SOCIETAT CIVIL

Els nous gurús de la mandanga "políticament correcta" no s'estan de bombardejar-nos amb el seu ideal de SOCIETAT CIVIL, una cosa irrisòria, absurda, estúpida i més tova que la desgràcia que llueixen orgullosament com atribut viril, pura cansalada. No, Catalunya no és el reflex dels seus deliris metrosexuals d'efebus depilat que va perdre l'encèfal en una remota performance multicultural un cop mort, de vell, el dictador. Que no es facin il·lusions perquè la cosa s'està escalfant i acabaran prenent mal. Ens volen vendre una barreja indigerible i heterogènia d'horrors, una moguda de subespècies que s'han fet amb les regnes del país. Però dur aquest Cavall tant de temps desemmascara els impostors : de seguida els suen les mans i, al final, el Cavall es desboca. I aquí estem. I us diem que ja n'hi ha prou i que us trobareu amb una allau de gent, de grups, de partits, de moviments i de voluntats que tindran un objectiu comú, clar i irrenunciable : acabar amb la merda de país que heu dissenyat. A aquestes alçades tenim prou clar que el nostre pitjor enemic no és l'espanyol que se sent orgullós de ser-ho, sinó el que en nom de Catalunya enfonsa el nostre país en un fangar insuportable. Els nous gurús de la mandanga "políticament correcta" són el més semblant a la colla de fantasmes poca-pena d''El ball dels vampirs" que il·lustren aquest article : són tan insubstancials que no poden ni reflectir-se en un mirall. Ningú no parlarà d'ells quan hagin mort, i quan algun historiador del futur investigui què va passar en aquests anys d'ignomínia ho deixarà córrer vençut per la pestil·lència de la traïció i l'estultícia. SOCETAT CIVIL : Prat de la Riba; un home capaç de ressucitar Catalunya unint quatre Diputacions, amb pocs mitjans, amb enginy, preparació, voluntat, patriotisme i generositat. INDIGNITAT CIVIL : José Montilla; un analfabet exmaoista, corrupte, antisemita i traïdor a la terra que el va acollir. Catalunya sap perfectament què és la SOCIETAT CIVIL : la gent que excel·leix defensant el seu passat donant el millor : la menestralia lluitadora, l'empresariat que treballava de sol a sol, els qui van allunyar els obrers de les tavernes i van crear centenars d'ateneus, de corals, de societats, de lògies. Beneïts siguin! Els qui es van sentir orgullosos de la seva terra, de la seva història, de la seva llengua i van defensar-les jugant-se el patrimoni, el futur i la vida. Gent nascuda aquí, gent nascuda allà: catalans. SOCIETAT CIVIL : Clavé, Arús, Joan Maragall, Pep Ventura, el Noi del Sucre, Josep Pla, Cambó, Lluís Millet, Salvat-Papasseit, Estelrich, Macià, Valentí Almirall, Marià Cubí, Rodoreda, Guimerà, Rovira i Virgili, Carles Riba, Carme Serrallonga, milers milers, milers!! Beneïda la seva memòria! Quin sindicalisme corrupte i venut tenim! Quin teatre oficial a mans de retardats! Quin cinema insignificant i mediocre! Quins pròcers més imbècils que no han estat capaços de detectar un estafador tan primari com Fèlix Millet, l'excrescència d'una família honorable pixant-se en els detritus dels besnéts dels prohoms de la burgesia catalana que l'únic que aporten al país són unes fundacions miserables i inútils que els desgraven un 25% dels seus impostos. Quina premsa de vergonya tenim! Què no haurien fet la majoria dels periodistes d'ara als anys quaranta? : cagar-se i cantar himnes feixistes; ni als setanta haurien gosat piular. Tan solidaris, ells, amb qualsevol denúncia suggerida des del govern, callaran tots davant la vergonyosa depuració política de Salvador Sostres, un poltre desbocat que escriu infinitament millor que qualsevol d'ells i que diu el que pensa sense por defensant la seva idea de Catalunya, agradi o no. Amb dos pebrots. Què se n'ha fet d'aquell Omnium Cultural que fa quaranta anys, en plena dictadura, va inundar el nostre país amb enganxines de "Català a l'escola"? : arrossegar-se per una subvenció i organitzar i pagar les conferències delirants d'un malalt de poder desposseït de futur. I aquella església catalana valenta i ecumènica dels seixanta?, existeix? I aquells mestres coratjosos i il·lusionats amb una escola catalana capdevantera? Han desaparegut tots sota la insignificància vomitiva de quatre mestres progres que imposen impúnement a tot el país un fracàs pedagògic sense precedents? On són les Associacions de Veïns lluitadores de les darreries del franquisme?, podrint-se de fàstic i de vergonya amb subvencions insultants? On han anat a parar el coratge i la independència de les associacions de consumidors i dels col·legis professionals? Per quina claveguera s'ha escolat l'esperit de l'Assemblea de Catalunya? Què ens ha passat? Què collons hem estat fent tots plegats els darrers trenta-cinc anys? Al diari Avui del dia 18, mentre en una pàgina Salvador Sostres s'acomiadava dels seus lectors en una altra ens informaven que una delegació oficial de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament -la repartidora que regalarà 130 milions d'euros, 21.630 milions de pessetes, a organitzacions fora de control i sense la més mínima transparència-, era a "Palestina" salvant heroicament els esculls del govern d'Israel per executar un "pla director de cooperació al desenvolupament 2007-2010 que assenyala Palestina com a país prioritari de la cooperació catalana". (pobres criatures del Darfur, del Congo, d'Etiòpia, de Mianmar,... Mala sort, nois!). Afegia que "l'ACCD hi treballa de la mà de l'ONU, del govern palestí i de les institucions i la societat civil catalanes"... No, la SOCIETAT CIVIL CATALANA no és això. El nostre país no és així. El nostre futur no pot ser aquest. Catalunya s'ha d'alçar democràticament contra tanta misèria moral. El nostre país no és tan mesqui, ni tan corrupte, ni tan antisemita. Venen temps moguts, difícils i encoratjadors. Deixem-nos de falòrnies i lluitem units. El futur s'ho val.