tenim pendents de lectura unes 3.000 pàgines més, de moment. Hi ha algun periodista per aquí? Algú seria tan amable de fer la seva feina? Convidem en Josep Cuní, que per cert dies enrere va fer una bona entrevista sobre les ONGs a Ignasi Carreras, professor d'ESADE i exdirector general d'Intermón Oxfam, que faci públic aquest seguit de despropòsits i de fraus com el d'aquesta subvenció de l'Ajuntament de Barcelona a una ONG: 09BS0009 : NOVA-Centre per a la Innovació Social - "Procés d'elaboració participativa del Consens de Barcelona sobre alternatives interculturals a la globalització neoliberal"... 59.988,00 € "Cost 0"? No, tota aquesta bogeria la pagarem molt cara. Volem la veritat, volem que es depurin les responsabilitats que calgui. Volem que la seguretat i la vida dels segrestats valguin més que el silenci i la mentida. I exigim amb tot el dret que l'ajut del poble de Catalunya arribi de debò als desafavorits i no es perdi pels camins de la impostura, del cinisme i de l'explotació dels qui pateixen. ---------------------------------------

(1) Entevista del diari Avui a Jesús A. Núñez, exmilitar i analista, codirector del Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria, que dóna suport al boicot a Israel i que compta entre els seus col·laboradors amb Alberto Arce, de Free Gaza. "Podria ser un segrest improvisat per la branca local d'Al-Qaida". (2) El portaveu pricipal va ser Francesc Osan, Cap de l'Oficina de Diplomàcia Municipal i de la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals de la Diputacio de Barcelona.