Ja van quatre vegades -com a mínim- que TVE i TV3 ens insulten amb un documental inqualificable: "Los perdedores", una gasòfia de politicaficció pijo-progre on els "bons" són els pobres xicots de les tropes regulars mores que van honorar-nos amb la seva presència durant la guerra civil. Ara són vellets i es lamenten que la pensió que cobren és magra i que van venir per matar i violar a canvi de més honors i més pasta: les víctimes són ells, com sempre.
Si haguéssim d'explicar-li el missatge d'aquest documental a un ciutadà europeu hauríem de posar-li un exemple molt senzill: "Tinc dues notíces; la primera és que els vells supervivents dels einsatzgruppen que van entrar a la URSS a sang i foc, que van anihilar un milió de civils, que van violar desenes de milers de dones i nenes i van mutilar, cremar en viu i obrir en canal qui trobaven en les seves razzies, ara es queixen i diuen que els diners que els van pagar són pocs tenint en compte les seves fatigues i el fred que van passar, que els han d'apujar la pensió i tenir-los més respecte perquè les medalles que els van concedir i que mostren arrenglerades a terra no valen res a les paradetes del mercat d'ocasió". El ciutadà europeu es duria les mans al cap escandalitzat, però hauríem de tranquil·ltzar-lo per tal que pogués encaixar la resta : "la segona notícia és pitjor; volen que les pensions les paguin els descendents dels qui van sobreviure".
Oi que sona a pel·lícula de terror? Doncs no, és un fet que forma part de la nostra realitat esquizoide i que llisca amb tota naturalitat entre els excrements de la memòria històrica que han pactat per acord o per òsmosi la ultradreta i la ultraesquerra.
La guerra civil espanyola va ser una tragèdia immensa, un assaig del crim en estat pur que va acabar passant-li una factura descomunal a aquella Europa covard, hipòcrita i discriminadora que va optar per arronsar-se davant els totalitarismes convençuda que ja quedarien saciats amb la desgràcia dels espanyols. Les tropes i la caverna de sempre van alçar-se contra una República legalment constituïda i votada per una majoria que volia democràcia, pau i prosperitat. Durant la guerra als dos bàndols es van cometre tota mena de salvatjades i ha quedat en la memòria col·lectiva el grau insuportable de misèria, d'estultícia, de violència i de fanatisme de què és capaç l'ésser humà. Però els prestidigitadors de la memòria maquillada sempre s'han entestat en amagar-nos DOS fets reals, comprovables, incontrovertibles :
PRIMER-Van venir un munt de joves voluntaris per lluitar contra el feixisme perquè sabien què estava passant a Europa i que perdre aquella guerra suposava una catàstrofe sense precedents. Moltíssims d'aquells joves generosos que van regar amb la seva sang el nostre futur EREN JUEUS.
SEGON- Van venir un munt de joves mercenaris contractats pels colpistes. Se'ls va prometre i concedir sou, pensió, honors, la nacionalitat espanyola, prostitutes del seu país i via lliure per a fer el que els donés la gana i per sembrar el terror. Tots aquells joves eren MARROQUINS : les tropes mores, la vergonya del Magrib que pringa amb la sola memòria de la seva existència molts conciutadans nostres absolutament honorables i aliens a aquella barbàrie.
No, que ningú no gosi parlar de racisme ni d'islamofòbia ni de prejudicis. Allò va passar, encara hi ha gent que ho va presenciar i ho va patir : no es recordava un grau de bestialitat tan brutal des de l'edat mitjana. I que ningú no s'escandalitzi pensant que "moro" és despectiu : ve del llatí "maurus" i aquella tropa salvatge estava molt orgullosa de dir-se "mora". Els elegits d'entre ells, a més, van ser durant dècades la guàrdia pretoriana del dictador : "la guàrdia mora" : quaranta anys de privilegis "a mucha honra".
I ara tornen per a explicar-nos la història a la seva manera. Volen cobrar més, volen que els augmentem la pensió per haver violat les nostres àvies. D'aquí trenta anys vindran a demanar-nos el mateix els seus néts, els de la foto on podem veure un nou regal de la història, una trepa fanàtica que ha hagut de marxar del seu país feudal per venir-nos a dir que Israel és un estat terrorista i per proclamar en un cartell analfabet aquest "Viva Venezeula" (sic) que és el màxim que poden aportar-nos, a més de la ignorància i la burca. Són ben iguals a aquell vell indigne que en el documental "Los perdedores" afirma que el bàndol republicà no li agradava perquè les dones i els homes es barrejaven, perquè al front les milicianes feien l'amor lliurement amb el soldats "¡Qué vergüenza!", s'exclamava. És clar, escòria, per a tu és incomprensible que una dona sigui lliure, que defensi els seus drets i els del seu país fins i tot al front i que faci l'amor amb qui li plau perquè li plau. Vosaltres ereu superiors moralment, esclar! : vau disposar de bordells amb noies i nenes marroquines com vosaltres, segrestades i forçades a prostituir-se. La majoria no van tornar al seu país : van morir d'infeccions o les vau rebentar violant-les sense pietat. Les que van sobreviure no van rebre cap medalla ni cap pensió; ni tan sols van poder tornar als seus pobles perquè vau llençar tota la femta de la vostra deshonra damunt d'elles. Aquesta és la vostra justícia. La nostra és proclamar que ELLES SÍ SÓN LES PERDEDORES.
Ja van quatre vegades -com a mínim- que TVE i TV3 ens insulten amb un documental inqualificable: "Los perdedores", una gasòfia de politicaficció pijo-progre on els "bons" són els pobres xicots de les tropes regulars mores que van honorar-nos amb la seva presència durant la guerra civil. Ara són vellets i es lamenten que la pensió que cobren és magra i que van venir per matar i violar a canvi de més honors i més pasta: les víctimes són ells, com sempre.
Si haguéssim d'explicar-li el missatge d'aquest documental a un ciutadà europeu hauríem de posar-li un exemple molt senzill: "Tinc dues notíces; la primera és que els vells supervivents dels einsatzgruppen que van entrar a la URSS a sang i foc, que van anihilar un milió de civils, que van violar desenes de milers de dones i nenes i van mutilar, cremar en viu i obrir en canal qui trobaven en les seves razzies, ara es queixen i diuen que els diners que els van pagar són pocs tenint en compte les seves fatigues i el fred que van passar, que els han d'apujar la pensió i tenir-los més respecte perquè les medalles que els van concedir i que mostren arrenglerades a terra no valen res a les paradetes del mercat d'ocasió". El ciutadà europeu es duria les mans al cap escandalitzat, però hauríem de tranquil·ltzar-lo per tal que pogués encaixar la resta : "la segona notícia és pitjor; volen que les pensions les paguin els descendents dels qui van sobreviure".
Oi que sona a pel·lícula de terror? Doncs no, és un fet que forma part de la nostra realitat esquizoide i que llisca amb tota naturalitat entre els excrements de la memòria històrica que han pactat per acord o per òsmosi la ultradreta i la ultraesquerra.
La guerra civil espanyola va ser una tragèdia immensa, un assaig del crim en estat pur que va acabar passant-li una factura descomunal a aquella Europa covard, hipòcrita i discriminadora que va optar per arronsar-se davant els totalitarismes convençuda que ja quedarien saciats amb la desgràcia dels espanyols. Les tropes i la caverna de sempre van alçar-se contra una República legalment constituïda i votada per una majoria que volia democràcia, pau i prosperitat. Durant la guerra als dos bàndols es van cometre tota mena de salvatjades i ha quedat en la memòria col·lectiva el grau insuportable de misèria, d'estultícia, de violència i de fanatisme de què és capaç l'ésser humà. Però els prestidigitadors de la memòria maquillada sempre s'han entestat en amagar-nos DOS fets reals, comprovables, incontrovertibles :
PRIMER-Van venir un munt de joves voluntaris per lluitar contra el feixisme perquè sabien què estava passant a Europa i que perdre aquella guerra suposava una catàstrofe sense precedents. Moltíssims d'aquells joves generosos que van regar amb la seva sang el nostre futur EREN JUEUS.
SEGON- Van venir un munt de joves mercenaris contractats pels colpistes. Se'ls va prometre i concedir sou, pensió, honors, la nacionalitat espanyola, prostitutes del seu país i via lliure per a fer el que els donés la gana i per sembrar el terror. Tots aquells joves eren MARROQUINS : les tropes mores, la vergonya del Magrib que pringa amb la sola memòria de la seva existència molts conciutadans nostres absolutament honorables i aliens a aquella barbàrie.
No, que ningú no gosi parlar de racisme ni d'islamofòbia ni de prejudicis. Allò va passar, encara hi ha gent que ho va presenciar i ho va patir : no es recordava un grau de bestialitat tan brutal des de l'edat mitjana. I que ningú no s'escandalitzi pensant que "moro" és despectiu : ve del llatí "maurus" i aquella tropa salvatge estava molt orgullosa de dir-se "mora". Els elegits d'entre ells, a més, van ser durant dècades la guàrdia pretoriana del dictador : "la guàrdia mora" : quaranta anys de privilegis "a mucha honra".
I ara tornen per a explicar-nos la història a la seva manera. Volen cobrar més, volen que els augmentem la pensió per haver violat les nostres àvies. D'aquí trenta anys vindran a demanar-nos el mateix els seus néts, els de la foto on podem veure un nou regal de la història, una trepa fanàtica que ha hagut de marxar del seu país feudal per venir-nos a dir que Israel és un estat terrorista i per proclamar en un cartell analfabet aquest "Viva Venezeula" (sic) que és el màxim que poden aportar-nos, a més de la ignorància i la burca. Són ben iguals a aquell vell indigne que en el documental "Los perdedores" afirma que el bàndol republicà no li agradava perquè les dones i els homes es barrejaven, perquè al front les milicianes feien l'amor lliurement amb el soldats "¡Qué vergüenza!", s'exclamava. És clar, escòria, per a tu és incomprensible que una dona sigui lliure, que defensi els seus drets i els del seu país fins i tot al front i que faci l'amor amb qui li plau perquè li plau. Vosaltres ereu superiors moralment, esclar! : vau disposar de bordells amb noies i nenes marroquines com vosaltres, segrestades i forçades a prostituir-se. La majoria no van tornar al seu país : van morir d'infeccions o les vau rebentar violant-les sense pietat. Les que van sobreviure no van rebre cap medalla ni cap pensió; ni tan sols van poder tornar als seus pobles perquè vau llençar tota la femta de la vostra deshonra damunt d'elles. Aquesta és la vostra justícia. La nostra és proclamar que ELLES SÍ SÓN LES PERDEDORES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada