Aquesta foto correspòn a la cuina d'un "apartament" de Haifa on una ONG palestina va entaforar 11 cooperants pels quals la Unió Europea va pagar 4.400 € al mes, només en concepte de dietes. I és que com ja hem dit en alguna ocasió, la Indústria de la Pau per alguns és un negoci descomunal. Als palestins que gestionen aquesta ONG els importa un rave el seu poble, només saben que a Europa hi ha pasta, funcionaris i polítics estúpids i corruptes, un garbuix de respectables ONGs que viuen del quento i una colla de nanos fàcils d'enredar gràcies a l'agit-prop vomitada des dels mitjans de comunicació, especialment des de les televisions públiques, que cada dia recorden més el Pravda.
Aquest episodi l'explica un estudiant de periodisme de vint-i-pocs anys, gens "sospitós" de sionisme, a la seva pàgina de Fotolog, queixós i sorprès pel panorama que es va trobar. Reproduïm algun fragment sobre "l'aventi" que es pensava que ajudaria a salvar el món :
Us explico: està al costat d'un abocador de brossa, al barri àrab de Haifa. Per començar, a l'escala hi havia basura i rates. Vam pujar fins al 4t pis. Entrem. Tot estava brut, ple de pols i brossa. Runa i basura als balcons, sense gairebé armaris, cap cadira i una sola taula de fusta podrida. La cuina era una merda: tot brut, pudor, no hi havia plats, olles ni coberts, la pica de color negra, restes de menjar per tot arreu, mosques, escarabats pululant, els fogons ben bruts, la nevera també...igual que el lavabo i la dutxa, on no hi havia llum i a vegades hi havia aigua i d'altres no. Llits no: només un sofà desplegable, matalassos i coixins, tot ple de pols i brut. Em feia fàstic està allà i dormia vestit. Sorties als balcons i veies la brossa de baix i, amb l'oloreta de merda que pujava perquè ara ja fa calor aquí, no era molt agradable. Teníem un sol lavabo i dutxa, petits i bruts, i NO teníem rentadora... doncs en aquestes condicions els de la ONG palestina volien que hi vivíssim 11 persones!!! estàvem cansats i suats del viatge però no tothom es va poder dutxar i ningú va poder rentar la roba.
Continua narrant com es van queixar repetidament a Brussel·les però que els organismes europeus "van passar" i els van dir que qui s'havia de fer càrrec d'ells era l'ONG palestina. Els caps d'aquesta els anaven fent promeses de millores fins que, ja tips de tanta murga de nen solidari europeu... "em van arribar a dir que l'apartament estava net i que jo, com europeu que sóc, estava obsessionat per la neteja!! KINS NASSOS!!".
Dedueix encertadament d'on surten els diners de què disposen els de l'ONG palestina, que viuen de collons..."Sabem que aquesta gent reben 400 euros per mes i per voluntari; érem 11, més de 4.000 euros al mes, per sis mesos, més de 24.000 euros!! i ja us prometo que en akell pis no els posaven pas els calers!! això sí, ells anaven ben vestits, anells, rellotges xulos, mòbils, cotxes, ulleres de sol fashions, vinga a fer cerveses i a fumar maria, etc... ja us podeu imaginar on anava la pasta...". De matemàtiques el noi tambe va faltat, en realitat es tracta de 26.400€. A més, les dietes que la Unió Europea va destinar als cooperants no les van veure ni en pintura i, per compensar, els palestins els donaven un àpat diari i vas que et mates. El cas és que el noi no aguanta ni sis dies i és de suposar que, davant la magnitud de la presa de pèl i de temps, la ronya i el passotisme de la Unió Europea, la resta de cooperants europeus van anar desertant.
Fem números? Calcularem els preus més ajustats possible. La UE, a part del viatge, probablement va pagar :
1.- Allotjament per a 11 cooperants a Haifa durant 6 mesos (180 dies) : 1.980 allotjaments X 15 € ... 29.700 €
2.- Dietes 400 € X 6 mesos X 11 cooperants ... 26.400 €
3.-Desplaçaments : 11 cooperants X 6 mesos per Israel i Cisjordània (11 X 150 dies(1)X 15 €) : 24.750 €
4.- Classes d'àrab : 11 cooperants X 4hores setmana X 22 setmanes(2) a 6 €/hora = 5.808 €
5.- Materials pels treballs (papereria, informàtica, fungibles) 6.000 €
6.- Assegurances i imprevistos 6.000 €
TOTAL .............. 98.658 €
Tenint en compte les desercions progressives i la inversió miserable dels diners amb què la UE va subvencionar l'ONG palestina, aquesta es devia embutxacar com a mínim 70.000 € només amb aquest contingent d'11 babaus europeus.
Però, naturalment, l'estafa no és únicament econòmica. El cooperant que relata aquesta aixecada de camisa va apuntar-se a aquest programa pel següent : "M’han acceptat en un projecte d’una organització belga-israeliana, pagat per la Unió Europea, per anar a treballar de periodista voluntari en varis reportatges per a TV a Israel i Palestina durant cinc mesos.
Un dels reportatges, on també hi treballaran altres voluntaris europeus, tracta de com viu la minoria palestina a Israel i als territoris ocupats en qüestions com: discriminació, racisme a les universitats, manca d’oportunitats laborals i de perspectives de futur, no se’ls permet la mobilitat, etc.".
Val la pena analitzar aquest paràgraf. L'ONG es presenta com a "belga-israeliana", la cosa sembla seriosa, però la realitat demostra que es tracta d'un negoci muntat per un grupuscle de palestins de nacionalitat israeliana amb un xiringuito a Bèlgica que serveix de llençadora respectable. L'objectiu principal és mostrar "les horribles injustícies de que són objecte els palestins israelians", que és una cosa que ven molt. Com que això la canalla ja s'ho empassa cada dia per la tele, cal posar-los un esquer ben llaminer : faran de periodistes!!! : "ens entrevistarem amb organitzacions de joves palestins i israelians, amb periodistes, polítics i ens faran classes d’àrab (4h a la setmana) i també em donen dues setmanes de vacances (ja estic pensant en anar al desert del Sinaí, el mar Mort, la ciutat de Petra –a Jordània, buf! massa llocs i massa poc calers! jeje!). Personal i professionalment, sempre he volgut visitar aquesta zona del món pel conflicte què hi ha i ara tinc l’oportunitat d’anar-hi, amb despeses pagades i treballant de periodista, o sigui que s’ha d’aprofitar!!". Vas bé, nano! Curiós que el protagonista quan parla dels llocs que visitarà en aquests dies de lleure amb "les despeses pagades" pensi en indrets d'Israel i de Jordània i en CAP de Cisjordània i Gaza!!!
El cas és que quan abandona el programa se'n va a Jerusalem (per què no a Hebron o a Ramal·lah?) i troba una pensió amb habitació compartida per 15 € al dia que li donen dret a llit, esmorzar i dutxa. I és que a Israel fins i tot les pensions més barates han de complir uns mínims d'higiène i serietat (coses dels estats genocides!). La ignorància i la visió pueril de la realitat que té el xicot és constant, fins el punt que el que recorda com a més remarcable de la seva visita al Yad Vashem és que és "on està enterrat l'Oscar Schindler!" (sic). Després prova que el contractin el Pepe Garriga, els de l'agència EFE, la BBC i Al-Jazeera i tots li donen llargues. Passats uns dies, torna a Catalunya sense haver aconseguit cooperar ni traballar. Cal que ens demanem, sense gaire esperances, si aquest noi algun dia entendrà realment què passa a Israel i què li ha passat a ell.
Teòricament les subvencions s'han de justificar. Figura que tot està controlat i que ningú no es pot passar de llest, però la realitat és ben diferent. Les ONGs són un forat negre monumental i un negoci que alimenta complicitats econòmiques i polítiques inconfessables cada dia més ben travades i difícils de desactivar. Prova d'això és la progressió exponencial del pressupost que la Generalita de Catalunya destina a aquestes organitzacions l'opacitat de les quals no té absolutament res a envejar a les Fundacions.
L'any 2003 la Generalitat va destinar a Ajut oficial al Desenvolupament prop de 26 milions d'Euros. Enguany la quantitat puja a 103 milions. La previsió per a l'any 2010 és de 130 milions d'Euros (21.630 milions de pessetes). D'aquestes quantitats estratosfèriques el 65% es destinen a ONGs que proposen, administren i justifiquen les subvencions. L'Adminstració no especifica quina quantitat s'endu cada ONG, quins han estat els criteris d'adjudicació i de comprovació ni a quins programes i territoris concrets s'han destinat. El cas és que l'any vinent una xarxa desconeguda d'organitzacions es repartirà 84,5 milions d'Euros (14.000 milions de pessetes), i que ho pagarem amb els nostres impostos sense saber a mans de qui va a parar ni quina destinació tenen : ¿educació, sanitat, vividors, partits, pous d'aigua, armes?
La REPARTIDORA oficial és l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament(3), dependent de la Conselleria de Vicepresidència. Però, a més, cada Conselleria té les seves subvencions específiques. La Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació hi destina 941.143 €, dels quals 713.986 corresponen a la "Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans", 13.592 a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament i 213.564 a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. ¿Algú ens pot explicar, per exemple, com es justifiquen aquests 213.564 € de subvenció a la cooperació exterior en Seguretat Pública? La Conselleria d'Interior (el nom ja ho diu : INTERIOR!!!). ¿per quins set sous destina gairebé 714.000 € a la promoció de la pau i els drets humans fora de Catalunya? ¿Què està passant?, perquè el nivell d'extralimitació política i administrativa que es desprèn d'aquestes subvencions és gravíssim. ¿Les OGNs són el sistema de finançament il·legal de Tripartit? ¿Algú s'està muntant un KGB amb els nostres impostos?
¿Per què la Memòria d'aquestes subvencions no especifica quines ONGs les han proposat i administrat? ¿Per què el 65% dels ajuts a la cooperció i el desenvolupament van a parar a mans privades i opaques? ¿Qui ens garanteix que al darrere no hi ha cap grup terrorista subvencionat amb els nostres imposts? ¿Per què -per posar només un exemple- en l'apartat d'Acció Humanitària "Palestina" rep 420.000 €, Haití 1.092 € i Etiòpia 0?
Per favor, ¿hi ha algun AUDITOR llegint això? ¿Hi ha algú o alguna organització, -a falta de qualsevol reacció o denúncia per part dels partits de l'oposició-, que pugui fer alguna cosa ABANS QUE ESCLATI UN ESCÀNDOL INTERNACIONAL QUE ENS EMMERDI A TOTS ELS CATALANS?
(1) Dels 180 dies descomptem els 15 de lleure de tots els cooperants, un dia de festa setmanal i tres jornades de desplaçaments als voltants de l'apartament.
(2) El Programa contemplava un curs de 4 hores setmanals d'àrab per als cooperants. L'hebreu segurament no els calia perquè no s'havien de comunicar amb la població jueva i, en tot cas, aquesta en general té prous nocions per comunicar-se en anglès.
(3) http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cooperacio/docs/memoria_2007.pdf Val la pena baixar el document i anar-lo analitzant amb calma. És apassionant.
Pel que veig, amb uns mitjans de comunicació totalment entregats al poder, els particulars hem de informar-nos entre nosaltres.
Aquest estiu vaig prendre nota d´ un episodi que des de que vaig descobrir-vos us volia comentar.
Alguns mitjans van denunciar de que una jove lleidatana, que va anar a Tel Aviv, va ser retornada en el primer vol a Madrid. La denúncia va ser feta pels companys de l´ong de la noia. Van aprofitar -no cal dir-ho- per empastifar contra Israel, fent acusacions sobre els tòpics d´ estat repressor i tal.
En cap dels mitjans on aparegué la notícia (TV3,La Mañana,La Vanguardia) es preocuparen de comprobar la veracitat de la informació; la van deixar anar i prou.
Doncs bé, aquesta noia era tan lleidetana com el Dalai Lama. Parlava castellà amb un accent indefinit i en tot moment amagà el seu nom (es presentà com a Natalia G.T.). Tot i així, els periodistes donaren completa veracitat a la seves denúncies. El que tampoc va dir la senyoreta en qüestió és que era palestina (o jordana, que és el mateix).
¿Quantes mentides més van dir ella i els seus companys? No ho sé, però ja us ho podeu imaginar. Formen d´una ong que s´ anomena ISISH (Iniciativa solidaria ...) que, segons diuen, es dedica a ajudar als nens i nenes del tercer món. Però, si mireu a la seva web, veureu que totes les seves accions van encaminades a promocionar unes determinades idees sobre una sola nació molt concreta.
No sé si aquesta ong rep diners de la Generalitat, però- per alguna cosa que he vist aquí a internet- crec que en rep sobretot de l´ Ajuntament i de la Diputació de Lleida.
estoy A-L-U-C-I-N-A-N-D-O...en cuanto me recupere y el trabajo me lo permita, lo traduzco y lo envio a todos mis contactos. Esto tiene que ser difundido, sobretodo en los ambientes de la izquierda mas antisemita. Un abrazo.
Francesc: efectivament, aquella notícia pertany al degoteig diari de notícies manipulades sobre l'Estat d'Israel. L'ONG que cites, ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari) es dedica fonamentalment a la causa palestina per una raó molt senzilla: pertany a la Xarxa d'Enllaç amb Palestina, amb subvencions "comanditàries" i agències de voluntariat de pagament doble molt lucratives (paguen els voluntaris i paga la Generalitat).
Carlos : tens raó, l'assumpte és per al·lucinar. El més greu és que aquest tipus de coses les haguem de descobrir i investigar la tropa. On són els mitjans de comunicació "independents" que fan "periodisme d'investigació"? Si ho tradueixes i ho envies ja saps que n'estarem encantats i t'ho agrairem infinitament. Una abraçada, companys!
Aquesta foto correspòn a la cuina d'un "apartament" de Haifa on una ONG palestina va entaforar 11 cooperants pels quals la Unió Europea va pagar 4.400 € al mes, només en concepte de dietes. I és que com ja hem dit en alguna ocasió, la Indústria de la Pau per alguns és un negoci descomunal. Als palestins que gestionen aquesta ONG els importa un rave el seu poble, només saben que a Europa hi ha pasta, funcionaris i polítics estúpids i corruptes, un garbuix de respectables ONGs que viuen del quento i una colla de nanos fàcils d'enredar gràcies a l'agit-prop vomitada des dels mitjans de comunicació, especialment des de les televisions públiques, que cada dia recorden més el Pravda.
Aquest episodi l'explica un estudiant de periodisme de vint-i-pocs anys, gens "sospitós" de sionisme, a la seva pàgina de Fotolog, queixós i sorprès pel panorama que es va trobar. Reproduïm algun fragment sobre "l'aventi" que es pensava que ajudaria a salvar el món :
Us explico: està al costat d'un abocador de brossa, al barri àrab de Haifa. Per començar, a l'escala hi havia basura i rates. Vam pujar fins al 4t pis. Entrem. Tot estava brut, ple de pols i brossa. Runa i basura als balcons, sense gairebé armaris, cap cadira i una sola taula de fusta podrida. La cuina era una merda: tot brut, pudor, no hi havia plats, olles ni coberts, la pica de color negra, restes de menjar per tot arreu, mosques, escarabats pululant, els fogons ben bruts, la nevera també...igual que el lavabo i la dutxa, on no hi havia llum i a vegades hi havia aigua i d'altres no. Llits no: només un sofà desplegable, matalassos i coixins, tot ple de pols i brut. Em feia fàstic està allà i dormia vestit. Sorties als balcons i veies la brossa de baix i, amb l'oloreta de merda que pujava perquè ara ja fa calor aquí, no era molt agradable. Teníem un sol lavabo i dutxa, petits i bruts, i NO teníem rentadora... doncs en aquestes condicions els de la ONG palestina volien que hi vivíssim 11 persones!!! estàvem cansats i suats del viatge però no tothom es va poder dutxar i ningú va poder rentar la roba.
Continua narrant com es van queixar repetidament a Brussel·les però que els organismes europeus "van passar" i els van dir que qui s'havia de fer càrrec d'ells era l'ONG palestina. Els caps d'aquesta els anaven fent promeses de millores fins que, ja tips de tanta murga de nen solidari europeu... "em van arribar a dir que l'apartament estava net i que jo, com europeu que sóc, estava obsessionat per la neteja!! KINS NASSOS!!".
Dedueix encertadament d'on surten els diners de què disposen els de l'ONG palestina, que viuen de collons... "Sabem que aquesta gent reben 400 euros per mes i per voluntari; érem 11, més de 4.000 euros al mes, per sis mesos, més de 24.000 euros!! i ja us prometo que en akell pis no els posaven pas els calers!! això sí, ells anaven ben vestits, anells, rellotges xulos, mòbils, cotxes, ulleres de sol fashions, vinga a fer cerveses i a fumar maria, etc... ja us podeu imaginar on anava la pasta...". De matemàtiques el noi tambe va faltat, en realitat es tracta de 26.400€. A més, les dietes que la Unió Europea va destinar als cooperants no les van veure ni en pintura i, per compensar, els palestins els donaven un àpat diari i vas que et mates. El cas és que el noi no aguanta ni sis dies i és de suposar que, davant la magnitud de la presa de pèl i de temps, la ronya i el passotisme de la Unió Europea, la resta de cooperants europeus van anar desertant.
Fem números? Calcularem els preus més ajustats possible. La UE, a part del viatge, probablement va pagar :
1.- Allotjament per a 11 cooperants a Haifa durant 6 mesos (180 dies) : 1.980 allotjaments X 15 € ... 29.700 €
2.- Dietes 400 € X 6 mesos X 11 cooperants ... 26.400 €
3.-Desplaçaments : 11 cooperants X 6 mesos per Israel i Cisjordània (11 X 150 dies (1) X 15 €) : 24.750 €
4.- Classes d'àrab : 11 cooperants X 4hores setmana X 22 setmanes (2) a 6 €/hora = 5.808 €
5.- Materials pels treballs (papereria, informàtica, fungibles) 6.000 €
6.- Assegurances i imprevistos 6.000 €
TOTAL .............. 98.658 €
Tenint en compte les desercions progressives i la inversió miserable dels diners amb què la UE va subvencionar l'ONG palestina, aquesta es devia embutxacar com a mínim 70.000 € només amb aquest contingent d'11 babaus europeus.
Però, naturalment, l'estafa no és únicament econòmica. El cooperant que relata aquesta aixecada de camisa va apuntar-se a aquest programa pel següent : "M’han acceptat en un projecte d’una organització belga-israeliana, pagat per la Unió Europea, per anar a treballar de periodista voluntari en varis reportatges per a TV a Israel i Palestina durant cinc mesos.
Un dels reportatges, on també hi treballaran altres voluntaris europeus, tracta de com viu la minoria palestina a Israel i als territoris ocupats en qüestions com: discriminació, racisme a les universitats, manca d’oportunitats laborals i de perspectives de futur, no se’ls permet la mobilitat, etc.".
Val la pena analitzar aquest paràgraf. L'ONG es presenta com a "belga-israeliana", la cosa sembla seriosa, però la realitat demostra que es tracta d'un negoci muntat per un grupuscle de palestins de nacionalitat israeliana amb un xiringuito a Bèlgica que serveix de llençadora respectable. L'objectiu principal és mostrar "les horribles injustícies de que són objecte els palestins israelians", que és una cosa que ven molt. Com que això la canalla ja s'ho empassa cada dia per la tele, cal posar-los un esquer ben llaminer : faran de periodistes!!! : "ens entrevistarem amb organitzacions de joves palestins i israelians, amb periodistes, polítics i ens faran classes d’àrab (4h a la setmana) i també em donen dues setmanes de vacances (ja estic pensant en anar al desert del Sinaí, el mar Mort, la ciutat de Petra –a Jordània, buf! massa llocs i massa poc calers! jeje!). Personal i professionalment, sempre he volgut visitar aquesta zona del món pel conflicte què hi ha i ara tinc l’oportunitat d’anar-hi, amb despeses pagades i treballant de periodista, o sigui que s’ha d’aprofitar!!". Vas bé, nano! Curiós que el protagonista quan parla dels llocs que visitarà en aquests dies de lleure amb "les despeses pagades" pensi en indrets d'Israel i de Jordània i en CAP de Cisjordània i Gaza!!!
El cas és que quan abandona el programa se'n va a Jerusalem (per què no a Hebron o a Ramal·lah?) i troba una pensió amb habitació compartida per 15 € al dia que li donen dret a llit, esmorzar i dutxa. I és que a Israel fins i tot les pensions més barates han de complir uns mínims d'higiène i serietat (coses dels estats genocides!). La ignorància i la visió pueril de la realitat que té el xicot és constant, fins el punt que el que recorda com a més remarcable de la seva visita al Yad Vashem és que és "on està enterrat l'Oscar Schindler!" (sic). Després prova que el contractin el Pepe Garriga, els de l'agència EFE, la BBC i Al-Jazeera i tots li donen llargues. Passats uns dies, torna a Catalunya sense haver aconseguit cooperar ni traballar. Cal que ens demanem, sense gaire esperances, si aquest noi algun dia entendrà realment què passa a Israel i què li ha passat a ell.
Teòricament les subvencions s'han de justificar. Figura que tot està controlat i que ningú no es pot passar de llest, però la realitat és ben diferent. Les ONGs són un forat negre monumental i un negoci que alimenta complicitats econòmiques i polítiques inconfessables cada dia més ben travades i difícils de desactivar. Prova d'això és la progressió exponencial del pressupost que la Generalita de Catalunya destina a aquestes organitzacions l'opacitat de les quals no té absolutament res a envejar a les Fundacions.
L'any 2003 la Generalitat va destinar a Ajut oficial al Desenvolupament prop de 26 milions d'Euros. Enguany la quantitat puja a 103 milions. La previsió per a l'any 2010 és de 130 milions d'Euros (21.630 milions de pessetes). D'aquestes quantitats estratosfèriques el 65% es destinen a ONGs que proposen, administren i justifiquen les subvencions. L'Adminstració no especifica quina quantitat s'endu cada ONG, quins han estat els criteris d'adjudicació i de comprovació ni a quins programes i territoris concrets s'han destinat. El cas és que l'any vinent una xarxa desconeguda d'organitzacions es repartirà 84,5 milions d'Euros (14.000 milions de pessetes), i que ho pagarem amb els nostres impostos sense saber a mans de qui va a parar ni quina destinació tenen : ¿educació, sanitat, vividors, partits, pous d'aigua, armes?
La REPARTIDORA oficial és l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (3) , dependent de la Conselleria de Vicepresidència. Però, a més, cada Conselleria té les seves subvencions específiques. La Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació hi destina 941.143 €, dels quals 713.986 corresponen a la "Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans", 13.592 a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament i 213.564 a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. ¿Algú ens pot explicar, per exemple, com es justifiquen aquests 213.564 € de subvenció a la cooperació exterior en Seguretat Pública? La Conselleria d'Interior (el nom ja ho diu : INTERIOR!!!). ¿per quins set sous destina gairebé 714.000 € a la promoció de la pau i els drets humans fora de Catalunya? ¿Què està passant?, perquè el nivell d'extralimitació política i administrativa que es desprèn d'aquestes subvencions és gravíssim. ¿Les OGNs són el sistema de finançament il·legal de Tripartit? ¿Algú s'està muntant un KGB amb els nostres impostos?
¿Per què la Memòria d'aquestes subvencions no especifica quines ONGs les han proposat i administrat? ¿Per què el 65% dels ajuts a la cooperció i el desenvolupament van a parar a mans privades i opaques? ¿Qui ens garanteix que al darrere no hi ha cap grup terrorista subvencionat amb els nostres imposts? ¿Per què -per posar només un exemple- en l'apartat d'Acció Humanitària "Palestina" rep 420.000 €, Haití 1.092 € i Etiòpia 0?
Per favor, ¿hi ha algun AUDITOR llegint això? ¿Hi ha algú o alguna organització, -a falta de qualsevol reacció o denúncia per part dels partits de l'oposició-, que pugui fer alguna cosa ABANS QUE ESCLATI UN ESCÀNDOL INTERNACIONAL QUE ENS EMMERDI A TOTS ELS CATALANS?
(1) Dels 180 dies descomptem els 15 de lleure de tots els cooperants, un dia de festa setmanal i tres jornades de desplaçaments als voltants de l'apartament.
(2) El Programa contemplava un curs de 4 hores setmanals d'àrab per als cooperants. L'hebreu segurament no els calia perquè no s'havien de comunicar amb la població jueva i, en tot cas, aquesta en general té prous nocions per comunicar-se en anglès.
(3) http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cooperacio/docs/memoria_2007.pdf Val la pena baixar el document i anar-lo analitzant amb calma. És apassionant.
Pel que veig, amb uns mitjans de comunicació totalment entregats al poder, els particulars hem de informar-nos entre nosaltres.
ResponEliminaAquest estiu vaig prendre nota d´ un episodi que des de que vaig descobrir-vos us volia comentar.
Alguns mitjans van denunciar de que una jove lleidatana, que va anar a Tel Aviv, va ser retornada en el primer vol a Madrid. La denúncia va ser feta pels companys de l´ong de la noia. Van aprofitar -no cal dir-ho- per empastifar contra Israel, fent acusacions sobre els tòpics d´ estat repressor i tal.
En cap dels mitjans on aparegué la notícia (TV3,La Mañana,La Vanguardia) es preocuparen de comprobar la veracitat de la informació; la van deixar anar i prou.
Doncs bé, aquesta noia era tan lleidetana com el Dalai Lama. Parlava castellà amb un accent indefinit i en tot moment amagà el seu nom (es presentà com a Natalia G.T.). Tot i així, els periodistes donaren completa veracitat a la seves denúncies. El que tampoc va dir la senyoreta en qüestió és que era palestina (o jordana, que és el mateix).
¿Quantes mentides més van dir ella i els seus companys? No ho sé, però ja us ho podeu imaginar. Formen d´una ong que s´ anomena ISISH (Iniciativa solidaria ...) que, segons diuen, es dedica a ajudar als nens i nenes del tercer món. Però, si mireu a la seva web, veureu que totes les seves accions van encaminades a promocionar unes determinades idees sobre una sola nació molt concreta.
No sé si aquesta ong rep diners de la Generalitat, però- per alguna cosa que he vist aquí a internet- crec que en rep sobretot de l´ Ajuntament i de la Diputació de Lleida.
estoy A-L-U-C-I-N-A-N-D-O...en cuanto me recupere y el trabajo me lo permita, lo traduzco y lo envio a todos mis contactos. Esto tiene que ser difundido, sobretodo en los ambientes de la izquierda mas antisemita. Un abrazo.
ResponEliminaFrancesc: efectivament, aquella notícia pertany al degoteig diari de notícies manipulades sobre l'Estat d'Israel. L'ONG que cites, ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari) es dedica fonamentalment a la causa palestina per una raó molt senzilla: pertany a la Xarxa d'Enllaç amb Palestina, amb subvencions "comanditàries" i agències de voluntariat de pagament doble molt lucratives (paguen els voluntaris i paga la Generalitat).
ResponEliminaCarlos : tens raó, l'assumpte és per al·lucinar. El més greu és que aquest tipus de coses les haguem de descobrir i investigar la tropa. On són els mitjans de comunicació "independents" que fan "periodisme d'investigació"? Si ho tradueixes i ho envies ja saps que n'estarem encantats i t'ho agrairem infinitament. Una abraçada, companys!
És alucinant... però no sorprenent.
ResponEliminaI que no sigui sorprenent és el més trist.