El to comprensiu de la presentadora amb l’entrevistat, Nail Barghouti -que es queixa perquè els palestins no poden assassinar impunement- podria donar a entendre que el pobre home s’ha passat més de trenta anys a la presó per un error judicial o per una falsa acusació. No el titlla de terrorista ni una sola vegada, donant a entendre que no n’ha estat en cap moment : “condenado como terrorista, Nail se considera un soldado que luchaba contra la ocupación israelí”. Ah, val! També ho diuen els etarres, això. Per què no fa un reportatge igual amb De Juana Chaos?
Però veiem què va fer, i admet, Nail Barghouti : l'any 1978 va formar part activa d'un escamot que va segrestar i assassinar un ciutadà israelià. Ens demanem per què TVE no entrevista el principal responsable del segrest i assassinat de Miguel Angel Blanco, condemnat a 50 anys de presó. Segur que declararia que no és un terrorista, que és un gudari. I acte seguit, la direcció dels Serveis Informatius seria cessada en bloc fulminantment, intervindria la Fiscalia de l'estat per enaltiment del terrorisme i l'escàndol seria portada de la premsa i els noticiaris televisius i motiu d'interpelacions parlamentàries perquè es consideraria inadmissible que una televisió pública s'atrevís a emetre un reportatge tan vergonyós.
Però ¿en què es diferencia Nail Barghouti de Txapote per a TVE? : que la víctima del primer és jueva. I això, per als antisemites disfressats de progres de la televisió pública espanyola que paguem amb els nostres impostos per força, justifica el terrorisme contra Israel. Tant és així, que RTVE va ser la promotora de la Fundación Miguel Angel Blanco, donant generosament l'aportació econòmica d'un acte en homenatge al regidor assassinat d'Ermua. En canvi, la víctima -jueva- de Nail Barghouti no mereix cap mena de consideració; al contrari, és una "cosa", un element molest que es va interposar en la llibertat del seu assassí.
Però a més, malgrat estar empresonat, Nail Barghouti va participar en la planificació d'atemptats brutals contra la població civil israeliana a partir de la Segona Intifada. Continuem amb les comparacions : ¿s'imaginen un reportatge de TVE entrevistant en el mateix to compassiu i contemporitzador algun dels ideòlegs dels salvatges atemptats de Madrid contra els trens de passatgers de l'11 de març de 2004?
La reportera prova de fer-nos còmplices de la seva visió gairebé amorosa respecte aquest terrorista mostrant-nos "una de les seves ferides" fruit de la maldat israeliana, és clar. L'anunci et posa a la defensiva : "serà una visió horrible. Em desmaiaré". Mirin-s'ho bé, si la vista els ho permet, perquè feia temps que no presenciàvem una mostra de propaganda més ridícula. Per comptes de desmaiar-nos ens hem orinat de riure : resulta que aquest paio que va segrestar i assassinar i que va planificar atemptats brutals rebentant centenars de persones innocents en autobusos, mercats i restaurants, té una petita marca en el braç que igual pot ser fruit d'unes manilles massa ajustades com d'una esquitxada d'oli un dia que fregia falafels.
L'anònima reportera admiradora de Nail Barghouti afirma que han destruït la família i la vida d'aquest terrorista, quan les úniques vides que s'han destruït veritablement són les de les seves víctimes. Sosté la periodista (?) que s'ha tractat d'un "intercanvi de presoners". Amb això dóna a entendre clarament que Gilad Shalit era un presoner, no un ostatge bescanviat mitjançant una extorsió repugnant. Els Serveis Informatius de TVE ¿també consideren que el funcionari de presons Ortega Lara, segrestat durant més de 500 dies era un "presoner"? Sí la resposta és sí, tenim un greu problema d'ordre públic. Si és que no, tenim un greu problema de racisme. I tots sabem que, efectivament, es tracta d'un cas descarat d'antisemitisme.
